Catalunya gaudeix d’un patrimoni cultural, artístic i històric molt ric i divers arreu del territori, des de museus i monestirs a espectaculars jaciments arqueològics que ens parlen al llarg dels segles. Avui, 9 d’octubre, se celebra el Dia Europeu de l’Art Rupestre, en homenatge al 117 aniversari del reconeixement efectuat per la comunitat científica internacional, sobre l’autenticitat de l’art de la cova d’Altamira.
L’ésser humà sempre ha necessitat expressar les seves inquietuds i pensaments. Quan l’escriptura no existia, l’expressió plàstica va ser el recurs idoni per transmetre aquestes idees. El conjunt d’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica està format per 757 jaciments amb pintures, i va ser inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 1998. Es tracta del conjunt de jaciments d’art rupestre més gran d’Europa.
Un total de 16 jaciments arqueològics lleidatans han estat reconeguts per la UNESCO com a dipositaris de pintures rupestres de gran valor, tant perquè es tracta d’una de les primeres manifestacions artístiques de l’home dins de la primitiva civilització mediterrània com perquè són l’embrió de posteriors manifestacions plàstiques.
Parlem de vestigis de Ponent com la Roca dels Moros del Cogul; la Cova de Cogulló; la dels Vilasos; la vall de la Coma i la Balma dels Punts; la Roca del Rumbau de Peramola o els abrics de la Granja d’Escarp; l’abric de la vall d’Ingla; les Roques Guàrdies; les Aparets; la cova d’Antona; la Balma del Pantà i la Cova del Tabac; la Balma de les Ovelles; i les pintures rupestres d’Alfés.
La Cova dels Moros del Cogul
La Roca dels Moros del Cogul (les Garrigues) és un jaciment clau per a l’estudi de l’art rupestre. Considerat un dels més importants i coneguts de la península Ibèrica, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Es tracta d’una cavitat d’uns 10 metres d’amplària, 3 de fondària i 4 d’alçària que devia oferir unes condicions especials, ja que va ser utilitzada per l’home durant uns 5.000 anys, des de l’any 7000 fins al 100 aC aproximadament. Com a testimoni d’aquesta utilització, avui dia hi són visibles, a més de les pintures, uns gravats que ocupen la part central de la cavitat.
Els primers grups que van utilitzar la Roca dels Moros van ser els darrers caçadors-recol·lectors (VIII-V mil·lenni aC), que hi van deixar les pintures que pertanyen a l’anomenat art llevantí.
Les excavacions arqueològiques que s’han fet a la Roca dels Moros han permès confirmar la cronologia que proporcionaven les pintures. S’hi van trobar instruments del final del paleolític i del neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també ceràmiques d’època romana.
La Cova del Tabac
La Cova del Tabac és situada a 5 quilòmetres de la vila de Camarasa (la Noguera), a la dreta del riu Segre i a 300 metres sobre el nivell del riu, en un extrem sud de la serra de Montroig.
Correspon a l’Edat del Bronze, és una cavitat de 15 metres d’amplada a la base per 20 d’alçada i fa uns 180 metres de llargada. L’obertura de l’entrada recorda un temple gòtic a causa de la seva forma apuntada com l’ogiva.
Les primeres notícies sobre la Cova del Tabac les donà Zamora al s. XVIII. Posteriorment, l’any 1880, Pleyan de Porta, cronista lleidatà, fa referència que va ser habitada per l’home prehistòric.
El jaciment i la balma de les Roques Guàrdies
Localitzat en una balma amb la visera enfonsada i fracturada, orientada lleugerament al nord-est, situada al vessant d’un tossal que forma part d’una serra allargada de configuració paral·lela a la vall de Puigpelat, que discorre al sud d’aquesta vall (les Borges Blanques- les Garrigues).
Se n’han individualitzat 5 figures ;que corresponen a barres, traços verticals i restes de pigment, d’estil abstracte i tècnica de traç simple. Totes les figures són de color vermell excepte les restes de pigment, que són de color ataronjat groguenc i ataronjat vermellós.Aquests tipus de motius es troben pràcticament a tots els abrics on apareixen pintures rupestres no figuratives, i es relacionen amb l’Edat del Bronze.
La Vall Coma de l’Albi
Les pintures es localitzen en una balma de dimensions reduïdes, amb una petita visera que no sobresurt més d’1,70 m. La paret està inclinada, formant amb el terra un angle d’aproximadament 45º. Ocupen una superfície d’1 m d’alçada per 0,70 m d’amplada, situant-se les més altes a aproximadament 1,30 m de terra.
