L’any passat, centenars de municipis de menys de 5.000 habitants de Lleida es van ficar en peu de guerra contra el govern espanyol pels ajuts europeus, els anomenats fons Next Generation.
Fins a 335 petits pobles de Catalunya, la meitat dels quals de la demarcació de Lleida, van quedar fora perquè es van acabar els diners abans que el termini de presentació dels projectes.
En l’actualitat, molts ajuntaments dubten que puguin complir el termini de dos anys per executar els treballs i temen perdre els ajuts Next Generation per tirar endavant projectes cap a l’eficiència energètica.
Això es deu a l’excés de burocràcia a què han de fer front en el seu dia a dia per tramitar ajuts i subvencions habituals amb projecte que s’han d’haver executat el novembre del 2025.
És el cas, per exemple, d’Alfarràs o Seròs.
A Alfarràs, el Ministeri de Transició Ecològica va concedir 4 milions i mig d’euros per promoure energies netes, la dotació més important de la demarcació per a pobles de menys de 5.000 habitants.
El ministeri avançarà el 80% de la subvenció quan hagin fet la licitació de les obres, tot i que prèviament necessiten demanar un crèdit per pagar la redacció dels projectes.
És a dir, tot un procés burocràtic que no fa diferències entre municipis grans i petits. Segons l’alcalde d’Alfarràs, Joan Carles Garcia, el perill és que s’acabin perdent part d’aquests fons europeus. La petició que fan és que els avancin tots els diners o, com a mínim, saber quan cobraran per començar a encarregar els primers treballs.
En aquest cas, l’Ajuntament vol realitzar una vintena de projectes amb l’objectiu de fer més eficient el consum energètic i la il·luminació d’edificis municipals, inclosos el poliesportiu i l’escola, i promoure l’ús de vehicles i bicicletes elèctriques.
Un altre dels casos més sonats és el de Seròs, també al Segrià. L’Ajuntament té concedits un milió i mig d’euros, la majoria per a un projecte que ara han de modificar perquè el parc solar que volien fer inicialment als afores del poble té problemes amb la distribuïdora.
Ho han de refer tot perquè les plaques s’hauran de posar en teulades dins la població, amb tota la burocràcia que això implica. L’alcalde, Josep Antoni Romia, també tem que no puguin complir els terminis. “El bombo i platerets de les ajudes està molt bé, però després l’execució és molt complicada”.
Des de la subdelegació del govern de l’Estat a Lleida apunten que els ajuntaments ja sabien les condicions que havien de complir quan van presentar els projectes a la convocatòria. Malgrat això, es comprometen a posar-los facilitats perquè no es perdin diners.
El Fons NGEU és un instrument aprovat el 21 de juliol pel Consell Europeu que té com a finalitat contribuir a la reconstrucció dels membres de la Unió Europea, reparant els efectes econòmics, socials i sanitaris de la pandèmia de la COVID-19 i alhora impulsar la transició ecològica i digital dels països de la Unió Europea.
