fbpx
Divendres, 23 de febrer de 2024
És notícia

La pedra seca, un referent identitari del territori lleidatà i Patrimoni de la Humanitat

Avatar photo

Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. Les comarques de la plana de Lleida, com ara el Segrià, l’Urgell, les Garrigues o la Segarra, conformen un dels territoris amb més densitat de construccions d’aquest tipus de tot Catalunya. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima.

Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d’aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). Hi ha un estudi molt exhaustiu per part de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que respon a la necessitat d’estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya en el marc d’un desenvolupament sostenible.

 

A les petites i sinuoses valls de les comarques més meridionals de Lleida, l’home ha trigat segles a dominar el terreny, treballant-lo lentament amb les seves pròpies mans per convertir cada petit vessant en un camp estret per plantar-hi oliveres, blat, ametllers o vinyes. No tota aquella arquitectura que hem de preservar són esglésies i castells, i això mateix va considerar la Unesco quan el passat 2018 va declarar que les construccions de pedra seca són Patrimoni de la Humanitat. Parlem de milers de murs i cabanes aixecades pels habitants d’aquestes i de moltes altres regions de la Mediterrània, d’una arquitectura popular pràctica, feta amb cura i sacrifici per a major glòria de la supervivència quotidiana dels seus autors. Encara que sigui en aquestes comarques on la pedra seca és més visible i comuna, podem trobar petites joies amagades als racons més insospitats. Cada regió, cada cultura, cada poble la va desenvolupar a la seva manera segons les seves necessitats i amb les pedres que tenia al seu abast.

A Ponent es troben construccions de pedra seca arreu del territori i sobretot als secans de les Garrigues, de l’Urgell i del Segrià. Algunes de les construccions en pedra seca més destacables del territori són les més de 1.000 cabanes de volta que s’han inventariat a la comarca de les Garrigues. També destaca el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, situat a Torrebesses, com un espai per descobrir la tècnica de la pedra seca i la seva vinculació amb la vida rural així com una exposició sobre la pedra seca. A més, organitza sortides pel terme per tal de conèixer les construccions de pedra seca, que els pagesos han anat construint al llarg dels anys, principalment a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aljubs per a l’emmagatzematge d’aigua, espones i cabanes de volta i expliquen també la relació entre el treball de la pedra, l’aprofitament de l’aigua i les eines emprades per a treballar la pedra. 

La pedra seca, o pedra en sec, és una tècnica constructiva que utilitza la pedra de l’entorn com a material bàsic, sense morter (ni argila, ni calç, ni guix, ni ciment) entre pedres.

S’ha desenvolupat, principalment, a les zones agrícoles amb pendent (vessants de tossals i muntanyes), per tal d’anivellar les superfícies conreades (bancals). Aquesta tècnica permet el drenatge de l’aigua de la pluja a través de les pedres que, en no embassar l’aigua, esdevenen molt estables. És una tècnica bàsica, simple i primitiva.

L’origen d’aquesta tècnica és molt antic, des de l’aparició de l’agricultura (neolític), però la major part de les mostres que podem trobar ara per ara són dels segles XVIII, XIX i de començaments del XX. Els motius que van desencadenar una mena de febre constructora en pedra seca, sobretot a mitjan segle XVIII, van ser les penúries i la fam que patia la població i el canvi de sistema de propietat, que va permetre als pagesos més humils de posseir una petita extensió de terra (abans erma o de pastura) però alhora els obligà a dedicar-hi una quantitat d’esforç incalculable per a fer-la productiva.

La Diputació de Lleida compta amb un espai web sobre pedra seca a Ponent, que forma part del projecte Ponent Actiu del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i és una eina que posa en valor la tècnica mil·lenària de la pedra seca, així com la promoció turística entorn d’aquest art de gran valor històric i de construcció del paisatge de Ponent.

Precisament, durant aquesta mateixa setmana i fins al 3 de desembre s’està celebrant a Torrebesses la 4a Setmana de la Pedra Seca, amb més d’un centenar d’activitats, i que també es celebrarà per diversos indrets de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Andorra. En la quarta edició de l’esdeveniment s’han superat novament el centenar de propostes, entre les quals hi ha: exposicions, xerrades, jornades, sortides, tallers de construcció amb tècnica de pedra seca i voluntariats de reconstrucció de marges i barraques o de neteja de l’entorn de barraques. A més, hi ha moltes propostes de descoberta del territori i de les construccions de pedra seca a través de rutes i visites guiades, caminades, excursions o rutes combinades amb tastos de productes locals.

La Setmana de la Pedra Seca va néixer l’any 2020 de la mà de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya – ADRINOC. L’any 2022 Micropobles i l’Ajuntament de Torrebesses prenen el relleu en l’organització de l’esdeveniment amb l’objectiu donar veu i valor al patrimoni de pedra seca, el seu ofici i tècnica; així com l’important teixit d’entitats, col·lectius i persones voluntàries en què se sustenta el coneixement, la divulgació i el manteniment de la pedra seca.

 

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

La Massana instal·la plaques fotovoltaiques a les Fontetes i a la Closeta

Notícia següent

Enxampen un home conduint per l’A-2 amb una ordre de detenció a França

Notícies relacionades