El projecte “Lladres” de Mabel Palacín guanya la 6a Edició del Premi de Videocreació

El guardó està promogut per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, de la qual la Panera és membre; el Departament de Cultura i LOOP Barcelona

0
88
Mabel Palacín, guanyadora de la 6a Edició del Premi de Videocreació. Foto: Cedida

El projecte “Lladres”, de Mabel Palacín, ha estat el guanyador de la 6a edició del Premi de Videocreació, que promouen la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, de la quan és membre La Panera; el Departament de Cultura i LOOP Barcelona. El projecte recull les relacions complexes entre imatge i llenguatge expressades intensament en la tradició audiovisual.

“Lladre

“Lladres” pensa la comunicació com una experiència estètica, no en termes de l’exactitud amb què s’ha transmès el missatge d’una persona a una altra, sinó posant l’accent en la naturalesa d’intercanvi que tot acte de comunicació té. Està previst que es presenti el 2020 en el marc del Festival LOOP, i que posteriorment giri pel territori a través de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. Al projecte “Lladres”, com en el “joc del telèfon”, un primer missatge en rus haurà de creuar una ciutat mantenint-se el més intacte possible, anant d’una persona a una altra, travessant diferents llengües i rostres fins a trobar un destinatari que emeti una resposta.

Els personatges no es trobaran físicament, sinó a través de gravacions enregistrades. En aquest periple, la protagonista serà la veu. Les paraules viatgen en constant transformació d’un emissor a un altre, d’una llengua a una altra amb un missatge que inevitablement arribarà a l’últim destinatari modificat de l’original. El que travessa “Lladres” és la veu parlada, les paraules lligades indissociablement a les persones i als rostres que les han traslladat.

Premi de Videocreació

La Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, el Departament de Cultura i LOOP Barcelona impulsen el Premi de Videocreació amb la comesa de promoure la feina d’artistes que destaquen pels seus plantejaments innovadors en el procés de creació, incorporant el vídeo com a element principal.

En les edicions precedents han estat premiats els artistes: Jordi Colomer pel projecte X-Ville; Carles Congost per l’obra Wonders; Joan Morey per “COS SOCIAL [Lliçó d’anatomia]”; María Ruido pel projecte Estado de Malestar malestar_exhuberancia_anomalía) i Isaki Lacuesta, per l’obra Jo soc allò prohibit.

El Centre d’Art la Panera de Lleida forma part de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya juntament amb Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona; ACVIC Centre d’Arts Contemporànies; M|A|C Mataró Art Contemporani; Centre d’Art Contemporani de Barcelona-Fabra i Coats; Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat; Lo Pati. Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i Centre d’Art de Tarragona. Aquests centres i espais d’art tenen com a objectiu facilitar l’accés de les arts visuals a la ciutadania i fomentar l’educació i la dinamització de les pràctiques artístiques contemporànies.

Mabel Palacín

Nascuda a Barcelona l’any 1965, és llicenciada en Història de l’Art, Cinema, Fotografia i Vídeo per la Universitat de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria com a artista a principis dels anys noranta a partir de la tradició conceptual. El seu treball s’ocupa de la centralitat de les imatges en el món contemporani i de la relació que hi mantenim.

Des dels inicis, ha realitzat fotografies, vídeos i instal·lacions i s’ha interessat per la multiplicitat de formats de les imatges i per com influeixen en la nostra relació amb el món. Les seves obres exploren els nous sistemes d’obtenció i de difusió de la imatge, com els telèfons mòbils i les xarxes socials, que han permès un accés global a la informació visual.

Isaki Lacuesta torna a Arts Santa Mònica

Isaki Lacuesta, l’artista guanyador de la 5è Premi de Videocreació, inaugurarà el 13 de novembre la videoinstal·lació “Jo soc allò prohibit” a l’Arts Santa Mònica, en el marc del Festival LOOP (19 h). L’obra reflexiona sobre la censura i la prohibició a l’Estat espanyol des de les primeres eleccions democràtiques l’any 1977 fins a l’actualitat. La instal·lació proposa reflexionar sobre els límits que s’autoimposa una societat i, per tant, allò que delimiten les seves prohibicions.

L’exposició es podrà visitar a l’Arts Santa Mònica fins al 12 de gener de 2020 i posteriorment girarà pels centres que configuren la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya.

FER UN COMENTARI