Dimecres, 17 de juliol de 2024
És notícia

La Plataforma Antirepressiva de Ponent crida per l’alliberament de les preses polítiques

Avatar photo
El passat 8-M, la plataforma va penjar diversos cartells per la ciutat i avui també es fa ressò del cas d’Adrián Sas, represaliat pel procés
FOTO: D.H. / Cartell penjat al campus de la Universitat de Lleida a favor de l’alliberament de les preses polítiques

La Plataforma Antirepressiva de Ponent va tornar a sortir als carrers el passat divendres 8 de març, en el Dia Internacional de les Dones, en una acció a la ciutat de Lleida amb la penjada de diversos cartells que denunciaven la situació de les preses polítiques, especialment les greument malaltes. 

“L’estat feixista espanyol les vol exterminar a la presó per lluitar pels nostres drets i llibertats. Per això, com cada any, sortim als carrers a reivindicar a les preses polítiques antifeixistes que més han lluitat perquè gaudim de vides dignes i per l’emancipació de la dona treballadora“, afirmava en un missatge a les xarxes socials la plataforma.

Concretament, en els cartells penjats apareixen diverses preses polítiques conegudes en tot el territori.

Per exemple, el cas de María José Baños, presa política dels GRAPO (Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre) que des de fa anys es troba en la presó de València i ha denunciat patir diverses malalties greus que requereixen d’un tractament sanitari urgent, o també el cas de Mónica Refoxos Pérez, també presa política dels GRAPO.

També amb pintades a les parets i un missatge: “¡Obreras secuestradas por luchar por vidas dignas! ¡Hay que arrancarlas de las garras del fascismo!”. La plataforma demana l’aministia total, ja que “lluitar per la seva llibertat també és lluitar per la nostra”.

FOTO: Plataforma Antirepressiva de Ponent
FOTO: Plataforma Antirepressiva de Ponent

CAS ADRIÁN SAS: podria esdevenir el primer pres polític per l’1 d’Octubre

D’altra banda, avui s’ha vist un altre cartell al voltant del Campus de la Universitat de Lleida amb el següent missatge: “Avui, 12 de març, el Tribunal Suprem decidirà si l’Adrián Sas entra a presó”.

FOTO: Daniel Hurtado / Cartell als voltants del campus de la UdL, on s’informa del cas d’Adrián Sas

Adrián Sas pot esdevenir el primer pres polític de les mobilitzacions del Primer d’Octubre.

Adrián Sas, en una imatge d’arxiu al Parlament

El malson va començar un dia de desembre del 2018, quan Sas passejava amb el seu pare per Vilafranca del Penedès. De sobte, uns quants agents dels Mossos d’Esquadra els van envoltar i se’l van endur detingut. Així començava el seu procés judicial, que ha acabat amb una condemna a tres anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte d’atemptat contra l’autoritat i un delicte de lesions lleu, a més d’una sanció econòmica.

Va ser jutjat a l’Audiència de Barcelona, acusat d’haver donat cops a la policia en les protestes del primer d’octubre de 2018, primer aniversari del referèndum. La Generalitat es va personar en el cas com a acusació particular i va demanar cinc anys i mig de presó. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va desestimar el recurs d’apel·lació contra la sentència. I ara només falta la decisió del Tribunal Suprem espanyol.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 × four =

Notícia anterior

Ferit un camioner en bolcar i caure per un terraplè a l’AP-7 a Reus

Notícia següent

L’Ajuntament de Tarragona realitza treballs de manteniment i adequació al Torrent de la Mora

Notícies relacionades