La semipresencialitat genera dubtes a l’estudiantat de les universitats

D'altra banda, es demana que el contingut no sigui autodidacta, ja que ha d'existir un "feedback" entre professors i estudiantat en tant que universitats presencials en condicions normals

Imatge d'arxiu d'una aula buida de Facultat de Lleida de la Universitat de Lleida. ACN

El model d’universitat semipresencial que es planteja per l’inici del curs vinent genera dubtes a l’estudiantat i també al professorat. El fet d’assistir un dia sí i un altre dia no a classe es podria convertir en la tònica del pròxim curs i això ha provocat angoixa en alguna part de la comunitat universitària, ja que entenen que “no tothom passa per la mateixa situació”.

Així doncs, segons ha pogut saber aquest diari, molts estudiants estan preocupats i tenen malestar amb relació a l’esdevenir, incert fins a l’últim moment, del curs 2020-2021, ja que són molts que argumenten que “per alguns la semipresencialitat és la pitjor opció perquè això suposa tenir les mateixes despeses que els altres anys quant a allotjament però que sigui útil la meitat del temps”. En la mateixa línia argumenten que això els provoca un “encariment de la vida universitària i més després que molts estiguem passant un temps complicant en tant que o hem perdut el lloc de treball o la situació de la família s’ha vist afectada econòmicament parlant”. En aquest sentit, argumenten que per molt que no estiguin contents amb el model virtual, almenys és un mal menor.

Pel que fa a l’estudiantat, també hi ha qui defensa que “cada grau és un món” i que molts cops requereixen essencialment una pràctica presencial per l’alt contingut pràctic d’aquests graus. És per això que, entenent que d’aules a les universitats hi ha les que hi ha i, que s’exigeix un distanciament social es procurarà fer les classes amb grups nombrosos de manera virtual i les de grups petits el màxim presencial possible. A la mateixa vegada, es treballa perquè les classes presencials estiguin totes el mateix dia i no coincideixin amb les virtuals.

Altrament, la demanda del Consell de l’Estudiantat és que, sobretot, en el cas de les classes virtuals no s’intercanviï per material que faci que l’aprenentatge sigui autodidacta i no hi hagi explicacions, ja que entenent que “en condicions normals” la universitat és presencial, s’ha d’assegurar que s’expliquen els continguts.

D’altra banda, el professorat també té dubtes sobre com poder abordar les classes d’aquesta manera, entenent que pot ser molest i més, tenint en compte l’experiència d’aquests últims mesos, els quals són reticents al “poc feedback” que pot haver-hi amb l’alumne. A més, també existeixen dubtes quant a la tecnologia utilitzada per tal de poder oferir les classes de manera virtual.

En aquest sentit, caldrà veure com es desenvolupen els diferents mesos, ja que l’aparició d’una possible cura podria fer canviar tot en un moment. De moment, s’aposta per aquest model que és el que s’ha recomanat des del ministeri i des de la conselleria.