Un estudi lleidatà ha demostrat l’efecte protector de la proteïna alfa-sinucleïna per reduir la progressió de la fibrosi dels ronyons, un procés altament perjudicial a causa d’una capacitat limitada de les cèl·lules renals per regenerar-se després de la lesió. Aquesta evidència aporta una nova estratègia per reduir la progressió d’aquesta malaltia, que fins ara no tenia tractament, i per evitar la diàlisi o el trasplantament. Aquesta troballa s’ha publicat aquest dijous a la revista Nature Communications.
La fibrosi renal, la formació de teixit fibrós al ronyó, condueix moltes vegades a la fallada d’aquest òrgan i a la insuficiència renal, ja que no hi ha tractament. En el cas de la malaltia renal, la fibrosi als ronyons representa una situació molt greu, perquè els ronyons difícilment es poden regenerar i, per tant, no es pot recuperar la seva funció i això deriva en què els pacients necessitin diàlisi o un trasplantament.
Gràcies a aquesta recerca, realitzada en ronyons de models animals (ratolins) i en cèl·lules humanes (gràcies a les mostres de 43 pacients obtingudes a través del Biobanc de l’IRBLleida i de la Plataforma de Biobancos), s’ha demostrat l’efecte protector de la proteïna alfa-sinucleïna, que es troba habitualment a les neurones.
Es tracta d’un treball liderat des de Lleida per la investigadora i professora associada de la Universitat de Lleida (UdL) Milica Bozic i el responsable del Grup de Recerca Translacional Vascular i Renal de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i professor associat de la UdL, José Manuel Valdivielso, amb la col·laboració de ‘Redes temáticas de investigación cooperativa en salud’ (RETICS), REDinREN de l’Institut de Salut Carlos III, el Laboratori de Biologia Cel·lular en Malalties Renals de la Universitat Autònoma de Madrid, el Laboratori de Cicle Cel·lular de la Universitat de Lleida i el departament de Patologia i Genètica Molecular de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV).
La recerca ha comptat amb el suport de les ajudes en recerca de l’Institut de Salut Carlos III, l’ajuda PERIS del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la REDinREN, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca i l’ajuda de la Comunitat Autònoma de Madrid. També ha tingut el suport dels investigadors Maite Caus, Neus Pedraza, Eloi Garí, Pilar Gallel, Maria José Panadés, Ana Martínez, Elvira Fernández, de l’IRBLleida; i Raul R. Rodrigues-Diez i Marta Ruiz-Ortega, de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid.
