OPINIÓ| Carles Gibert: “O actuem, o inflació energètica”

Ni canvi, ni crisi, ni emergència. L’ONU parla ja de catàstrofe climàtica, amb un augment de la temperatura del planeta per a finals de segle de 2,7ºC. Els científics ja fa lustres que diuen que un augment de 2,5ºC tindrà conseqüències catastròfiques per a la població humana, no així per altres espècies com sempre ha esdevingut.

I sí, ni els polítics, ni les empreses dels països més industrialitzats del món, compleixen amb els objectius de reducció de CO2 adquirits per al 2020, alguns ni pensen fer-ho pel 2030. Ho estem veient a la conferència de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 que es celebra a Glasgow.

Ja deia Heròdot 400 anys aC que: “Els éssers humans i la prosperitat mai perduren un al costat de l’altre durant molt de temps”. Bé, doncs ara o mai! I és que no hi ha un possible pla B en aquest cas. Si anem creixent segons ens marca el PIB cada any, tenint en compte que vivim en un planeta amb recursos finits i on la població, si no passa res i esperem que
no, creixerà i creixerà… la classe mitja, i per tant, l’estat de benestar com l’entenem avui en dia decreixerà. Als EUA es preveu un índex del 25% de pobresa, com ara al Marroc. No confonguem aquí sostenibilitat econòmica amb sostenibilitat ecològica. Pensem polítiques més a mig termini.

Invertim en projectes, potser avui més costosos, però més rendibles a llarg termini. Podem ja transformar els residus en recursos naturals. Bioeconomia circular, per tant de residu zero, per a un món d’intel·ligència artificial.

Som-hi! Tenim ja aquí els ajuts europeus per a les noves generacions. Aquest 5 de novembre s’activa la DUS 5000, amb subvencions del 85% al 100%, permet als ajuntaments de menys de 5.000 habitants, ésser més eficients i sobirans energèticament. Reduir emissions de CO2, és LA CONVOCATÒRIA dels nostres ajuntaments, obren la porta a connectar diferents edificis i equipaments públics i a les comunitats energètiques
locals. Models descentralitzats que estalvien energia i creen i gestionen energia neta al lloc on es consumeix.

Altrament el nou departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (abans departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) ha presentat ja el nou decret llei 24/2021 i publicat al DOGC el passat 26 d’octubre d’Acceleració del desplegament d’energies participades i distribuïdes amb cert concert entre partits polítics, associacions municipalistes i patronals catalanes. Pretén prioritzar petits projectes de renovables fins a 5MW. Pel que fa als projectes de grans centrals eòliques i solars presentades per l’IBEX35, aquests hauran de tenir un 50% d’acord entre els propietaris dels terrenys on s’ubiquin, caldrà comunicar-ho a l’ajuntament i tenir com a mínim el 20% de participació pública, ja era hora! Es crearan agencies de l’energia a cada comarca per estudiar estalvis públics i petits projectes publico-privats i una distribuïdora pública.

Comencem de nou, talment i a fi d’anar tancant les centrals nuclears, de gas, de carbó i les de cicle combinat, hi haurà un canvi en el paisatge i s’imposi un model mixt entre grans centrals renovables i petits, ara sí, “parcs” eòlics i “horts” solars en espais on ja hi ha actuat l’home. Tenint en compte la massificació de macro projectes en comarques despoblades i que ja han tingut el seu sobreesforç, en 1 any tindrem el pla territorial sectorial. I sobretot ara, que sabem que els diners que aboquen als ajuntaments aquestes gran empreses no solucionen el seu gran problema que és el despoblament.

S’imposa una nova cultura de l’estalvi energètic, del respecte al medi ambient, de la sobirania alimentària i energètica de proximitat. Del poble i pel poble dins d’un món digital i, per tant, globalitzat. Això és el decreixement econòmic enfront l’hipercapitalisme i el greenwashing.

Davant d’això hi ha qui posa en dubte fer uns Jocs Olímpics d´Hivern al Pirineu al 2030. La candidatura s’ha de formular amb el consens del territori i amb les màximes garanties de sostenibilitat.