El republicà Joan Talarn i Gilabert afronta el seu segon mandat com a president de la Diputació de Lleida, després de ser reelegit el juliol del 2023 gràcies a l’acord de govern entre el seu grup, Esquerra Republicana, i els representants de Candidatura de Progrés (PSC), Unitat d’Aran i Ara Pacte Local.
Avui parlem amb l’exalcalde de Bellvís, i actual tinent d’alcalde, on Joan Talarn va néixer el 1968, i ha dedicat pràcticament tota la seva vida a aquest petit municipi de la comarca del Pla d’Urgell i que té 2.251 habitants. Polític per vocació, coneixem una mica més del president de la Diputació i de la tasca que desenvolupa la institució en tota la demarcació de Lleida.
La teva biografia et defineix com a pare, filòleg i gestor públic, com es combina tot això amb ser president de la Diputació? El teu camí de la política ha estat vocacional o t’ha vingut així?
És relativament fàcil, em dedico bàsicament a fer de president de la Diputació i de pare. Filòleg ja no ho practico, soc gestor públic i faig política des de l’àmbit funcionarial. Les meves dues feines actuals són ser president de la Diputació i dedicar-me a la família. Més enllà d’això, és impossible una altra cosa.
El meu camí de la política ve per vocació, però arriba tard diguéssim. Des de molt jove m’ha agradat la política, als 10-11 anys ja recordo llegir diaris i premsa perquè m’agradava, però no vaig dedicar-me fins passats els quaranta anys. Per circumstàncies de la vida amb vaig vincular a l’Assemblea Nacional Catalana, on vaig conèixer l’àmbit de la política, un bon lloc per tirar endavant els projectes de país que hi havia en aquell moment, i va ser quan em vaig vincular més a l’àmbit polític.
Nascut a Bellvís, on has sigut alcalde des de l’any 2015 fins al 2023, i ara ets el tinent d’alcalde, suposo que aquesta vocació d’ajudar i el lema de la Força dels municipis va lligada amb la figura de president?
Totalment. De fet, la meva incorporació a la política és des de l’àmbit municipal. Després de la família, que és l’element més important, ve el municipi. Al final en pobles com Bellvís som una família, ens coneixem tots, pràcticament fem les coses conjuntament i la vida social la fem junts. Treballar pels meus i amb la gent que estimava va ser relativament fàcil, i em sento molt orgullós d’haver-me format en aquest àmbit municipalista, em sentiré sempre molt orgullós perquè la bona feina que es fa des de la Diputació i estar al capdavant del meu poble, serà una de les coses que marcarà per sempre la meva vida.
A finals de novembre vau aprovar un pressupost de 164,4M dels quals destinareu més del 70% a les administracions locals, entitats sense ànim de lucre i inversions al territori amb una injecció directa als ajuntaments. Per què aquest increment del 9,8% respecte al pressupost anterior?
Perquè vam poder. Vam trobar la manera d’incorporar aquests diners. Mirem tot allò que podem arreplegar per ajudar els municipis. Els municipis de la demarcació, i de fet també l’àmbit municipal en general a l’estat espanyol, té un problema de finançament importantíssim. Els diners que reben són relativament pocs, i els que poden aconseguir a través dels impostos o de taxes també. I més als municipis petits; un municipi gran, que té polígons, té molts habitants i què té moltes construccions, fan una incorporació molt gran de diners. En un municipi petit, en canvi, no tenen entrades de diners a través dels impostos i taxes.
Pensem que a la demarcació de Lleida més de la meitat són municipis de menys de 500 habitants. Hem d’incrementar al màxim perquè els municipis petits puguin rebre al màxim. De fet, municipis petits com aquests ja reben un 20% més que els municipis més grans de la demarcació, i tot i això no n’hi ha prou. Només amb la gestió dels camins, la mobilitat del municipi, pagar la persona que tenen al capdavant de la brigada, ja ho tenen pràcticament tot aquí. I el que fem des de la Diputació és ajudar-los al màxim per millorar en inversió i millorar el municipi.
En aquests pressupostos heu mostrat el vostre compromís per ser més àgils i eficients amb els tràmits administratius, com es gestiona tot això i com es podrà reduir el temps de burocràcia?
