Els més de 6.000 volums de la biblioteca del cineasta lleidatà Francesc Betriu, la seva col·lecció de revistes cinematogràfiques i de còmics, tota la documentació relacionada amb les seves pel·lícules i sèries de televisió (guions, material fílmic, entre altres), així com objectes dels decorats, claquetes i fins i tot alguns premis, inclòs el Gaudí d’Honor 2020, han arribat a la Universitat de Lleida (UdL) procedents de València i Sant Pol de Mar. El 30 d’octubre passat, el director de cinema, guionista, productor, distribuïdor i crític va fer donació del seu fons documental a la UdL per a la seva catalogació i estudi. Aquest dimecres, tres mesos després, han arribat a l’edifici del Rectorat de la universitat lleidatana les 30 caixes que contenen l’extens fons documental de Betriu, segons ha informat la UdL.
Francesc Betriu és una figura essencial per entendre l’Espanya de la dictadura i la transició, així com les relacions entre cinema i literatura, tal com va expressar l’Acadèmia catalana de cinema, que el 20 de gener va lliurar-li el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2020 “pel seu ferm compromís social i per la diversitat de la seva producció”.
Precisament, aquest guardó és un dels objectes que el cineasta ha donat a la UdL i que aquest dimecres ha rebut la Biblioteca de Lletres de la UdL, dipositària del fons del cineasta lleidatà. Concretament, es tracta les caixes procedents de Sant Pol de Mar que contenen uns 300 llibres, revistes, material fílmic, CDs, documentació sobre guions i premis, a més d’algun mobiliari, com ara arxivadors i cadires de director.
La part més voluminosa però, procedia de València i s’ha traslladat al GEPA, un dipòsit cooperatiu gestionat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), situat al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, al turó de Gardeny. Els 6.000 volums hi romandran fins que estigui enllestit un primer inventari i es traslladaran després a la Biblioteca de Lletres per al seu tractament.
Francesc Betriu (Organyà, 1940) és un dels cineastes més rellevants dels últims cinquanta anys a l’Estat. Bona part de les seves pel·lícules i sèries de televisió són adaptacions d’importants d’obres literàries de Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Ramon J. Sender, Miguel Delibes o Josep M. de Sagarra, com ara ‘La Plaça del Diamant’ (1981) o ‘Requiem por un campesino español’ (1985).
Durant la transició i inicis de la democràcia va destacar amb pel·lícules de sàtira social com ara ‘La viuda andaluza’ (1976), ‘Los fieles sirvientes’ (1980) o Fúria espanyola“ (1975), llargmetratge que compta amb el rècord de talls de la censura espanyola, 22 en 11 minuts. Als anys 60 va ser pioner en la producció independent de curtmetratges, i també ha estat director i guionista de llargmetratges de caire més documental, entre els quals destaquen ”Mònica del Raval’ (2009) i ‘L’últim aviador’ (2019).
A més del Gaudí d’Honor 2020, Francesc Betriu ha rebut el Premi Sant Jordi de Cinematografia per la seva trajectòria (2014) i el Premi Jordi Dauder (2017) que atorga la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.
