Toni Postius: “La Paeria ha fet més coses en aquests 3 anys que en els últims 20”

temps lectura-Temps de lectura: 6 minuts

Toni Postius és una de les principals cares visibles de la Paeria de Lleida, després que el 2019 assumís el càrrec de primer tinent d’alcalde i regidor d’urbanisme. El pacte de coalició amb els republicans va trencar amb l’hegemonia socialista i va encetar una “agenda de canvi” a la capital del Segrià. Valedor de la unitat independentista, serà també l’alcaldable de Junts el 2023 per intentar encapçalar una transformació que ja camina a la ciutat.

 

Fa més de tres anys que és al govern. Quin balanç fan de la tasca de l’executiu?
Quan vam accedir al govern el 2019, ens vam trobar una situació econòmica molt complicada a la Paeria. Va ser més dura del que s’havia previst i un dels elements que ha marcat el mandat ha sigut posar ordre des el punt de vista econòmic. A més, hi ha hagut un segon element que ha capgirat la dinàmica habitual: la pandèmia. Tanmateix, vam tenir molt clar que no ens havíem de quedar de braços plegats i hem treballat sobretot en aquelles situacions que feia anys que estaven encallades. A banda, la pandèmia va portar desgràcies, però també oportunitats com els fons europeus. Ens hem presentat a totes les convocatòries amb projectes solvents que transformaran Lleida.

 

Després de tants anys del PSC al capdavant de la Paeria, quin canvi substancial s’ha vist amb l’arribada de ERC-Junts al govern?
Vam procurar que l’administració fos molt més eficient. Es va fer una digitalització rellevant que ha permès agilitzar els tràmits burocràtics i hem procurat ser una administració molt austera. Finalment, hem volgut ser una administració propera. Un element que va sorprendre més és que els regidors de barri fossin persones que formen part dels consells escolars. Teníem clar que havíem de ser els primers en estar al peu del canó.

 

Vostè s’ha quedat amb la regidoria d’Urbanisme. Quines són les principals transformacions que ha patit la ciutat o patirà en els pròxims mesos?
Hi haurà molts canvis urbanístics pròximament perquè hi havia grans projectes encallats per la poca voluntat del PSC. Per exemple, teníem pendent disposar d’una estació de busos a l’alçada del segle XXI. Avui en dia tenim un baixador en unes condicions lamentables per la deixadesa de l’Ajuntament en el seu moment. Per això, teníem molt clar que la concessió no s’havia de prorrogar i, per tant, ho havia de gestionar l’Ajuntament. A més, hem de millorar-la fins que no tinguem la nova estació, que serà una realitat abans que s’acabi el 2024. En aquests sentit, farem un salt qualitatiu.

Un dels altres projectes que tirem endavant és la reforma integral del Palau de Vidre. Es tracta d’un equipament que no ha tingut manteniment i fins ara no tenia cap ús. En la mateixa línia, també hem impulsat la nova construcció d’un nou pavelló de la Fira de Lleida. Tenim un conveni amb la Generalitat, la Diputació i la Cambra de Comerç per construir el tercer pavelló i reforçar la posició de Lleida com a segona fira del país.

 

I la mobilitat?
Hi ha obres de millora de la mobilitat que venen condicionades per Europa. S’especifica molt clarament la finalitat d’aquests diners: la pacificació dels carrers més cèntrics i el fet que el peató ha de guanyar més protagonisme. Tot això comporta també la incorporació de nous vehicles elèctrics a la flota d’autobusos o la implementació de la nova zona blava. S’ha fet molta feina per pensar en les properes generacions i no en les pròximes eleccions. A poc a poc prendrà forma i capgirarà la dinàmica de la ciutat.

 

La industrialització és un dels àmbits en què s’han centrat més amb exemples com el Pla director del polígon industrial Torreblanca-Quatre Pilans. Què ha d’aportar aquest nou pas?
Una de les assignatures pendents que comentava era la fuga de les empreses. Hem desenvolupat el pla de Quatre Pilans, que serà un dels polígons industrials més grans del país i tindrà una clara vocació d’acollir empreses del segle XXI, que aportin valor afegit, que ens permetin crear llocs de treball i arrelar la gent jove. El fet que hagi vingut a licitar empreses de Corea del Sud perquè s’hi volen implantar és un gran èxit, però hem de disposar d’una quantitat de sol industrial suficient per aspirar a una ciutat de 200.000 habitants. D’altra banda, un altre dels canvis importants que hem fet aquest mandat és portar aigua potable al polígon del Segre.

 

El PSC s’ha oposat a alguns aspectes d’aquest projecte.
El llegat del PSC des del punt de vista industrial és el d’un polígon del Segre sense aigua potable, en un estat de manteniment precari, sense poder ofertar sol a les empreses de Lleida que volien créixer i amb una Lleida inexistent des del punt de vista de les inversions. Aleshores, hem procurat posar solucions. Puc entendre que aquest mandat posa en evidència que s’ha fet més en aquests 3 anys que en els últims 20, però m’agradaria que en lloc de criticar el projecte exercissin la seva influència per ajudar. Per exemple, per poder duplicar la carretera entre Lleida i les Borges Blanques (d’àmbit estatal) o aconseguir una partida de l’estat per adaptar la via del tren a l’ample europeu. Es tracta de sumar i no de criticar per criticar.

