El Casal de la Dona de Lleida ha acollit aquest matí la roda de premsa de presentació del programa d’actes del 8M, el Dia Internacional de les Dones, que comptarà amb un total de 73 activitats, algunes de les quals ja s’han celebrat, i que tindran durada durant pràcticament tot el mes de març, fins al dia 23.
L’acte de presentació tingut la presència de la tinenta d’alcalde i regidora de Bon Govern, Carme Valls; la cap del Casal de la Dona, Sílvia Puertas, i la comissionada d’alcaldia per les polítiques feministes a l’Ajuntament de Lleida, Verònica Martínez.
Com cada any, l’Ajuntament de Lleida ha preparat tot un conjunt d’activitats, que van començar el passat dissabte 24 de febrer, i que compta amb la col·laboració de moltes entitats que han volgut participar en els diferents actes.
“Normalment, sempre fem els mateixos actes i en aquest moment tenim 55 entitats col·laborades”, ha afirmat Carme Valls. Entre els actes que més ha destacat la regidora, s’ha parlat de l’acte institucional del 8M “que tornarem a fer-ho a la plaça 8M, aquest any amb un disseny una mica diferent perquè farà relació amb l’Afrània, la primera referent que tenim de dona de Lleida del segle I, i on hi ha una làpida al carrer la Palma”.
Segons Valls, l’Afrània “és una figura que volem recuperar per tot allò que significa del que va ser, i una de les lluites i fites d’aquest ajuntament socialista, un ajuntament evolucionista i que aquesta dona també va ser prostituïda i va aconseguir sortir-se’n, i per tant com a referent també de les polítiques feministes al capdavant d’aquesta legislatura”.
A més, l’acte del 8 de març, que arrancarà a les 13.00 hores, també comptarà amb la participació de 3 dones que faran una poesia “per recuperar una mica la cultura i el significat de la poesia i de les dones poetesses que durant tant temps han estat oblidades”, ha dit Valls.
Els actes propis de l’Ajuntament, a banda de l’acte institucional del 8M, també hi haurà el lliurament del XVII Premi Mila de Periodisme per la Igualtat de Gènere a Lleida i la XV Beca de recerca Cristina de Pizan, que se celebrarà el dia 7 de març a la Biblioteca de l’EAM-Escola d’Art Municipal. El dia 13 de març hi haurà la trobada D&E Dones i Emprenedoria.
A banda d’aquests actes, la programació del 8M durant aquestes setmanes també hi haurà tot un conjunt de xarrades, exposicions, conferències, concerts, caminades i esport. “Dona gust veure com cada any totes les entitats es bolquen amb aquesta celebració, que no fa res més que reivindicar any rere any per aconseguir la igualtat entre homes i dones“, ha afegit Valls.
En aquest sentit, la regidora de Bon Govern ha volgut felicitar les diferents entitats i al mateix ajuntament per la feina feta, tot i que ha dit que “això també vol dir que encara estem lluny d’aquesta igualtat. No fa massa sortia aquest 13% menys de salari que cobrem les dones a Lleida, i aquest 54% de gent jove que diu que no creu que existeixi desigualtat”.
Per la seva part, la cap del Casal de la Dona, Sílvia Puertas, ha valorat la importància d’aquest acte institucional a través de les diferents entitats, i ha explicat una mica més la figura de l’Afrània.
“És una dona lleidatana que malauradament és molt desconeguda per la majoria de nosaltres, i per això la volem resignificar. També reivindicarem aquestes dones que van ser jutjades, cremades i expulsades del territori per ser bruixes. L’Afrània era una dona esclava que va conquerir la seva llibertat i va viure en temps de l’ocupació romana”.
“Res ha canviat tant. Les dones prostitutes no deixen de ser dones esclaves. Estem parlant d’una dona del segle I, però estem en el segle XXI i continuem estant en el mateix”, ha afegit la regidora Carme Valls.
Resta arqueològica: Epigrafia Làpida Afrània Chrocale
Un dels detalls urbans més antics i interessants que podem gaudir caminant per Lleida és la làpida que hi ha al número 19 del carrer la Palma, a l’altura del primer pis, per sobre de dues finestres tardogòtiques d’una façana monumental.
La làpida ens recorda una de les dones que habitaren Ilerda durant el segle I, la qual pels seus mèrits aconseguí superar la seva condició d’esclava del seu senyor Luci.
Aquesta lliberta es deia Afrània Chrocale i la inscripció que està encastada a la casa del carrer de la Palma fou feta per guardar la seva memòria, cosa que veritablement ha estat aconseguida, ja que 1.900 anys després estem parlant encara d’ella.
Tanmateix, no coneixem res més d’aquella senyora i sabem de la seva existència gràcies a un homenot del nostre renaixement, el qual entusiasmat per les coses romanes va posar aquella inscripció llatina a la façana de la seva casa, bastida al segle XVI i que esdevé la més interessant de totes les que ara es conserven al carrer de la Palma; era l’Onofre Cerveró.
