L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat que abans que finalitzi l’hivern la ciutat dedicarà un carrer a Neus Català, símbol de les persones que van fer cap als camps de concentració nazis i que van dedicar la resta de la seva vida “a reforçar la memòria, explicar l’experiència i donar un bri d’esperança, ja que cal estar sempre amatent perquè la barbàrie de l’holocaust no retorni”.
El paer en cap ha fet aquest anunci en el decurs de l’acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que ha tingut lloc aquest migdia davant de l’escultura Feta, erigida en memòria dels lleidatans deportats als camps de concentració, el nom de 45 dels quals està inscrit al peu del monument.
Miquel Pueyo ha assenyalat la simbologia d’actes com el d’avui. “Som aquí per recordar”, ha dit. “Volem preservar la memòria, per aprendre de l’experiència, per a fer un acte de reparació amb les víctimes que, massa sovint, visualitzem per efectes de les fotografies o del cinema, com a vestides amb l’uniforme de ratlles i desproveïdes d’identitat”. Ha estat llavors quan ha dit que “hem de fer un esforç per recordar la memòria d’aquestes víctimes en la seva condició humana plena. Totes elles eren persones amb somnis, família, formació i il·lusió. No eren individus, eren persones amb projectes vitals”.
L’alcalde ha manifestat que “som aquí i hem de continuar essent-hi perquè res similar pugui tornar a succeir. És un deure amb les noves generacions. El record de l’Holocaust ha de ser reconstruït a les generacions futures. No podem permetre que sigui un punt històric llunyà”. Però aquesta tasca va més enllà del paper de les administracions, demanant el compromís de la societat civil. Una tasca que ha agraït a l’Amical de Mauthausen i al Grup de Recuperació del Centre Excursionista, que prèviament li ha demanat acabar amb els vestigis franquistes que encara hi ha a Lleida.
“Des de la Paeria s’ha fet i es fa un treball de recuperació per la Memòria Històrica. No només sobre l’Holocaust. També sobre la Guerra Civil i el franquisme, per la qual cosa entomo el compromís d’eliminar el que encara roman, i subratllar i posar en context el que calgui”, ha dit Pueyo.
El paer en cap ha afirmat que avui no havia de ser només un dia de tristesa, dol i memòria d’una de les pitjors barbàries comeses, per la qual ha fet un clam a l’esperança. “El nostre compromís no és només amb el passat, sinó també amb la voluntat de resistir i enfrontar-nos amb valentia contra el feixisme, la barbàrie i aquells fantasmes que no podem donar mai per desapareguts definitivament. Però sobretot, el nostre compromís és enfrontar-nos a l’oblit. Si la mort de milions de persones té algun sentit, aquest té a veure amb la capacitat que hem de tenir entre totes i tots per preservar aquesta memòria”, ha clos.
La commemoració
L’escultura Fita, al marge esquerre del riu, ha estat el centre de la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’alcalde ha presidit l’acte acompanyat d’un nodrit grup de regidors de la Paeria i diputats al Parlament, així com representants de diverses entitats cíviques de la ciutat, entre les quals cal destacar l’Amical de Mauthausen i el Grup de Recuperació de Memòria Històrica del Centre Excursionista.
Durant l’acte, que ha comptat amb la participació musical del guitarrista Carles Herràiz i la soprano Eva María Ruiz Correa, representants de diversos col·lectius víctimes de l’Holocaust (jueus, gitanos, perseguits polítics i presoners republicans, homosexuals, persones amb deficiències, infants i minories religioses), han dipositat una espelma encesa entorn el monument obra d’Àngel Eroles Samarra, abans de llegir un missatge personal.
L’ofrena floral de les entitats i les paraules del paer en cap han posat punt final a l’acte.
