Unió de Pagesos, Asaja, Revolta Pagesa, Pagesos o Conills, el Manifest del Gran Urgell i la Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues han convocat aquest dilluns una tractorada a Lleida per exigir al Govern un replantejament de les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Més d’un centenar de pagesos han recorregut els carrers de la ciutat a bord dels seus tractors per protestar contra les restriccions imposades a l’agricultura i el regadiu en aquestes zones. Aquesta mobilització coincideix amb una reunió entre representants del sector agrari i les conselleries d’Agricultura i Territori, que s’ha allargat durant tres hores.
El principal punt de debat ha estat la prohibició del regadiu a les finques ubicades dins de les zones ZEPA, una restricció que afecta greument l’activitat agrària en aquestes àrees. Els pagesos exigeixen una negociació per revisar aquestes limitacions, establertes fa més de 20 anys, i garantir que les zones protegides siguin compatibles amb l’activitat agrària i ramadera. A més, els representants del sector han demanat al Govern que pagui els 3 milions d’euros anuals per les finques gestionades del canal Segarra-Garrigues i que es gestioni de manera equilibrada la fauna cinegètica.
Reunió amb el Govern: compromisos pendents
La trobada entre les organitzacions agràries i els representants del Govern s’ha celebrat a la seu dels serveis territorials de Territori a Lleida, on el sector ha exposat les seves reivindicacions. Mentrestant, els agricultors han fet sonar els clàxons dels seus tractors mentre bloquejaven la rambla de Ferran i l’avinguda Francesc Macià, com a senyal de protesta. Tot i que les organitzacions esperaven sortir de la reunió amb compromisos signats, el Govern ha emplaçat les parts a una nova reunió el 12 de desembre a Barcelona. No obstant això, les entitats han expressat la seva voluntat que aquesta trobada es faci a Lleida i han anunciat que, si no s’assoleixen acords, tornaran a mobilitzar els tractors.
La posició del Govern: protocols i compensacions
El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, ha reconegut que la qüestió és complexa i que serà necessari establir nous protocols per agilitzar l’activitat dins de les zones ZEPA. Sargatal ha avançat que aquests protocols seran enviats prèviament a les organitzacions agràries per facilitar les pràctiques i establir criteris de compensació pel servei que fa la pagesia en l'ecosistema. "El que ningú vol és que aquesta gent malvisqui, sinó que puguin viure bé de les seves explotacions i ajudar la biodiversitat. Evidentment, hi ha un greuge entre el qui pot regar i el que no, i s'han de buscar les mesures compensatòries suficients per equiparar les seves rendes al màxim possible", ha declarat Sargatal.
El secretari ha afegit que, tot i la complexitat del tema, el Govern veu difícil modificar els límits de les zones ZEPA establerts per la legislació europea, i aposta per buscar "les escletxes legals que puguin fer més àgil i més permissiva tota l'activitat que es pugui portar a terme dins d'aquestes zones protegides". "Tot allò que es pugui fer amb coherència, amb seny i sigui legal, ho hem de fer", ha garantit Sargatal.
Reacció de les organitzacions agràries: "El Govern no ha fet els deures"
Les organitzacions agràries s’han mostrat decebudes amb els resultats de la reunió, ja que esperaven aconseguir acords immediats per mitigar els efectes de les restriccions. El president d’Asaja, Pere Roqué, ha insistit que les zones ZEPA són “un problema greu per a la producció agrària, perquè no s'hi rega, però també són un reservori de fauna salvatge i cinegètica que ens està provocant la pesta porcina africana”. Roqué considera que les restriccions actuals estan afectant la sostenibilitat del sector i posant en perill l’economia agrària de la zona.
La responsable de Medi Ambient d'Unió de Pagesos, Carol Aixut, ha declarat que “anirem fins al final, perquè no podem permetre uns altres 20 anys de ruïna”, referint-se als anys de restriccions que han patit els pagesos. Per la seva banda, Mar Ariza, representant del Gremi de la Pagesia, ha exigit que les reunions serveixin per signar compromisos concrets i aplicar la nova normativa de manera immediata. "El Govern no ha fet els deures", ha lamentat Ariza.
Rafael Piqué, president de la col·lectivitat de regants número 7 del Segarra-Garrigues, ha reivindicat que “qualsevol hàbitat sense aigua és un desert”, destacant que la falta de reg afecta directament la viabilitat de les explotacions agrícoles.
Les conseqüències de les restriccions: abandonament de terres i despoblament rural
Les entitats denuncien que les restriccions imposades en les zones ZEPA limiten greument la viabilitat de l’activitat agrària i contribueixen a l’abandonament de les terres, amb les conseqüències negatives que això comporta per a l’economia rural i el despoblament de les zones afectades. Diversos agricultors han compartit els seus testimonis, destacant com la prohibició de regar les terres de secà dins les zones ZEPA ha provocat la devaluació de les finques i la pèrdua continuada de collites.
Pere Anton Mola, un agricultor de la Sentiu de Sió (Noguera) amb terres dins la ZEPA de Bellmunt-Almenara, ha explicat que “és una terra molt bona que tenim, que es podria regar i treure'n molt fruit”. Mola reclama poder disposar d’un reg de suport per garantir collites anuals i la viabilitat de la seva explotació.
El president de la Cooperativa d'Aspa (Segrià), Josep Ramon Iglesias, ha lamentat que les seves finques no es puguin regar malgrat estar envoltades dels canals d’Urgell i Segarra-Garrigues. “Només podem fer una agricultura com la que feien els nostres avis el 1950. Cada any perdem les collites, una vegada i una altra”, ha denunciat Iglesias, que considera que les restriccions estan condemnades a la desaparició de les explotacions agrícoles.
Jordi Vidal, un agricultor d’Aitona (Segrià), ha subratllat que la falta de reg en zones ZEPA està contribuint a l’abandonament de terres i a la dificultat de garantir el relleu generacional. “La ZEPA comporta unes exigències brutals a l'hora de produir i dificulta que els pagesos tinguem una continuïtat i tinguem rendiments a les nostres terres. On hi ha zona ZEPA no hi ha vida i no hi ha futur”, ha conclòs Vidal, expressant la desesperança del sector davant de la situació actual.
La tractorada de Lleida i les mobilitzacions de la pagesia han posat sobre la taula les dificultats que les restriccions de les zones ZEPA imposen a l’activitat agrària. El sector reclama una revisió de les limitacions i mesures compensatòries que garanteixin la viabilitat de les explotacions i l’equilibri entre la protecció de la biodiversitat i les necessitats econòmiques dels pagesos. El proper 12 de desembre serà una nova data clau per a les negociacions entre les entitats agràries i el Govern, que tindrà l’oportunitat de demostrar si realment està disposat a trobar solucions efectives per al sector.
