La Plataforma Antirepressiva de Ponent va tornar a sortir als carrers el passat divendres 8 de març, en el Dia Internacional de les Dones, en una acció a la ciutat de Lleida amb la penjada de diversos cartells que denunciaven la situació de les preses polítiques, especialment les greument malaltes.
“L’estat feixista espanyol les vol exterminar a la presó per lluitar pels nostres drets i llibertats. Per això, com cada any, sortim als carrers a reivindicar a les preses polítiques antifeixistes que més han lluitat perquè gaudim de vides dignes i per l’emancipació de la dona treballadora“, afirmava en un missatge a les xarxes socials la plataforma.
Concretament, en els cartells penjats apareixen diverses preses polítiques conegudes en tot el territori.
Per exemple, el cas de María José Baños, presa política dels GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre) que des de fa anys es troba en la presó de València i ha denunciat patir diverses malalties greus que requereixen d’un tractament sanitari urgent, o també el cas de Mónica Refoxos Pérez, també presa política dels GRAPO.
També amb pintades a les parets i un missatge: “¡Obreras secuestradas por luchar por vidas dignas! ¡Hay que arrancarlas de las garras del fascismo!”. La plataforma demana l’aministia total, ja que “lluitar per la seva llibertat també és lluitar per la nostra”.
CAS ADRIÁN SAS: podria esdevenir el primer pres polític per l’1 d’Octubre
D’altra banda, avui s’ha vist un altre cartell al voltant del Campus de la Universitat de Lleida amb el següent missatge: “Avui, 12 de març, el Tribunal Suprem decidirà si l’Adrián Sas entra a presó”.
Adrián Sas pot esdevenir el primer pres polític de les mobilitzacions del Primer d’Octubre.
El malson va començar un dia de desembre del 2018, quan Sas passejava amb el seu pare per Vilafranca del Penedès. De sobte, uns quants agents dels Mossos d’Esquadra els van envoltar i se’l van endur detingut. Així començava el seu procés judicial, que ha acabat amb una condemna a tres anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte de lesions lleu, a més d’una sanció econòmica.
Va ser jutjat a l’Audiència de Barcelona, acusat d’haver donat cops a la policia en les protestes del primer d’octubre de 2018, primer aniversari del referèndum. La Generalitat es va personar en el cas com a acusació particular i va demanar cinc anys i mig de presó. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va desestimar el recurs d’apel·lació contra la sentència. I ara només falta la decisió del Tribunal Suprem espanyol.