Les figures presenten diferències cromàtiques ja que els colors són vermell, vermell-castany, vermell-castany fosc, castany-vermellós i castany-vermellós fosc.
Roca del Rumbau o la Roca dels Moros
Conjunt de pintures situat al terme municipal de Peramola (l’Alt Urgell). Les primeres notícies sobre aquest conjunt de pintures les va tenir un veí de la localitat l’any 1969, i ell les donà a conèixer en la revista Ilerda dos anys després. Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La Cova del Macià – Cogulló
La pintura rupestre esquemàtica que de moment coneixem es troba també a Cogulló, a l’indret conegut com la Cova del Macià, situat exactament sota el cim més prominent. Fou localitzada pels arqueòlegs de l’IEI J. R. González i J. I. Rodríguez i declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, segons dictamen (2.23.1998), amb altres 865 pintures rupestres espanyoles.
L’entrada és orientada cap al sud-est. La part posterior del sòl és llinasca, amb una inclinació d’uns 45º; hi ha dos forats a la pedra que servien per aguantar uns estaquirots del període en què havia estat utilitzada com a habitatge. La part del davant és de terra i s’hi poden veure les pedres de l’ensorrament d’un tros de la visera de la cova. La balma és tancada pel davant amb un mur de pedra seca, ja que en èpoques recents fou utilitzada com a corral per tancar-hi bestiar.
La Cova dels Vilars
L’estació amb pintures rupestres de la Cova dels Vilars es troba situada al terme municipal d’Os de Balaguer (la Noguera), al vessant est de la serra d’Os, en un congost que forma el barranc dels Vilars, dominant el curs del riu Farfanya, afluent del Segre. Conegudes des de temps abans per un veí d’Os de Balaguer, el Sr. Josep M. Borràs i Viu, el descobriment fou comunicat oficialment l’any 1973.
En total es poden comptabilitzar vint-i-nou figures fetes amb traços simples i tintes planes; els colors emprats són el negre, utilitzat en quatre del total de les representacions conservades, i els vermellosos (vermell, vermell-castany), que predominen sobre els anteriors.
Balma dels Punts
Situades a l’Albi, les pintures es localitzen en un abric d’uns 10 m de longitud i 3 m d’alçada. La morfologia arrodonida del sostre i les parets, com també la base estrangulada pels fenòmens erosius, li donen una forma peculiar de bolet.
El conjunt pictòric ocupa una superfície de 3,40 m x 50 cm i conté un total d’11 representacions corresponents a un cérvol de cos compacte, potes curtes i gran cornamenta, un caprí, traços, restes i punts. Cobrint part del cérvol i prolongant-se fins a l’extrem dret del fris –ocupant una superfície de 115 cm d’ample i 31 cm d’alçada– es localitza un conjunt de punts, distribuïts en 9 línies en sentit horitzontal.
Abric del barranc de Sant Jaume
Situat al marge dret del barranc de Sant Jaume, prop de l’ermita de Sant Jaume, en una zona erma, avui molt alterada per la construcció de pistes (la Granja d’Escarp-el Segrià).
Les pintures es localitzen en una zona plana de la paret, formada per estrats de roca calcària molt alterada i esquerdada. A una alçada aproximada d’1,60 m de la base de l’abric i orientades al S, les figures es disposen en sentit horitzontal, l’una al costat de l’altra, i en principi sembla haver-hi una certa agrupació de cada dos motius. El fris és dividit per una profunda esquerda de la roca.
Abric de la vall d’Ingla
El conjunt rupestre de la vall d’Ingla pertany al terme de Bellver de Cerdanya, situat a la conca alta del Segre.
Localitzat en un gran cingle rocós, d’uns 100 m de longitud, que presenta diverses cavitats i parets orientades a l’E-SE. En total, se n’han individualitzat 12 figures que apareixen distribuïdes molt desigualment, algunes en petites cavitats i d’altres simplement a zones de paret pràcticament sense protecció.
Les Coves Aparets
Situat al vessant dret del riu Segre, a l’alçada de Rubió, en uns escarpaments pertanyents a la serra de Mosquera. En aquests escarpaments, a uns 50 m sobre el riu, hi ha una sèrie de concavitats i abrics en quatre dels quals s’han identificat pintures.
