Dilluns, 17 de febrer de 2025
És notícia

Restauren un petit tresor de 100 monedes del segle XII descobert sota la futura estació d’autobusos de Lleida

Avatar photo
Les peces són de billó i es van emetre entre el 1115 i el 1134, durant l’època del rei Alfons I d’Aragó, el Bataller
monedes segle XII Lleida
Visita al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida.

El laboratori d’arqueologia de la Universitat de Lleida (UdL) està restaurant el centenar de monedes de billó que es van localitzar al novembre durant l’excavació arqueològica de la futura estació d’autobusos de Lleida. Totes les peces d’aquest aliatge de plata i coure són de l’època del regnat d’Alfons I d’Aragó, el Bataller, entre el 1115 i el 1134. En una de les cares s’hi veu el retrat del rei i, al revers, la marca d’Aragó. Les monedes estaven embolicades amb una tela de roba dins d’una gerra de ceràmica que algú havia amagat. Les capes de corrosió i les característiques de les monedes n’estan alentint el procés de restauració. De moment, se n’han tractat una dotzena i la previsió és que les feines s’enllesteixin després de l’estiu.

Les monedes de billó -un aliatge de plata molt ric en coure- es van localitzar durant l’excavació arqueològica del solar on s’està construint la nova estació d’autobusos de Lleida, al costat de l’estació de trens. La troballa va ser tota una sorpresa i la Paeria ha posat les peces en mans de la UdL per tal de restaurar-les.

Al laboratori hi apliquen tractaments químics que conserven la plata i eliminen la corrosió de coure. Els treballs no són fàcils, perquè les monedes tenen tot just mig mil·límetre de gruix i n’hi ha moltes que han quedat enganxades entre si, en grups de fins a una vintena de monedes. En total, s’estima que un centenar de peces conformaven aquest petit tresor.

Les monedes es tracten i es netegen per les dues cares. Tot plegat, està alentint els treballs més del que es preveia en un principi, segons han explicat a l’ACN la coordinadora tècnica del laboratori d’arqueologia de la UdL, Carme Prats, i la tècnica de suport a la recerca, Maria Trigo. La previsió és que les feines encara s’allarguin uns sis o set mesos.

Monedes d’Alfons el Batallador

Totes les monedes restaurades fins ara són del mateix regnant, Alfons I d’Aragó, i van ser encunyades entre 1115 i 1134 a Jaca. “Són diferents encunyacions, no són exactament iguals, però són totes del mateix regnant. I això és molt curiós perquè normalment la gent quan oculta monedes amaga el que ha anat recollint durant la vida, però aquestes són totes d’un mateix període de temps i regnat. Els arqueòlegs estan investigant per què”, ha afegit Carme Prats.

La coordinadora del laboratori ha afegit que aquestes troballes “ens donen una idea del dia a dia de la gent, del material que tractava, d’estris que feien anar i ens ajuden a conèixer aspectes de la vida quotidiana” de la ciutadania de l’època.

Monedes romanes, una baioneta i dos edificis

Durant l’excavació també es van trobar petits elements de bronze, que adornarien petites caixes de fusta, molt material ceràmic i un parell de claus de pany. El laboratori també ha rebut dues monedes d’època romana localitzades a la mateixa zona. D’altra banda, es va localitzar una baioneta per a mosquets al fons d’una trinxera excavada durant la Guerra del Francès, cap al 1810, coincidint amb el setge de les tropes napoleòniques.

A més, en l’excavació feta entre la façana dels Docs i el carrer Príncep de Viana es van localitzar dos edificis de finals del segle XII amb diverses habitacions, flanquejats per dos carrers situats fora de les muralles que envoltaven la ciutat. Es creu que les edificacions eren fondes o hostatgeries ubicades a l’entrada de la ciutat i relacionades també amb la proximitat del mercat del Raval de Sant Pau del Mercadal.

Les construccions es van enderrocar cap al 1366, quan es va fer una nova muralla de defensa de la ciutat, i l’espai es va convertir en una zona d’horts. Una vegada documentades, les restes arqueològiques es van tapar per construir-hi al damunt la nova estació d’autobusos, ja que es va concloure que tenien importància històrica però poc valor patrimonial.

Futur expositiu

Durant una visita al laboratori de restauració arqueològica, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat aquest dilluns que la voluntat de l’Ajuntament és poder exposar les peces al públic. “Hem d’avançar amb els acords amb el Museu de Lleida i altres equipaments per poder explicar més coses”, ha apuntat.

El paer en cap ha destacat que troballes com aquestes permeten “situar la ciutat en aquell moment de la història en què Lleida era la ciutat de les tres cultures”, però tot plegat requereix, ha dit, “espais que donin tota la seguretat a l’exposició”. Segons Larrosa, s’hi està “treballant de valent perquè això sigui més aviat que tard una realitat”.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior
radar cotxe

Multes de fins a 20.000 € per avisar de la ubicació de radars a les carreteres

Notícia següent

Com és la nova arma de defensa personal dels vigilants del metro de Barcelona?

Notícies relacionades