Pueyo constata la voluntat de continuar el govern

L'alcalde de Lleida demana la complicitat de l'oposició per treballar plegats en la recuperació de la ciutat postcovid

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que després de reunir-se amb els socis de govern, el Comú de Lleida i JxCat, ha trobat “voluntat de continuar el govern d’Entesa amb un compromís renovat de responsabilitat, rigor i al servei dels lleidatans”. Així ho ha explicat abans d’acabar el Ple municipal del mes de març.

D’altra banda, Pueyo ha demanat la complicitat de l’oposició per treballar plegats els pròxims dos anys en la recuperació i represa de la societat lleidatana i de la ciutat postcovid. “En certs aspectes no coincidirem però hi ha un espai important en què hauríem de fer un esforç sincer de veure quin és el grau de coincidència que podem trobar”, ha defensat l’alcalde de Lleida. “La ciutat ens necessita”, ha afegit Pueyo.

Pueyo ha recordat que en el darrer Ple s’havia compromès a trobar-se amb el Comú de Lleida i JxCat, arran de les discrepàncies internes sorgides després que un informe del mateix govern municipal detectés anomalies en contractacions a la regidoria d’Esports, en mans de JxCat. Després de reunir-se amb els dos grups, l’alcalde ha donat per acabada la crisi en el govern després de constatar la “voluntat de continuar el govern d’Entesa amb un compromís renovat de responsabilitat, rigor i al servei dels lleidatans”.

Altrament, Pueyo també ha aprofitat la seva intervenció en la part final del Ple per emplaçar PSC, Cs i PP a buscar punts d’encontre per treballar conjuntament, deixant al marge el debat estrictament partidista, en la recuperació i represa de la ciutat per superar l’afectació provocada per la pandèmia.

L’alcalde ha dit que els projectes plantejats pel govern municipal i per organismes autònoms de la Paeria per poder optar als fons europeus Next Generation, pressupostats en uns 124,64 milions d’euros, no deixen de ser “una declaració d’intencions” els quals “s’hi poden sumar socis i introduir modificacions”. Tot i així, ha afirmat que “coincideixen en gran mesura propostes i conclusions sorgides en la mesa transversal per a la recuperació de la ciutat”. Des de l’oposició havien criticat que des del govern no se’ls hagués informat d’aquests projectes i han lamentat haver-se’n hagut d’assabentar per la premsa.

La Paeria liquida l’exercici 2020 amb -1,5 MEUR

En la sessió, el govern ha donat compte de la liquidació del pressupost del darrer exercici. L’Ajuntament de Lleida ha tancat el 2020 amb un romanent líquid de tresoreria de -1,5 milions d’euros, respecte els -3,5 milions del 2019. La tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda, Montse Pifarré, ha ressaltat que la covid-19 ha provocat una disminució dels ingressos liquidats per import de -3,6 milions d’euros, ja sigui per deixar de fer activitats o per decisions municipals de suspendre l’aplicació de taxes com ara la zona blava, ocupació d’espai públic o la recollida de residus comercials.

A la vegada, els vots del govern i del regidor no adscrit han permès aprovar el reconeixement de crèdit del 2020 i anys anteriors, és a dir les factures pendents de pagament, que superen els 1,5 milions d’euros, entre Paeria, IMO i Turisme de Lleida.

Des de l’oposició han criticat la gestió de les finances municipals. En aquest sentit, han lamentat que no s’haguessin destinat més recursos per fer front a l’afectació de la pandèmia tot i l’increment d’impostos i també han ressaltat que s’ha deixat d’executar inversions per valor de 9 milions d’euros. El PSC ha acusat el govern d’haver fet “enginyeria pressupostària” per haver “intentat netejar la cara a la liquidació perquè fos el més negativa possible”. Des del PP han dit que al govern “no hi ha bons gestors en l’àrea econòmica”, mentre que a Cs han anat més enllà i han qüestionat la capacitat de Pifarré per estar al capdavant de la regidoria d’Hisenda.

