El 16 de febrer de 2021, aquest divendres farà tres anys, un fort dispositiu policial format per desenes d’agents dels Mossos d’Esquadra i una vintena de furgons de la Brigada Mòbil entraven per la força a la Universitat de Lleida, on el cantant lleidatà Pablo Hasél s’atrinxerava des de feia un parell de dies per evitar el seu empresonament.
A primera hora del matí, els Mossos procedien a la detenció formal del raper amb crits de “no ens doblegaran, mort a l’estat feixista!”.
Tres anys després, Pau Rivadulla Duró (1988), més conegut com a Pablo Hasél, complirà tres anys de presó en el Centre Penitenciari de Ponent. Una setmana abans de la seva detenció i empresonament, el 16 d’abril de 2021, Hasél parlava en una entrevista de ser un cap de turc. “Soc un cap de turc, ens empresonen per espantar la gent”.
Cal recordar que l’ingrés de Hasél a presó va originar tot un seguit de protestes en uns quants punts del país que es van allargar dies i en què es van fer desenes de detencions i es van engegar causes que encara continuen obertes.
Tot i que els aldarulls van tenir unes característiques semblants als de les protestes post-sentència, aquestes causes tenen una particularitat que ara mateix les fa més complexes: no podran acollir-se a la llei d’amnistia perquè no tenen a veure amb el procés d’independència.
Les sis nits de protestes, barricades i enfrontaments entre la policia i els manifestants van deixar cent quaranta-vuit detinguts als Països Catalans i uns quants ferits, com ara la manifestant de dinou anys que va perdre un ull a causa d’una càrrega dels Mossos.
En aquest sentit, i després de diverses entrevistes en alguns mitjans de comunicació, Pablo Hasél defensava que també se l’hauria d’incloure en l’eventual llei d’amnistia.
“La meva condemna més elevada, de tres anys, té tota a veure amb l’1-O. Va començar perquè uns guàrdies urbans feixistes de Lleida van apallissar un company de militància quan enganxava cartells a favor del referèndum. Tots els represaliats sense excepció haurien d’estar-hi inclosos en la llei d’amnistia”.
Condemna i Estrasburg avala la sentència contra Hasél
Hasél acumula penes fins al 2027. Està condemnat per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona per les lletres de les seves cançons, a més d’obstrucció a la justícia, amenaces, agressions i impagaments de multes.
La Plataforma Antirepressiva de Ponent va anunciar que havien estat informats de la data de sortida de Pablo Hasél de la presó. El raper hauria de sortir el 14 d’abril de 2027, fet que significa que haurà estat empresonat sis anys i dos mesos.
La justícia espanyola l’ha cercat per les seves cançons. L’historial és llarg i complex, ja que ha tingut diversos judicis, com el que va patir el 2014, per la cançó dedicada als membres del Grapo, amb estrofes nítides: «Pienso en balas que nucas de jueces nazis alcancen».
Actualment, compleix una condemna per delictes d’enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries contra la Corona espanyola. Acumula quatre condemnes que sumen sis anys i mig de presó, a l’espera d’altres causes pendents.
El Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar, el passat mes de novembre, inadmissible el recurs del raper Pablo Hasél per la condemna per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i a les institucions de l’Estat.
En la sentència publicada, el tribunal amb seu a Estrasburg considerava que la sentència dels tribunals espanyols, i la condemna a presó, no va ser “desproporcionada” i que el recurs del raper “no té fonaments”.
🔥 ELS ENCAUSATS DEL 26-F DE TERRASSA A LLEIDA ❗
❌ La Fiscalia els hi demana un total de 12 anys de presó i quantioses multes, per manifestar-se contra l'empresonament de @PabloHasel i en defensa de la llibertat d'expressió.
📍 17-F | 18 H | RECTORAT (Plaça Víctor Siurana) pic.twitter.com/Tzu7PYikEn
— Plataforma Antirepressiva de Ponent (@antirepre_pon) February 9, 2024
Condicions i vida de Pablo Hasél a la presó
En una entrevista extreta a Vilaweb, Pablo Hasél afirmava que se sent amb força, però cansat per la malaltia de Crohn que li van diagnosticar recentment després d’una prova “eterna”.
Una prova en què el cantant també va denunciar al Departament de Justícia per “desatenció mèdica” i “humiliació”, ja que lleidatà no va poder fer-se una colonoscòpia perquè els Mossos volien estar al seu costat “nu amb el tub posat i mantenir-lo emmanillat. Tractat pitjor que violadors i pederastes”, va afegir.
Després d’un any de lluita, Hasél va aconseguir fer la colonoscòpia respectant la seva intimitat, en gran part gràcies a la pressió solidària.
D’altra banda, el raper denuncia també les condicions de la presó de Ponent com ara les instal·lacions ruïnoses, la falta d’higiene, la mala alimentació o les plagues de xinxes, paneroles i rates.
Sobre la seva malaltia, afirma que “ara estic més bé gràcies a la medicació, però he patit molt, ha estat una tortura”.
Tot i el que suposa estar en una presó amb la condició de pres polític, Pablo Hasél es troba amb energia per a continuar.
“Soc un pres polític perquè estic empresonat per haver lluitat per una causa política, contra un règim polític injust i criminal. Han intentat destruir-me, no només amb la presó, sinó amb molts més atacs. Però en compte de permetre-ho, m’he enfortit”.
Fins i tot, el cantant s’ha animat a escriure un llibre amb un recull de noranta-nou poemes, Erosionant murs.
Samuel Omare i Albert Marquès fusionen el rap i el jazz amb ‘Open Letter to Pablo Hasél” amb motiu del tercer aniversari de la seva entrada a presó
El raper de Brooklyn Samuel Omare i el músic català de jazz Albert Marquès van publicar ahir dilluns ‘Open Letter to Pablo Hasél’, una col·laboració en solidaritat amb el raper lleidatà la mateixa setmana que es compleixen tres anys de la seva entrada a presó, el 16 de febrer del 2021.
El tema, que es va gravar a Brooklyn el desembre de l’any passat, fusiona el jazz amb el rap novaiorquès i també incorpora àudios de les declaracions del mateix Hasel durant els judicis a l’Audiència Nacional.
Al videoclip de la cançó s’hi veuen imatges dels dos artistes pels carrers de Nova York, declaracions de Hasél a la presó de Ponent i durant els judicis i algunes de les protestes que s’han fet reclamant la posada en llibertat del raper lleidatà.
