El febrer ha estat excepcionalment càlid a molts sectors però especialment a Ponent, on no es registraven temperatures tan altes per aquest mes des del 1990. A Vielha (Aran) l’anomalia ha estat de més de 4,4 graus, a Malniu (Cerdanya) i el Canós (Segarra) de més de 4,3 i a Sant Martí de Riucorb (Urgell) més de 4,2. En general però no ha estat tan càlid com el del 2020 i, per exemple, al litoral les temperatures màximes han estat més frenades.
En línies generals, el febrer ha estat càlid molt càlid a la depressió Central, parts elevades del Prelitoral i el Pirineu. La circulació zonal ha afavorit el pas de diversos fronts atlàntics amb precipitacions importants a l’extrem nord però més modestes a llevant, a excepció del Tarragonès.
Així, el mes ha estat plujós o molt plujós a àmplies zones de la conca del Gaià, l’altiplà Central, les parts més elevades del Ripollès i de la serra del Cadí, plujós al nord de la plana de Lleida, a la serra dels Ports i a punts del Maresme i Osona. A la resta del país, el mes ha estat sec.
D’altra banda, la radiació solar s’ha situat per sota de la mitjana mensual i semblant a la del 2018, especialment a les Terres de l’Ebre i a l’entorn del litoral. A les Terres de l’Ebre cal remuntar-se fins als febrers del 20078 o el 2003 per trobar-ne algun de tan poc assolellat.
