Un estudi liderat per personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) ha desenvolupat i validat internament un model clínic de predicció, anomenat Goliat score, capaç d’estimar el risc de complicacions agudes en pacients que pateixen un traumatisme cranioencefàlic (TCE) lleu o moderat en el servei d’urgències. El treball ha estat publicat recentment a BMC Emergency Medicine.
Els traumatismes cranioencefàlics no greus representen una gran part de les visites a urgències, però només una minoria de pacients desenvolupa complicacions clíniques rellevants en les primeres 48 hores.
“Detectar de forma precoç quins pacients corren més risc continua sent un repte clínic fonamental per optimitzar les decisions de descàrrega, el monitoratge clínic i l’ús de tomografies computades”, ha exposat el responsable del grup de recerca ERLab, recerca en urgències i emergències de l’IRBLleida, Oriol Yuguero, també investigador de la UOC, al grup de recerca e-RLab Ètica, equitat i eines digitals per a la millora de la salut, adscrit a l’eHealth Centre.
El Goliat score s’ha construït a partir d’un estudi de cohort consecutiva d’adults amb TCE lleu o moderat (Glasgow Coma Scale 13–15) atesos entre juny de 2019 i desembre de 2020 a un servei d’urgències hospitalari de Lleida.
El model integra variables que es poden obtenir en menys de 6 hores —incloent l’edat, història de hipertensió, comptatge de plaquetes, pressió arterial sistòlica, tractament anticoagulant, nivells sèrics de la proteïna S100B i indicadors clínics d’alta severitat com fluctuacions del GCS o anomalies pupil·lars— per predir la probabilitat de complicacions neurològiques o cardiorespiratòries i mortalitat en les primeres 48 hores.
Segons els investigadors, aquesta eina podria reduir exposicions innecessàries a radiacions, disminuir l’ús de la tomografia computeritzada cranial (TAC) i permetre decisions de descàrrega més segures i basades en risc, especialment en pacients d’edat avançada on la presència de múltiples comorbiditats pot complicar l’evolució clínica.
