Ahir, 27 de novembre, un grup de nou representants de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa es va reunir amb el Secretari de Transició Ecològica, el Sr. Jordi Sargatal. La Xarxa integra més d’un centenar de plataformes i entitats de tota Catalunya i ha mantingut constantment una actitud de diàleg amb l’administració amb l’objectiu d’impulsar que la implantació de les renovables es faci de forma correcta a casa nostra, d’acord amb els principis enunciats en la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic aprovada pel Parlament, on es posen de relleu que el desplegament de les energies renovables s’ha de fer atenent a principis de proximitat als centres de consum, distribuïdes, participatives i, d’acord amb l’article 19 b) (…) que s’han de desenvolupar, sempre que sigui possible, aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana a fi de minimitzar l’ocupació innecessària del territori i prioritzar l’ocupació de les cobertes de les edificacions (…) i l’ocupació del sòl diferent del no urbanitzable, i, dins el sòl no urbanitzable, els espais agraris en desús.
Després de quinze anys amb parcs eòlics, les comarques centrals i les Terres de l’Ebre no han experimentat els beneficis econòmics que els promotors havien anunciat. Segons càlculs recents, els municipis només reben un retorn inferior al 3% del valor de l’energia produïda. A aquest panorama s’hi suma una nova onada de projectes, com turbines eòliques de 200 metres, parcs fotovoltaics i macroplantes de biogàs, que, si no es regulen adequadament, podrien transformar aquestes zones en espais despersonalitzats i ambientalment degradats.
Un dels projectes més polèmics és la línia de molt alta tensió (MAT) que Forestalia, una empresa privada, pretén construir. Aquesta infraestructura, amb 150 quilòmetres de torres de 96 metres d’altura, travessaria set comarques catalanes, amb importants impactes sobre la fauna, la flora i zones habitades. Davant d’aquesta situació, es planteja la necessitat de potenciar les comunitats energètiques ciutadanes (CEC), una alternativa basada en la generació d’energia local a partir de recursos naturals. Iniciatives com les d’Osona, la Vegueria del Penedès o Sant Cugat Sesgarrigues mostren que aquest model és viable i pot aportar beneficis si compta amb la implicació de les administracions.
La proliferació de macroparcs en terres fèrtils també comporta efectes negatius com la desertització, la pèrdua de sobirania alimentària i la destrucció de la connectivitat ecològica. Per minimitzar l’impacte, es proposa aprofitar espais degradats, com teulades o zones no aptes per a l’agricultura, per a noves instal·lacions, i establir normatives que regulin distàncies de seguretat per preservar la biodiversitat i protegir la població. Pel que fa al biogàs, es critica que la falta de planificació ha conduït a un model centrat en macroplantes, amb impactes ambientals derivats del transport de residus i l’augment de la ramaderia intensiva. Només les plantes que utilitzin residus locals i s’ubiquin en sòls adequats haurien de ser acceptades.
Un altre element controvertit és la implantació de magatzems d’energia, com les centrals reversibles en zones amb escassetat hídrica. Un exemple és el projecte previst a la Nou de Berguedà, en un espai de gran valor paisatgístic i amb usos ramaders, que podria quedar obsolet en pocs anys per manca d’aigua. Aquest tipus de projectes no només afecten el medi ambient, sinó també el patrimoni històric, l’activitat agrícola i els usos científics o educatius dels territoris.
Davant d’aquest escenari, les entitats mediambientals reclamen una regulació clara i participativa que asseguri l’accés a la informació i permeti defensar els interessos col·lectius davant dels promotors. Denuncien que l’actual Pla Territorial de les Energies Renovables (PLATER) no compleix aquests requisits, ja que es va aprovar sense processos de consulta ciutadana o ambiental i coincidint amb les eleccions municipals de 2023. Aquesta manca de transparència alimenta la desconfiança i deixa la transició energètica en mans d’empreses amb objectius purament econòmics.
Les entitats exigeixen a la Generalitat una moratòria per als nous projectes fins a l’aprovació d’un marc territorial i energètic consensuat, com el que La Rioja va impulsar amb una suspensió temporal de llicències per a projectes renovables. També demanen que el nou PLATER inclogui els municipis, les entitats i la ciutadania per assegurar una transició energètica justa i respectuosa amb el territori. Si no s’atén aquesta demanda, les plataformes socials adverteixen que mantindran l’oposició activa, utilitzant totes les vies possibles per defensar el paisatge, la biodiversitat i el benestar de les comunitats locals.
La Xarxa CTEJ agraeix al Sr. Sargatal la possibilitat d’exposar-li tota aquesta problemàtica i confia en poder mantenir una línia de comunicació oberta amb els responsables de la transició energètica en el Govern. La Xarxa continuarà mantenint una actitud proactiva i d’entesa per col·laborar amb l’administració en tots aquells punts que consideri positius per a una correcta implantació de les renovables, però no renuncia a utilitzar tots els mitjans necessaris per oposar-se als projectes que consideri negatius, des de les mobilitzacions ciutadanes fins a la presentació de contenciosos administratius.
