Entre els factors de vulnerabilitat a l’hora de patir un trastorn del comportament alimentari destaquen la baixa autoestima, els trets de perfeccionisme i autoexigència, la dependència emocional i les dificultats de regulació emocional. Badia remarca que enguany s’han tornat a veure anorèxies greus, amb pèrdues de pes molt ràpides. La restricció alimentària acostuma a ser la porta d’entrada als trastorns del comportament alimentari, que tenen tendència a “cronificar-se”, afegeix.
Pel que fa al perfil dels pacients atesos al Santa Maria, el 86% són dones (al 2020 la Unitat va atendre 259 dones i 37 homes), amb una mitjana d’edat de 30 anys. Segons Badia, és de “vital importància” detectar el trastorn en les seves primeres fases per evitar que s’agreugi. Entre les conductes de risc, destaquen la preocupació excessiva pel cos i el menjar, l’adopció de dietes extremes, l’exercici físic compulsiu, la intensa insatisfacció i l’evitació de situacions d’exposició social. Si es detecta algun d’aquests senyals d’alerta, cal demanar ajuda ràpida, segons Badia.
Pel que fa al tractament, l’Hospital Universitari Santa Maria compta amb un equip multidisciplinari format per professionals de la psicologia, la psiquiatria i la infermeria, que s’ocupen del seguiment personalitzat de cada pacient. Entre les estratègies de prevenció dels trastorns del comportament alimentari, destaca l’alimentació equilibrada i saludable, l’activitat física moderada, els àpats regulars, el foment de l’autoestima i el manteniment de l’activitat social. Segons Badia, si es té en compte que el debut en aquests tipus de trastorns se sol donar durant l’adolescència, caldria regular el contingut de les xarxes socials i buscar referents saludables.