L’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida ha acollit aquest matí la roda de premsa de presentació del programa d’activitats del Centenari Jaume Magre.
Enguany se celebra el centenari del naixement de qui fou el primer regidor de cultura de la democràcia a la capital del Segrià. Es compleixen, també, els vint-i-cinc anys del seu traspàs (maig 1999).
Jaume Magre i Servet va néixer a Cervera el 1924 en una família molt vinculada a la política, el qual el va obligar a exiliar-se a França després de la Guerra Civil.
Quan va tornar, el 1944, va dirigir una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera, i posteriorment, a mitjans dels 50, va dirigir l’Aliança Francesa de Lleida, on va iniciar una rica activitat cultural, fundant, juntament amb altres personalitats, la Petite Galerie.
El 1979 va anar de número 2 a la candidatura del PSC a la Paeria i es va convertir en el primer regidor de cultura de la democràcia. Al capdavant d’aquest departament va crear l’Escola Municipal de Belles Arts, l’Aula Municipal de Teatre i va reformar i modernitzar el Conservatori i Escola de Música Municipal, a més d’idear el Premi Vallverdú d’Assaig.
En la presentació, on han assistit els fills de Jaume Magre i membres de l’Ajuntament de Lleida, així com l’alcalde Fèlix Larrosa, la regidora Pilar Bosch, el comissari del centenari, Juan Cal i els fills de Jaume Magre, s’ha posat de relleu la influència que va tenir en la construcció del model cultural de la Lleida democràtica.
Larrosa ha remarcat “la petjada inesborrable i permanent que ha deixat a la ciutat” i que de la llavor que va sembrar per crear i formar públic cultural de Lleida, sent aquesta una de les seves màximes il·lusions.
En aquest sentit, l’alcalde ha afegit que “si pensem en totes les generacions que han passat per l’Aula, el Conservatori i l’Escola de Belles Arts des de la seva creació, podem dir amb seguretat, que el seu objectiu es va complir”.
Juan Cal Sánchez, comissari del Centenari Jaume Magre, ha exposat les diferents activitats que es duran a terme al llarg del 2024 i amb l’objectiu de posar en valor les iniciatives que va dur a terme a Lleida des de diferents vessants i donar a conèixer la seva figura i el seu llegat a les noves generacions.
Entre les activitats més destacades, hi haurà un cicle de cinema francès, del 8 de febrer al 14 de març i coordinat per Juan Ferrer, a l’espai Funàtic. També se celebraran taules rodones, coordinades per Pau Echauz, del 4 al 18 d’abril i en diversos vessants: Magre Docent, Magre activista cultural i Magre polític.
Hi haurà la presentació oficial del llibre de la biografia de Jaume Magre, a cura de Cristina Mongay Batlle, amb la seva publicació la diada de Sant Jordi, el 23 d’abril. Un llibre editat per Segre en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, dins de la col·lecció “Libres de Clamor”.
El nou director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Andreu Vàzquez, ha definit Magre per la seva transversalitat en tots els àmbits i per la renovació, que va generar en l’educació, la cultura i en la manera de fer política.
S’ha agafat a les paraules de Magre per unir l’esforç i el treball, dient que les lluites compartides, si es fan entre tots, se surt més acuradament.
D’altra banda, també s’efectuarà una performance Magre íntim, el documental “Jaume Magre, 100 anys”, una exposició homenatge a Jaume Magre, a cura d’Anselm Ros. També hi haurà una experiència educativa i concert a càrrec d’Alfons Pèrez, on a partir del mes de setembre es distribuirà entre els escolars de Lleida material didàctic per poder debatre i experimentar valors que han caracteritzat el llegat del Jaume Magre, com la tolerància, la comprensió o la fermesa.
De la mateixa forma que va passar el 2023, amb motiu del centenari joiós Josep Vallverdú, únic escriptor viu que dona nom a un premi d’Assaig, aquest 2024, la celebració dels premis lleidatans posarà l’accent en la figura del seu impulsor, el regidor Jaume Magre i Servet.
A més, hi haurà l’ocasió per reobrir un debat, a l’estil del que va impulsar el Jaume Magre als anys 80, sobre el futur cultural de Lleida. El procés, que ha de començar a finals de 2024, finalitzarà a la primavera del 2025 amb la celebració d’una nova Trobada a la Seu Vella on s’acordin els punts claus del desenvolupament cultural de Lleida per als propers anys.
Jaume Magre, fill de l’homenatjat, ha afirmat que com a bon il·lustrat que era el seu pare, tenia un optimisme atroç sobre el futur i que això va fer que emprengués conquestes inimaginables i que posés d’acord gent diversa.
A més, ho feia amb vocació d’expandir-se, ja que la defensa de la llengua i del país havia de transcendir les fronteres, havia de ser universal. En nom de la família, ha agraït el tracte i el sentit que s’està donant a la commemoració, que estan rebent molta emoció.
La regidora de Cultura i Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, ha assegurat que Jaume Magre “era i continua sent font d’inspiració per als qui treballem per una ciutat millor”, perquè la ciutadania visqui l’art i la cultura visquin de prop i que serveixi d’equalitzador d’oportunitats.
Bosch ha apuntat que és molt difícil arribar a les fites que Magre va aconseguir i més tenint en compte quan va arribar a la ciutat, de molts grisos, i que són fites molt màgiques, per la dimensió que va aconseguir i per la transversalitat i inclusió en l’àmbit, fent que el conjunt anés a una.
A banda de totes aquestes iniciatives, impulsades directament per la comissió organitzadora del Centenari, la intenció és obrir l’agenda a totes les institucions, entitats i associacions que vulguin participar-hi, de tal forma que el centenari sigui el producte de les aportacions fetes i organitzades des de la societat civil.
