.gif)
Segons publiquen diversos mitjans, el Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha perdonat un deute de 241.475,75 euros a un veí d’Alpicat la situació d’insolvència del qual es va originar arran de la crisi de la construcció que va començar en 2007, ja que la seva empresa es dedicava a la preparació de terrenys, i als impagaments dels seus clients, principalment promotors i constructores, no fent efectius els pagarés que hi havia pendents. D’aquesta manera, el jutge aplica la Llei de la Segona Oportunitat al client de Bergadà Associats i, per tant, l’exonera del passiu insatisfet.
En aquest sentit, i a causa de la seva experiència professional, l’any 2005 va decidir emprendre “amb gran il·lusió” una activitat com a treballador autònom en el sector de la preparació de terrenys amb excavadores, ja que sempre havia estat vinculat a ell mitjançant el maneig de maquinària especialitzada per a això. Per a això, va haver de realitzar una sèrie d’inversions, entre les quals destacava la compravenda de màquines.
Així mateix, l’home recorda que l’any 2007 “estàvem fent l’autovia de Monrepós i la meva empresa estava subcontractada, pagant-me mitjançant pagarés que es feien efectius cada sis mesos. Els problemes van sorgir quan la persona que els tenia fer efectius, que en aquells dies era un amic meu d’Alcarràs, va deixar de fer-lo, quedant-se tots els diners pels seus problemes amb l’addicció al joc i les drogues, entre altres”. Per això, “malgrat tenir molta feina, no vaig poder complir amb les meves obligacions i a partir de llavors van començar tots els problemes”.
Fins i tot, “vaig haver d’hipotecar casa meva per a pagar a totes les persones que em subministraven material”. Per aquest motiu, l’any 2010 es va veure obligat a liquidar la societat, arrossegant d’aquesta manera el pagament a diferents entitats financeres i creditors que en el seu moment van proporcionar el capital necessari per a començar l’activitat.
Posteriorment, va trobar treball per compte d’altri, però els ingressos mensuals no li van permetre fer front a la totalitat dels seus deutes, sinó més aviat tot el contrari, perquè les despeses derivades del manteniment vital del nucli familiar li van conduir a sol·licitar ajuda financera a través de diferents targetes de crèdit i préstecs personals. Cal assenyalar que va haver també de fer front a les despeses provocades per l’estat físic i mental de la seva mare, la qual es troba en una residència de majors.
A més, “durant una llarga temporada me’n vaig anar a treballar a Romania amb l’objectiu de poder fer front a les despeses familiars. Va ser molt dur perquè vaig passar de facturar uns 100.000 euros mensuals a cobrar tan sols 10 euros al dia, però no me’n quedava una altra, ja que la màxima prioritat era que els meus fills i la meva dona poguessin menjar”. No obstant, durant 14 anys va patir l’embargament de la seua nòmina, “el que provocava que tiréssim endavant com podíem i sense tenir cap oportunitat que se’ns obrissin les portes a un futur millor”.
I és que, “al juliol de l’any passat vaig capitalitzar l’atur que durant anys havia acumulat, ja que no podia demanar cap préstec, i vaig emprendre una empresa de neteja de granges. Per sort, tenim molta feina i ara podré ampliar una mica el meu negoci. A més, tinc 55 anys i l’experiència m’ha servit per a oferir els meus serveis tan sols a empreses solvents i sense socis ni intermediaris”.
Fins i tot, matisa que “la meva màxima preocupació eren també els meus dos fills i ara els podré oferir un futur estable, mentre que tant jo com la meva dona podem començar a pensar una futura jubilació sense cap preocupació”.
