Més pacients amb trastorns alimentaris a Lleida

Entre les causes destaquen l'aïllament, la incertesa, l'angoixa i la frustració provocades per la pandèmia

La Unitat Funcional de Trastorns del Comportament Alimentari de l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida ha atès enguany 381 pacients, un 30% més que en tot el 2020, que van ser 296. Les dades corroboren una tendència a l’alça iniciada el darrer trimestre de l’any passat, quan es va aixecar el confinament provocat per la pandèmia de la covid-19.
L’aïllament domiciliari, la pèrdua de contacte entre grups d’iguals, la incertesa, l’angoixa, la por i la frustració per la pèrdua de projectes acadèmics i personals sumat a la influència de les xarxes socials han fet augmentar aquests trastorns, segons la psicòloga i coordinadora d’aquesta Unitat, Gina Badia. Els afectats són, principalment, infants i joves d’entre 12 i 21 anys.
Segons Badia, l’anorèxia, la bulímia, els trastorns d’afartament i altres trastorns del comportament alimentari no especificats van anar debutant durant els primers mesos de la pandèmia i el seu diagnòstic es va accelerar a partir de setembre de 2020. En aquest sentit, aquesta situació “sense precedents” ha afectat els grups d’edat de més risc, entre els 12 i els 21 anys. Badia ha afegit que durant el confinament es van fer molt visibles els missatges sobre la cura del cos, el control del pes, l’alimentació i l’obsessió per l’esport que van afectar molt directament les persones més vulnerables.

Entre els factors de vulnerabilitat a l’hora de patir un trastorn del comportament alimentari destaquen la baixa autoestima, els trets de perfeccionisme i autoexigència, la dependència emocional i les dificultats de regulació emocional. Badia remarca que enguany s’han tornat a veure anorèxies greus, amb pèrdues de pes molt ràpides. La restricció alimentària acostuma a ser la porta d’entrada als trastorns del comportament alimentari, que tenen tendència a “cronificar-se”, afegeix.

Pel que fa al perfil dels pacients atesos al Santa Maria, el 86% són dones (al 2020 la Unitat va atendre 259 dones i 37 homes), amb una mitjana d’edat de 30 anys. Segons Badia, és de “vital importància” detectar el trastorn en les seves primeres fases per evitar que s’agreugi. Entre les conductes de risc, destaquen la preocupació excessiva pel cos i el menjar, l’adopció de dietes extremes, l’exercici físic compulsiu, la intensa insatisfacció i l’evitació de situacions d’exposició social. Si es detecta algun d’aquests senyals d’alerta, cal demanar ajuda ràpida, segons Badia.

Pel que fa al tractament, l’Hospital Universitari Santa Maria compta amb un equip multidisciplinari format per professionals de la psicologia, la psiquiatria i la infermeria, que s’ocupen del seguiment personalitzat de cada pacient. Entre les estratègies de prevenció dels trastorns del comportament alimentari, destaca l’alimentació equilibrada i saludable, l’activitat física moderada, els àpats regulars, el foment de l’autoestima i el manteniment de l’activitat social. Segons Badia, si es té en compte que el debut en aquests tipus de trastorns se sol donar durant l’adolescència, caldria regular el contingut de les xarxes socials i buscar referents saludables.