El raper lleidatà Pablo Hasél condemnat a dos anys de presó per injúries a la Corona

La pena podria suposar el seu ingrés a presó si el Suprem confirma la sentència

L’Audiència Nacional ha condemnat el raper lleidatà Pablo Rivadulla, més conegut amb el nom de Pablo Hasél, a dos anys i un dia de presó pels delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les institucions de l’Estat pels seus missatges publicats a Twitter i una cançó a YouTube. També, ha estat condemnat a paga una multa de 24.300 euros. En la sentència, els magistrats de la Secció Primera de la Sala Penal consideren que les publicacions de Hasél suposen “una actuació conjunta, dirigida contra l’autoritat de l’Estat” i que al·ludeixen “a la necessitat d’anar més enllà en un comportament violent, fins i tot amb la utilització del terrorisme”. Si el Tribunal Suprem confirma la sentència, Hasél haurà d’ingressar a presó perquè ja va ser condemnat el 2014 a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme.

La sentència compta amb el vot particular de la magistrada Manuela Fernández de Prado, que defensa que Pablo Rivadulla hauria de ser absol perquè “la seva actuació encaixa dins de la llibertat d’expressió i no suposa una manifestació del discurs d’odi”.

Durant el seu judici a l’Audiència Nacional, el raper va assegurar que ell es limita a exposar a les seves cançons i twits “fets objectius” que considera “injustos”, i a defensar “drets democràtics”. Hasel, que va apuntar que el judici demostra que no es respecta la llibertat d’expressió a l’Estat, va defensar les seves manifestacions sobre la monarquia, la policia i l’Estat i va justificar que expressi el seu suport a persones que considera els seus referents com a “comunista”. “Per a mi són exemples de resistència, i això no canviarà encara que em condemnin a presó”, va sentenciar a preguntes de la Fiscalia, que va demanar per a ell dos anys i nou mesos de presó i una multa de 40.500 euros per delictes d’enaltiment del terrorisme i de calumnies i injuries contra la Corona i les institucions de l’Estat. La Fiscalia l’acusava pel contingut d’una seixantena de missatges de Twitter i una cançó publicats entre 2014 i 2016.

Un dels missatges, al costat d’una foto d’una membre dels GRAPO, Hasél deia: “les manifestacions són necessàries, però no suficients, recolzem els qui han anat més enllà”. En aquest sentit, els magistrats apunten que “no es tracta d’un mer comentari en el qual s’aboca una opinió, sinó que es tracta d’un missatge que tanca clarament una invitació a realitzar una conducta igual que la dels seus referents, s’incita a tractar d’emular els seus actes”. “En definitiva, activitat violenta i terrorista que representa una forma de lluita encomiable i positiva segons el seu criteri”, una “exaltació de la violència que pretén solapar sota forma d’opinió, fins i tot amb perill per a l’ordre constitucional i la pau social i les persones”, subratllen els jutges.

La Sala ha analitzat la doctrina del Tribunal Suprem sobre la matèria, especialment la recent sentència que ha condemnat el també raper Valtonyc per destacar que el delicte d’enaltiment requereix que es generi un risc en abstracte, “una cosa que queda acreditat en el present cas”. En aquesta línia, el tribunal recorda que l’origen d’aquesta investigació prové d’un missatge remès per un particular a la Fiscalia, alarmat per l’aparició d’aquests tuits.

En relació amb el delicte d’injúries i calúmnies a la Corona, la Sala assenyala que els missatges i el vídeo analitzat presenten una actuació per part de l’acusat que “determina la imputació al Rei emèrit i fins i tot al Rei actual la comissió de múltiples delictes, fins i tot d’homicidi i de malversació, així com d’una conducta no d’acord amb l’autoritat que representen”. “No es tracta d’expressar una reivindicació política d’una altra forma d’Estat, com pogués ser republicana” diuen els jutges, sinó que s’adverteix una intencionalitat com és la d’injuriar i calumniar la monarquia “amb l’ànim evident que per qui accedeix als seus tuits adopti una posició contrària, fins i tot de forma violenta”.

Respecte al delicte d’injúries i calúmnies contra les institucions de l’Estat, el tribunal subratlla la “gran” quantitat de delictes que s’imputen de forma reiterada als membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, “acusant-los d’assassinats, tortures, que s’integren en uns continguts ofensius i de marcat odi”.