Diumenge, 14 d'abril de 2024
És notícia

Montse Mínguez: “El govern progressista ha convertit el repoblament en una política d’Estat”

Avatar photo

Montse Mínguez repetirà com a cap de llista del PSC a la demarcació de Lleida per aquestes eleccions generals. Després d’una legislatura on ha exercit de portaveu socialista de la Comissió de Pressupostos, la diputada lleidatana reivindica l’obra del govern de coalició i assenyala que en aquests comicis “està en joc la democràcia”. Parlem amb Montse Mínguez sobre les eleccions d’aquest diumenge i la tasca de l’executiu de Pedro Sánchez a Lleida en aquests anys.

 

S’ha instal·lat el mantra que són unes eleccions decisives, però aquest discurs ja es tenia el 2019. Què és diferent?
Són unes eleccions molt diferents. En els comicis, cadascú et dona el seu suport o no, i l’alternança de color polític entra dins del joc democràtic. Però aquesta vegada l’alternativa és un govern de la dreta amb la ultradreta, que ja ens han demostrat què són capaços de fer. Ens han donat el tràiler amb els acords a ajuntaments i comunitats autònomes. No es tracta de generar la por perquè sí, sinó que ja és una realitat. El responsable que la ultradreta entri en aquestes institucions és el Partit Popular.

Estem trobant la censura dia a dia. Han censurat l’obre de Romeu i Julieta, i la subscripció a Cavall Fort a València. De fet, a València li han tret l’accent a la E. No és només treure un accent, sinó un atac al català. No vull que Lleida es digui Lérida o les Borges Blanques las Borjas Blancas. No vull tornar enrere. A més, hi ha diferents acords que neguen la violència de gènere, que existeix allí i a Lleida. El 23 de juliol està en joc la democràcia. No podem permetre que els nostres joves vegin el feixisme com una alternativa política.

 

Em fa la sensació que l’esquerra parla més d’evitar un govern de PP-VOX que de revalidar el seu govern. És una bona manera d’engrescar l’electorat?
Hem sortit a guanyar les eleccions i anem amb una cartera plena de gestió. Els ciutadans valoraran si ha estat bona o no. Creiem que la gent donarà suport a un govern progressista a Madrid que, davant de crisis com la pandèmia, el volcà o la inflació, ha estat a l’altura i ha protegit els treballadors i empreses. Per això, ens hem recuperat tan ràpidament i el mercat laboral ens dona unes xifres històriques, gràcies també a lleis com la Reforma Laboral.

Hem plantejat una campanya en positiu de gestió perquè ni els mitjans ni la dreta s’han dedicat a parlar d’economia o de com va el país. És estrany que en unes eleccions generals no parlem d’economia i només de coses que fan soroll.

 

Quines són aquestes propostes que reivindica?
El govern ha millorat la vida dels lleidatans i lleidatanes amb mesures com l’increment de les pensions, l’increment del salari mínim o el canvi de la relació contractual que tens amb la teva empresa. A Lleida teníem 20.000 contractes indefinits i ara s’han multiplicat per quatre. Cal seguir en aquesta línia.

 

Vostè coneix molt bé els pressupostos de la legislatura. En què han fet avançar la demarcació?
Catalunya porta amb un dèficit d’inversió i d’infraestructures que ve de molt enrere, des dels governs de Rajoy. Em sento orgullosa de les més de 200 lleis aprovades i sobretot dels tres pressupostos aprovats en temps i forma. Per Lleida, ha significat multiplicar per quatre la inversió que es feia. S’ha notat molt el canvi amb inversions a les carreteres més importants i les autopistes sense peatges. A més, s’està invertint amb uns fons europeus que estan en risc a partir del 23 de juliol. No oblidem que la dreta va anar a boicotejar la consecució dels fons europeus. A Lleida són indispensables per modernitzar els regadius i fer una transformació digital al món rural per atansar els joves.

 

De fet, el conflicte de la sequera és un tema més en campanya. Anem tard en qüestions com la modernització canal d’Urgell?
Fixa’t que l’any passat el Ministeri d’Agricultura va treure la convocatòria perquè les comunitats autònomes diguessin quins projectes havien d’estar subvencionats amb fons europeus per modernitzar els regadius. La Generalitat de Catalunya es van oblidar de ficar el canal d’Urgell. Van ser el ministre Planas i la delegada del Govern qui se’n van adonar i el van incorporar. Des de l’any passat tenim 28 milions d’euros per la modernització del canal d’Urgell i és la línia que hem de seguir. Aprofitar els fons europeus per fer el salt en el món rural.