Moció per garantir el dret a avortar als hospitals públics de Ponent i Pirineu

El Ple també ha aprovat la moció presentada per entitats que integren la Xarxa de Col·lectius Feministes de Ponent i Pirineus per garantir el dret a poder avortar als centres públics de Salut del país. En aquest sentit, el text insta la Generalitat a “treballar i posar els recursos humans i materials necessaris per tal que la interrupció voluntària de l’embaràs, en tots els supòsits que marca la llei, sigui possible tant a la demarcació de Lleida i Pirineus com a la resta de la xarxa hospitalària i de salut pública de Catalunya”. A la vegada, la moció emplaça Generalitat i Estat a “no admetre els supòsits d’objecció de consciència dels professionals mèdics per tal de planificar i garantir el dret a l’avortament en tots els centres hospitalaris”.

Els col·lectius feministes lleidatans han explicat que a les regions sanitàries de Lleida i Pirineu la interrupció voluntària de l’embaràs mitjançant el mètode farmacològic es pràctica actualment a l’Arnau de Vilanova de Lleida, a l’Hospital Comarcal del Pallars i als CAP de Balaguer, Tàrrega, Mollerussa i Borges Blanques. Han remarcat que en cap centre sanitari públic ni privat d’aquestes regions es pot accedir a l’avortament quirúrgic perquè no s’ofereix enlloc. La moció s’ha aprovat amb el suport d’ERC, JxCat, Comú i PSC, mentre que el PP, Cs i el regidor no adscrit han votat en contra.

La Paeria haurà d’estudiar la continuïtat de la concessió administrativa de les escoles bressol Vailet i Germans Grimm

El Ple també ha avalat la moció del PSC que insta la Paeria a estudiar la revocació de la decisió de finalitzar aquest curs el contracte de gestió de serveis públics entre la Paeria i les escoles bressol Germans Grimm i Vailet, ambdues del barri del Clot de les Granotes. En aquest sentit, insta l’Ajuntament a estudiar el manteniment de la concessió administrativa a ambdós centres fins al 2022, quan finalitzava el contracte inicial.

La tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Sandra Castro, ha justificat la decisió presa pel govern per motius econòmics hi ha assenyalat que l’oferta de places d’escola bressol a la ciutat està “sobredimensionada”. També ha dit que aquests centres no complien normatives en aspectes com ara la seguretat i l’accessibilitat. La moció s’ha aprovat amb els vots del PSC, Cs, PP i del regidor no adscrit, mentre que el govern s’ha abstingut.

La sessió del mes de març també ha aprovat la moció del Comú de Lleida a favor de la diversitat de gènere i en defensa de la igualtat de drets de les persones trans. El text insta el govern espanyol a aprovar aquesta legislatura un marc legal en matèria de drets trans. Així mateix, emplaça la Generalitat a dotar la Llei 11/2014 dels recursos necessaris per desplegar polítiques efectives per abordar la discriminació de les persones trans com ara estratègies per a la inserció laboral de les persones trans i mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral. El text s’ha aprovat amb els vots del govern i del regidor Sergio González, i l’abstenció de la resta de grups.

Coordinadora tècnica del pla municipal d’acollida a temporers

Així mateix, el Ple de la Paeria ha aprovat la creació de la figura d’una coordinadora tècnica del Pla Municipal d’Acollida de Persones Temporeres per a l’any 2021, amb el suport de tots els grups, exceptuant el PP que s’ha abstingut. La regidora de les Persones, comunitat i agenda 2030, Mariama Sall, ha destacat el treball de coordinació amb altres administracions i agents implicats per planificar la campanya de la fruita d’enguany, així com el projecte per disposar d’un alberg municipal permanent per a temporers i sense sostre l’any vinent. Per la seva banda, l’oposició ha criticat la gestió del govern municipal en l’acollida a temporers i han advertit que tornarà a haver-hi persones dormint al carrer aquest estiu.

Llum verda a l’Ordenança de Paisatge de Lleida

El Ple de la Paeria d’aquest divendres també ha donat llum verda a l’aprovació definitiva de la modificació de l’Ordenança del Paisatge de Lleida. L’objectiu dels canvis introduïts al document és simplificar i agilitzar l’aplicació de l’ordenança. Segons la Paeria, la modificació, aprovada fa un parell d’anys, incloïa articles que eren contradictoris o que es contraposaven a altres regulacions pròpies municipals i dificultaven la interpretació. Així mateix, un nou punt que s’introdueix és ampliar l’exigència de les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE) als immobles de tota la ciutat que tinguin més de 45 anys. Fins ara, la Paeria només sol·licitar-ho als del Centre Històric.