 

El desencallament del Pla de l’Estació és una de les altres fites que celebren. Aquesta és incompatible amb el projecte de Torre Salses?
No em referiré altres projectes que s’han posat sobre la taula en els últims anys perquè cadascú en té els seus. Aquest Pla de l’Estació genera unanimitat per part de tothom, ningú s’hi oposa. No hem fet res extraordinari, l’única cosa que hem fet és treballar de manera discreta amb la Generalitat i amb ADIF per trobar una solució. Conjuntament amb l’estació d’autobusos ens permetrà capgirar la dinàmica de la Rambla Ferran, Noguerola, Cardenal Remolins, tancar aquesta ferida amb Pardinyes i recuperar la vitalitat. Això s’hauria pogut fer fa 20 anys. Per això, ens preguntem: per què les corporacions socialistes no ho van voler abordar i van tenir interès a desenvolupar altres projectes?

Des de la pandèmia, la ciutadania va descobrir moltes coses com les terrasses, el silenci o la importància del comerç de proximitat. És una qüestió que ha portat que els operadors comercials tinguin interès a venir a les zones cèntriques. Un exemple és IKEA, que ara ha obert un punt de recollida a Rambla Ferran. Per aquest motiu, els operadors estan interessats en què el Pla de l’Estació pugui tirar endavant.

 

La promotora de Torre Salses s’ha querellat contra vostè i l’alcalde. Com van rebre la notícia?
Qualsevol ciutadà o entitat pot decidir emprendre accions legals. En aquest aspecte, estem molt tranquils perquè tot el procés està seguint el curs habitual. Aquest mes de gener explicarem com va actuar l’Ajuntament. Vam complir fil per randa allò que per llei havíem de fer i vam vetllar per l’interès general de la ciutat. Sempre hem sigut molt curosos des del punt de vista del compliment de la legalitat. D’altra banda, convé recordar que el projecte no té llicència comercial perquè la Generalitat li va denegar i també hi ha un contenciós administratiu de l’empresa contra la Generalitat. A més, tampoc s’ha pogut inscriure al registre de la propietat, que és un organisme que depèn de l’Estat. No hi ha una obsessió per part del govern municipal, ja que la tramitació s’atura per qüestions que no depenen de l’Ajuntament.

 

Amb relació a les coalicions preelectorals, fa 3 anys demanava una candidatura conjunta amb ERC per concórrer als comicis municipals. Ens trobem en una etapa ben diferent, oi?
Quan anem junts i deixem de banda el partidisme, en aquest país es poden fer coses extraordinàries com l’1 d’octubre. Em sap greu la situació política del país i trobo a faltar la unitat d’acció. A Lleida, sempre he procurat ser coherent i conseqüent amb el que vaig dir. Per tant, la nostra proposta és que l’agenda de canvi a la ciutat obtingui continuïtat al proper mandat i sumar esforços amb les formacions compromeses amb el país. Hem demostrat que quan hi ha feina de rigor, els projectes surten i que la unitat és possible en un govern de coalició. Si no hi ha un govern de formacions independentistes, l’alternativa són les forces del 155.

 

Hi haurà alguna coalició amb Activem Lleida, integrat per membres del PDeCat?
Tenim un projecte desenvolupat en els darrers 3 anys i hem demostrat capacitat de solvència. Per tant, és molt legítim que es puguin presentar formacions alternatives, però com a Junts tenim clar que hem de seguir aquest canvi iniciat. Hem de ser conscients, però, que la presència d’altres formacions acaba comportant una dispersió de vots i que els vots s’acabin perdent.

 

Pel que fa a pactes postelectorals, el PSC queda descartat?
A Junts vam aprovar a l’últim congrés que els socis prioritaris serien les formacions independentistes. A més, volem mantenir l’agenda reformista que hem iniciat a Lleida. Evidentment que discrepem en algunes coses, però compartim que hi ha hagut un canvi de mentalitat des de 2019 i s’ha de seguir. M’agradaria encapçalar aquest canvi a Lleida a partir del 2023.

 

Tornaria a intentar-ho amb el Comú?
Els governs de coalició necessiten lleialtat, maduresa política i que se sigui conscient que els acords s’han de complir. No es pot fer d’oposició al govern quan estàs al govern. Per tant, crec que el Comú de Lleida va demostrar que compartíem algunes qüestions, però que des del punt de vista del dia a dia era molt complicat encaixar. El protagonisme no pot ser de les formacions, sinó de la ciutadania i dels projectes. A més, hem de ser conscients que en les coalicions cadascú té el pes que té i ells tenien dos regidors. Veurem què decideix el Comú el 2023 i si compta amb representació.