Els Aiguamolls de Rufea han generat aquest matí una gran expectació a Lleida després que s’hagin alliberat 16 exemplars de cigonyes juvenils que van ser recuperades al Centre de fauna Vallcalent, on han participat diferents famílies acompanyades dels més petits.
També han assistit l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; el nou secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sargatal; la tinenta d’alcalde Begoña Iglesias i altres regidors de l’Ajuntament de Lleida.
El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha volgut agrair la presència del nou secretari de transició ecològica en el que ha estat el seu primer acte oficial. “El govern municipal té clara la seva aposta per avançar en temes mediambientals, així com en altres àmbits com l’energètic, en la rehabilitació de l’habitatge, en la naturalització de la ciutat, la gestió de l’aigua, etc, etc. Volem fer de Lleida una ciutat referent en aquesta diversitat d’actuacions que s’han de fer en matèria mediambiental”.
En aquest aspecte, Larrosa ha explicat que un dels projectes històrics en el que es treballa des de ja fa 12 anys és en la recuperació dels aiguamolls per fer d’aquest espai “un espai de divulgació i coneixement del territori”. És per això que avui s’han alliberat aquestes cigonyes que han estat recuperades per part dels professionals de fauna de Vallcalent.
Segons l’alcalde, Lleida compta actualment amb voltant de 200 nius a la ciutat. “Majoritàriament es troben fora d’edificacions, ja hem superat aquell debat de fa anys al voltant de la catedral, on no hi ha més nius i gràcies a això el bisbe està tranquil i jo també. Hem arribat a aquest punt d’equilibri i ens posem a disposició del nou govern de la Generalitat per avançar i presentar els nous projectes per fer d’aquesta una capital en matèria de sostenibilitat i exemple de bones pràctiques en màteria mediambiental”.
Per la seva part, el nou secretari de Transició Ecològica s’ha mostrat especialment content després que el seu primer acte oficial hagi estat l’alliberament d’unes cigonyes. “Em van anomenar nou secretari fa dos dies i el meu primer acte havia de ser una cosa que em fes especial gràcia i aquesta és una d’elles. Jo vaig néixer dels aiguamolls de l’Empordà amb cigonyes i m’ha agradat molt venir a veure uns aiguamolls recuperats”, ha afirmat Jordi Sargalat.
Com a curiositat, Sargalat ha explicat que quan tenia 18 anys, l’any 1976, va apuntar en una llibreta el nombre de nius de cigonyes que hi havia a Lleida, sense cap a la ciutat i només 12 nius als pobles del voltant, quan ara en són més de 200.
D’altra banda, el Rehabilitador de fauna salvatge a la Generalitat de Catalunya, César Piñol Baena ha donat més dades sobre aquesta espècie de la cigonya. “Les cigonyes són ocells caiguts del niu, per la seva falta d’experiència o per la pèrdua d’un adult. Al centre de fauna el que fem és curar les ferides superficials, donar-lis un procés de rehabilitació un cop han passat dies i mostren la seva maduresa mental, a través del seu comportament, arriba el moment de l’alliberament”.
El rehabilitador de cigonyes ha explicat també que, en qüestió de cigonyes juvenils, poden passar de les 20 a les 80 recuperades. Piñol ha explicat que a Lleida, a principis de juliol, es van recuperar una vintena per una tempesta elèctrica que va provocar fortes ventades i les van fer caure a terra.
“També tenim ocells adults i animals joves que venen d’altres països. Lleida és un coll d’ampolla en la migració i rebem animals d’Alemanya, França, Països Baixos, Suïssa i inclús Suècia. Aquests animals arriben malalts o fracturats, i també fem el procés de rehabilitació”, ha explicat Piñol.
Es calcula que, només al centre Vallcalent, arribem una seixantena d’ocells migratoris. Tot i que és difícil donar la dada exacta d’aquests exemplars, es calcula que a Lleida hi ha entre 800 i 1000 exemplars en els moments més àlgids d’aquesta espècie.
Un dels principals problemes amb el que es troben aquests tipus d’ocells és amb el tema de les electrocucions, ja que aquests animals acostumen a descansar en les zones més altes per dormir i en aquestes torres s’electrocuten.
Ara, però, hi ha decrets llei que obliguen les companyies a modificar aquestes línies elèctriques, tal com ha explicat el rehabilitador de cigonyes. “Des del centre de fauna el que fem és l’anàlisi forense i anàlisis corresponent perquè els agents rurals duguin a terme el procés de modificació a la companyia de torn per fer la modificació d’aquestes torres. Any rere any rebem més de 150 ocells electrocutats, el que suposa la mort de l’ocell”.
No obstant això, Piñol ha celebrat que ara la llei requereix una obligació per part de la companyia elèctrica, tot i que lamenta que la legislació encara és molt jove i va molt a poc a poc, el que provoca el desgast biològic d’aquesta espècie.
L’acte ha estat organitzat pel Centre de Fauna de Vallcalent, de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Lleida, amb la col·laboració de voluntaris coordinats per la Xarxa per a la Conservació de la Natura i la Fundació Trenca. La tasca de voluntariat d’aquestes persones és la que permet dur a terme accions com el cens anual de cigonyes que impulsa la regidoria de Sostenibilitat. En l’acte d’avui també hi ha participat la primera tinent d’alcalde i regidora de Sostenibilitat, Begoña Iglesias, així com els regidors Marta Tristany i Roger Melero.