Ara parlem de la sequera, però l’any passat el govern de Pedro Sánchez ja va aprovar un decret de la sequera. A més, a l’hivern també patim molt les gelades. El pressupost que protegeix l’agricultura és l’Agroseguro, que ha incrementat per quatre la seva dotació pressupostària. Necessitem continuar amb un govern que pensa en la nostra agricultura i ramaderia. No ens podem permetre que, com passa a altres comunitats, regalin les competències en agricultura a VOX, que neguen el canvi climàtic.

 

Relacionat amb això, el repoblament és una altra de les assignatures pendents. Què proposen per aturar-ho i revertir-ho?
El PSC ho té com una prioritat. El govern de progrés ho va convertir en una política d’Estat amb un Ministeri. Hem de fer atractiu el món rural i això implica estar ben connectats, tenir tecnologia i apostar pels fons europeus. Avui en dia veus drons volant qualsevol plantació. No és l’agricultura del segle 32, sinó la d’ara. Tot i això, l’element indispensable és dotar-nos de serveis. Aquí es necessita la complicitat de la Generalitat de Catalunya. Podem demanar que el govern de l’Estat apliqui mesures, però la Generalitat també ha d’exercir les seves competències i no pot tancar serveis sanitaris o escolars. Al programa portem que s’ha de garantir que la gent pugui tenir coberts tots els serveis públics a un mínim de 30 minuts.

 

Quines són les prioritats pel que fa a infraestructures?
Tenim la nacional 260, l’Eix Pirinenc, que es va fer amb un ministre català d’obres públiques -Josep Borrell- i després no s’ha fet res més. Ha sigut ara amb una ministra socialista catalana -Raquel Sánchez- que torna a haver-hi una dotació milionària important per refer l’Eix Pirinenc. També hi ha inversions en l’N-240 i l’N-230, que portava encallada anys i s’ha desbloquejat. Són importants per connectar-nos, però després també és rellevant la connexió entre els mateixos pobles. Unes carreteres que no depenen de l’Estat, sinó de la Generalitat. Per això, en els pressupostos catalans, on el PSC va votar a favor, hi ha més partides pressupostàries en aquest sentit.

 

I les ferroviàries?
Lleida és l’única província de Catalunya que no té Pla de rodalies. La Generalitat va assumir la competència l’any 2010 i fa 13 anys que esperem el Pla. No hem de pagar la falta d’assumpció de competències i responsabilitat. Hi ha d’haver acords entre les dues administracions. Per tant, és molt millor tenir un president progressista amb sensibilitat territorial com Pedro Sánchez que no un que segurament donaria l’esquena a Catalunya, com Feijóo.

 

Què ofereixen els socialistes en el conflicte Catalunya-Espanya? Quin és el següent pas?
Segur que el següent pas no serà la confrontació i el ‘lio’. Hi ha qui viu del ‘lio’ perquè treuen un rèdit electoral. Nosaltres som els de la política útil i ho hem demostrat aprovant els pressupostos de la Generalitat. Les nostres empreses no volen ‘lios’, necessiten estabilitat. En el seu moment van marxar moltes empreses i ara a Lleida estem creixent per damunt de la mitja catalana i estem augmentant les exportacions també per sobre de la mitja. Hem demostrat que el xoc de trens i la confrontació territorial no ens va portar a res. Hem de mirar endavant, superar etapes i apostar per un futur on el diàleg és el camí.

 

Ens podríem trobar que l’esquerra necessités partits com la CUP o Junts que reclamen un referèndum per arribar a acords. Existeix la possibilitat d’entesa amb ells?
Hem de veure què passa el 23J. La decisió és: o Sánchez o Feijóo. Si volem un president que aposta per la convivència o un que vol tornar a la confrontació i el ‘lio’. Els partits catalans hem de sumar i aportar per mirar endavant. Junts només ha servit per sumar els seus vots amb el PP i VOX en lleis com la reforma laboral, la llei de cadena alimentària o una abstenció a les pensions. Qui no voti Sánchez estarà blanquejant que sigui Feijóo el president. Hem de fer un vot de concentració per frenar l’entrada de la ultradreta. És veritat que hi ha altres opcions d’esquerres, però en una província com Lleida hem de concentrar aquest vot per no perdre’n ni un.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’alcalde, Fèlix Larrosa, es reuneix amb l’AV de Cappont

Notícia següent

Balaguer comença les actuacions al Carrer Cervantes

Notícies relacionades