Conjunt integrat per quatre cavitats amb pintures: les dues primeres -de difícil accés- són autènticament concavitats, mentre que les dues restants -d’accés més senzill- són parets amb poca profunditat i protecció. En total se n’han individualitzat 18 figures.
El Conjunt d’Antona
Localitzat en el terme municipal d’Artesa de Segre, la Noguera. Antigament pertanyia al terme de Baldomar, poble situat a la dreta del riu Boix -poc abans del seu aiguabarreig amb el Segre- i que constituí un municipi fins després del 1920.
Aquest conjunt va ser descobert l’any 1976 durant una campanya de prospecció i estudis de la zona del Montsec i rodalies. Durant l’any 1986 les pintures foren objecte d’una documentació exhaustiva, dins el “Projecte Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya” portat a terme pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Balma del Pantà
Localitzada a uns 5 km de la vila de Camarasa (la Noguera), uns 400 m al N de l’embassament i al costat esquerre del riu Noguera. Aquesta balma únicament presenta una figura, d’estil esquemàtic, que es troba a l’esquerra de la cavitat i a una alçada aproximada d’1,22 m. Són restes de pigment de color vermell-castany i tècnica de traç simple.
Balma de les Ovelles
Cavitat formada en les calcàries mesozoiques de la serra de Sant Gervàs, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
Pintures situades en una balma de grans dimensions formada per l’erosió diferencial en el contacte entre l’estrat de calcàries i margues. Les seves dimensions són 80 m de llarg, 20 m d’ample i 30 m d’alt.
Pintures rupestres d’Alfés
Pintures localitzades en una balma, formada per roca sorrenca, a la riba dreta del Set, a la meitat del pendent que hi ha entre el curs del riu i el terra format per graves a uns 30 m de les fites que separen els termes d’Aspa i d’Alfés (el Segrià), a uns 2 km de la primera població i a uns 3 km de la segona.
Les pintures es troben en una balma de petites dimensions (4,4 m d’ample x 2,2 m de fons). Ocupen la zona central dreta de l’espai pintat, a una alçada aproximada d’1,50 m del terra de l’abric i amb una orientació SO. El conjunt és integrat per tres figures: : dues corresponen a figures zoomorfes naturalistes incompletes (caprins) i la tercera, a restes de pigment. . Es pot pensar, però, en la possibilitat que hi hagués altres motius avui dia destruïts.En les tres figures la tècnica és de tinta plana, el color és vermell-castany fosc i els dos caprins són d’estil naturalista.
Barranc del Canà o de la mina Federica
El Dia Europeu de l’Art Rupestre
Des de l’any 2019, l’Itinerari Cultural del Consell d’Europa CAMINS D’ART RUPESTRE PREHISTÒRIC celebra el Dia Europeu de l’Art Rupestre, en el marc de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni.
Es va triar la data del 9 d’octubre per a celebrar aquest dia per la seva coincidència amb el viatge que el gran prehistoriador Émile Carthailac (autor del treball “La grotte d’Altamira, Espagnne. Mea culpa d’un sceptique”, va realitzar en 1902 a Santillana del Mar (Cantàbria, Espanya), per a conèixer la cova d’Altamira i visitar a María Sanz de Sautuola, que havia descobert -al costat del seu pare, Sr. Marcelino- les pintures de la cova de Altamira, en 1879.
El 9 d’octubre de 1902, aquesta famós i respectat arqueòleg francès va escriure des de Santillana al seu col·lega Gustave Chauvet, descrivint les meravelloses pintures de Altamira i reconeixent l’autenticitat d’aquesta cova.
En aquell moment, el gran error de tota la comunitat científica internacional en menysprear el descobriment i posterior estudi de Altamira, realitzat per Marcelino Sanz de Sautuola entre 1879 i 1880, va quedar liquidat i la proposta de Sautuola d’una cronologia prehistòrica per a l’art d’aquesta cova va quedar definitivament assentat.
Com és sabut, inicialment la comunitat científica internacional no va acceptar les capacitats intel·lectuals dels humans prehistòrics i l’existència d’un gran Art de la Prehistòria, com defensava Sanz de Sautuola en 1880, i no va ser fins que es van descobrir altres pintures similars en coves de França, a la fi del segle XIX i principis del XX, quan el treball de Sr. Marcelino Sanz de Sautuola va ser acceptat i reconegut.
La cova d’Altamira és Patrimoni de la Humanitat des del 1985.
