Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Lleida va inaugurar ahir al departament de Sant Miquel del cementiri municipal la nova placa del monument als afusellats de la població de l’Albagés, enterrats en aquest mateix espai en record als 11 veïns d’aquesta població de les Garrigues que van ser afusellats en aquest espai entre el juliol de 1939 i l’agost de 1940.
La placa original del monument, que es va instal·lar el 1980 i va ser una de les primeres actuacions de recuperació de la memòria democràtica a les comarques de Lleida, actualment presentava un aspecte deteriorat, per la qual cosa s’ha substituit amb el vistiplau dels familiars.
El tinent d’alcalde i regidor de Drets Civils, Carlos Enjuanes, va assistir a la inauguració juntament amb la nova directora dels Serveis Territorials Justícia i Qualitat Democràtica a Lleida, Anna Miranda, i l’alcalde de l’Albagés, Víctor Masip.
Enjuanes va destacar que la placa “no és sols una peça de metall amb inscripcions, sinó un compromís ferm amb la memòria i amb el record de totes aquelles víctimes que van patir les conseqüències d’un conflicte que no hauríem d’haver viscut mai”, i va instar a la recuperació de la memòria “primer de tot com a respecte a les pròpies víctimes i les famílies”.
El regidor també va explicar que la placa “és la veu dels qui ja no hi són, un testimoni que no només ens recorda la seva absència, sinó que ens alerta i ens recorda que mai més no podem permetre un conflicte així ni de cap tipus, ni a la nostra terra ni en cap altra”. Per últim va afegir: “Aquesta és la nostra responsabilitat com a societat, una societat que vol créixer, aprendre i, sobretot, recordar”.
L’acte va comptar amb la conferència “La Memòria del Dolor. En record als onze albagesencs afusellats” de la mà de Josep Rubió, i una interpretació musical de Maig de Màrius Torres i Venim d’un regne retut de Guillem Viladot a càrrec de David Prades, al piano; Nu Miret com a recitadora, i Maria Altadill a la interpretació.
Finalment, Carlos Enjuanes, Anna Miranda i Víctor Masip van lliurar als familiars de les persones a les quals es recorda el document de Reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que emet la Generalitat de Catalunya, un document oficial que acredita la nul·litat de causes sentències i resolucions franquistes de víctimes que consten a la llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya.