També ha prosperat la moció d’ERC que insta la Paeria a adherir-se a la sol·licitud de la Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions (COESPE) i, a la vegada, sol·licitar al Ministeri d’Hisenda la realització d’una auditoria dels comptes de la Seguretat Social “perquè la ciutadania tingui una imatge fidedigna” de la seva situació real. Aquesta auditoria “ha de quantificar l’import total de les denominades despeses impròpies a càrrec de les cotitzacions socials” i, posteriorment, “habilitar la compensació a la ‘caixa única’ de la Seguretat Social”, segons recull el text.

La sessió també ha donat l’aprovació provisional a un Pla de millora urbana d’ordenació de volums i composició de façanes del solar situat entre l’avinguda de Blondel 94 i carrer Sant Antoni 33, per ubicar-hi un edifici d’ús comercial amb oficines i habitatges. Aquest tràmit, promogut per Promocions Mapajomo, permetrà desbloquejar el projecte del grup Unipreus per construir un edifici d’ús comercial en aquest solar. El pla reserva una superfície de 2.000 metres quadrats per a comerç i uns altres 2.800 per a habitatges. Aquest espai estava pendent de desenvolupar-se fa temps, en part, a causa de l’existència d’unes restes arqueològiques catalogades.

D’altra banda, el Ple ha donat llum verda a l’aprovació provisional a una altra modificació del Pla General que correspon a l’àmbit entre els carrers Riu Ebre, Salvador Espriu, Riu Besós, Abat Escarré, Esperança González i Agustí Duran. Es tracta del solar situat entre l’Atlètic Segre i el Col·legi Frederic Godàs, on els veïns de Cappont porten anys reclamant que s’hi construeixi l’institut del barri. La Generalitat va sol·licitar que es dugués a terme una modificació del planejament perquè en aquest solar, més enllà de permetre’s l’ús per a equipament educatiu, es vol fer compatible amb la instal·lació d’un altre de sanitari per la qual cosa cal canviar la qualificació urbanística.

També ha prosperat l’aprovació provisional de modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de Lleida -article 220- per regular des del punt de vista del planejament les distàncies mínimes a partir de les quals es poden autoritzar granges a l’Horta de Lleida. La normativa que es disposava estava desfasada amb relació a la de la Generalitat i això feia que hi hagués moltes sol·licituds de llicències que no complien la normativa de Lleida però sí la catalana.

El govern deixa damunt la taula la suspensió de llicències per a parcs solars i fotovoltaics

D’altra banda, el govern ha decidit deixar damunt la taula la suspensió temporal de la tramitació de llicències per a usos i obres d’instal·lacions de parcs solars i fotovoltaics, a petició del grup de Ciutadans. El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, ha expressat el compromís d’elaborar una nova regulació de les condicions urbanístiques que hauran de complir aquestes instal·lacions en el futur per a fer-les compatibles amb l’entorn natural i agrari. Postius ha accedit a deixar per al pròxim ple el debat sobre la suspensió temporal de llicències per poder redactar la regulació d’aquestes instal·lacions. Quedaran al marge d’aquesta suspensió les instal·lacions d’autoconsum i les que s’instal·lin a les cobertes dels edificis existents.

D’altra banda, també ha quedat damunt la taula l’aprovació inicial del Reglament del Consell de Ciutat, que esdevindrà el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Lleida, on els representants de la ciutadania i de la mateixa Paeria debatran els assumptes principals d’aquesta capital.

Anna Campos agraeix l’experiència assolida a la Paeria

La sessió ha començat donant compte de la renúncia de la fins ara regidora de JxCat, Anna Campos, que ha decidit deixar la Paeria per motiu professionals per reincorporar-se a la Fundació Aspros, on ja havia desenvolupat la seva carrera laboral. Campos ha destacat la “gran experiència política i professional” que li ha suposat estar al govern de la Paeria i al capdavant de l’IMO i ha posat en valor la tasca que es porta a terme des d’aquest organisme. Campos serà rellevada com a regidora per l’actual Coordinador de l’Horta, David Melé.