Un os ha matat tres ovelles en una explotació situada a menys de 500 metres del poble d’Isil, al Pallars Sobirà. Els animals eren dins d’un tancat de malla i paret de pedra, a l’exterior de la granja, on el ramader les havia deixat per evitar que passessin tanta calor dins de l’edifici.
Els fets es van descobrir a primera hora de dimecres, quan Joan de Pericle, propietari del bestiar, es va desplaçar fins al tancat i va trobar l’escena de l’atac. Segons ha explicat el ramader, una de les ovelles mortes era a uns 200 metres de la granja, muntanya amunt, on suposadament hauria estat arrossegada per l’os.
ELS AGENTS RURALS CERTIFIQUEN L’ATAC
Després de la troballa, el ramader va alertar els Agents Rurals, que es van desplaçar fins al lloc dels fets per inspeccionar la zona. Els efectius van poder certificar oficialment la mort dels tres caps de bestiar per l’atac d’un depredador.
L’episodi ha tornat a encendre el malestar del sector ramader per la gestió de la fauna salvatge al Pirineu. Pericle ha criticat la manca d’informació als ramaders quan es detecta la presència d’ossos a prop de nuclis habitats, granges o ramats. “Què vols que t’avisin, si està a tot arreu? Encara que tinguis l’os a tocar del ramat, no t’ho diuen”, ha lamentat.
ELS RAMADERS RECLAMEN AVISOS MÉS RÀPIDS
Els ramaders de la zona asseguren que són conscients de la proximitat dels ossos als pobles, però reclamen un protocol de comunicació més àgil i efectiu. Demanen que, quan els equips de seguiment detectin un exemplar a prop de granges, nuclis habitats o zones de pastura, s’avisi immediatament els afectats.
Segons el sector, aquesta informació permetria reforçar la vigilància, tancar els animals en punts més segurs o aplicar mesures addicionals de protecció abans que es produeixi un atac.
UNA CONVIVÈNCIA DIFÍCIL AL PIRINEU
La presència de l’os bru al Pirineu és fruit de programes de reintroducció i conservació, però la seva expansió ha generat una convivència complexa amb la ramaderia extensiva. Les administracions impulsen mesures com agrupaments de ramats, tancats electrificats, gossos de protecció i suport als pastors per reduir els danys, però molts ramaders consideren que aquestes eines no sempre són suficients ni fàcils d’aplicar en zones de muntanya.
Entitats ecologistes defensen que la coexistència és possible amb més prevenció i seguiment, mentre que el sector reclama més informació, compensacions àgils i una gestió més directa dels exemplars que s’acosten massa als pobles o ataquen bestiar.
L’atac d’Isil arriba en plena temporada d’estiu, quan molts ramats passen més hores a l’exterior i la presència de fauna salvatge és una preocupació constant per a les explotacions del Pirineu.