La Paeria inicia els treballs d’esporga en 14.500 arbres, que durarà fins al febrer

L'esporga té una doble funció, de millorar la seguretat eliminant branques que podrien caure i alhora evitar afectacions negatives dels arbres en l'entorn, sobretot quan poden afectar façanes d'edificis, senyals de trànsit o mobiliari urbà

L’Ajuntament de Lleida ha iniciat aquesta setmana els treballs d’esporga de l’arbrat urbà, que es perllongaran fins al mes de febrer i afectaran uns 14.500 arbres de la ciutat.

La nova concessionària de jardineria farà 3 rutes d’esporga que avançaran en paral·lel per tota la ciutat i els nuclis de Sucs, Raimat i Llívia, amb equips formats per 4 operaris en horari de matí, de dilluns a divendres, i dissabtes pels treballs en indrets especials, com les escoles. Cada equip comptarà amb 2 plataformes elevadores autotransportables de 12 metres d’alçada i 2 recollidors.

Un camió amb pinça forestal anirà recollint les branques tallades i les traslladarà al magatzem on es farà un triturat del material vegetal per poder després utilitzar-lo com encoixinat en els mateixos parcs o bé com a material estructurant a les escoles i entitats que fan compostatge domèstic.

Uns dies abans de l’inici dels treballs es col·locaran senyals indicatius enganxats als arbres del carrer i es retiraran en el moment que s’acabi l’esporga d’aquell carrer.

Els treballadors han rebut una formació especial en matèria de seguretat per tal de dur a terme els treballs en alçada així com una formació tècnica amb especialistes arboricultors per establir els criteris d’esporga més adequats.

Objectius de l’esporga d’hivern

L’objectiu de l’esporga de l’arbrat urbà és el d’adequar la situació de l’arbre a les condicions de l’espai urbà en el qual està situat. La majoria dels arbres de la ciutat no s’esporguen i l’ideal seria que tots poguessin tenir un desenvolupament natural de la seva capçada. Com ha recordat el regidor de Transició Ecològica, Sergi Talamonte, “l’esporga té una doble funció, de millorar la seguretat eliminant branques que podrien caure i alhora evitar afectacions negatives dels arbres en l’entorn, sobretot en arbres grans quan poden afectar façanes d’edificis, senyals de trànsit, mobiliari urbà, etcètera”.

També s’esporguen els arbres que, pel seu tractament històric, han estat esporgats i han desenvolupat branques secundàries que tenen una menor resistència i poden ser inestables si suporten molt pes de capçada. També es retiren totes aquelles branques seques, trencades o deteriorades que representen un risc evident de caiguda.

L’esporga d’hivern té aquests objectius i és diferent de l’esporga de primavera-estiu, menys intervencionista que la d’hivern, que es fa en algunes espècies d’arbres després de la floració amb l’objectiu d’evitar la formació de fruits que poden provocar incidències en algunes voreres molt utilitzades per vianants.