El passat mandat, el nostre objectiu bàsic va ser aconseguir un sistema per fer arribar l’ajuda als municipis que fos objectiu, transparent i equitatiu, que tothom pogués saber que passava, perquè passava i perquè uns rebien una cosa i altres una altra. Per això, vam generar els plans de subvencions. Ens vam adonar que aquesta igualtat també significava que pujava moltíssim tot l’aparell burocràtic.
En el moment de signar el pacte de nou mandat, vam decidir continuar amb aquella manera de donar els ajuts als municipis, i al mateix temps millorem la gestió d’aquests fons. Ho hem fet per exemple, l’any passat, amb el que anomenàvem bestretes, de manera que el municipi rebia els diners abans de fer la inversió. Però no n’hi havia prou, perquè tot l’àmbit burocràtic continuava existint.
Ara, el que hem fet és elaborar un sistema que són transferències directes als municipis, de manera que nosaltres ja no fem aquest control tan exhaustiu del que ens obliga la llei de les inversions, sinó que és el mateix municipi el que ho fa. Nosaltres fem la transferència, ells han de complir un seguit de requisits i és el mateix municipi el que decideix com fa les seves inversions, tant en l’àmbit de la despesa corrent, com en l’àmbit de la inversió capital en el territori.
La burocràcia és un tema que ens incumbeix a tots, i que les administracions hem d’ajudar a superar-la. Ara continuarem presentant maneres d’evitar-la pel que fa a la Diputació de Lleida.
El Consell Comarcal del Pla d’Urgell afirma que hi ha uns 1.500 habitatges buits en aquesta zona i ha engegat la campanya ‘Cases plenes. Pobles vius’ amb l’objectiu de frenar el despoblament. Com es lluita des de la Diputació contra un fenomen tan natural com el despoblament o l’envelliment de la població als pobles de muntanya?
Nosaltres no tenim competència en l’àmbit urbanístic, però sí que tenim responsabilitat. Perquè al final, si som l’ajuntament dels ajuntaments, hem de donar resposta a aquestes necessitats dels ajuntaments. Jo crec que la magnífica campanya que es fa des del Consell Comarcal, és aquesta idea de o canviem la manera de fer l’urbanisme als municipis petits o tindrem un problema.
D’un costat, l’hem de canviar intentant convèncer els veïns i veïnes que tenen cases tancades perquè les obrin, depèn d’ells. De vegades, salvar un municipi també depèn de nosaltres, d’aquestes persones que tenim una casa i la podem llogar o vendre perquè la gent es pugui quedar a viure. I després un altre element que depèn més de les administracions, sobretot aquí sí que l’adminsitració de la Generalitat té un paper important en el tema urbanístic. No podem tenir les mateixes normes urbanístiques a Lleida capital, que a un poble com Soriguera al Pallars Sobirà. Aquí hem de vigilar que no hi hagi un excessiu creixement a l’hora de construir, i allà hem de mirar que hi hagi un creixement d’alguna manera en el territori.
La Generalitat ha avançat bastant pel que fa a l’estatut del poble rural, però crec que hem d’anar més enllà i ser capaços de fer unes lleis que s’adaptin a municipis petits on no necessitem controlar un creixement excessiu, sinó ser capaços de que la gent es pugui quedar en aquell territori.
En un moment complex per als municipis amb el tema de la sequera, quines estratègies dueu a terme en la gestió de l’aigua?
Estem en una situació molt complexa i que té múltiples cares. L’aigua és fonamental en el nostre territori i el reg és fonamental perquè depenem del sector primari. L’agricultura és la gran força que tenim com a territori, i de fet tot el projecte econòmic en què està vinculada la Diputació està basat en el desenvolupament de l’agricultura. Això vol dir que hem de saber gestionar l’aigua, sobretot aquella aigua en gruix. L’aigua que ens arriba dels Pirineus, dels nostres rius i després arriba a través dels canals.
Per això creiem en la modernització de tots els canals, especialment un dels més importants que tenim, que és el Canal d’Urgell, i que tot i que no tenim competències, però si responsabilitats, estem ajudant amb tot allò que podem perquè sigui possible com més aviat millor.
El que sí que tenim són competències i suport dels municipis pel que fa a l’aigua municipal, a les xarxes municipals d’aigua. L’última ajuda que hem tret, que és el pla de salut, està pràcticament vinculat a aquest aspecte. A banda d’aspecte de relacions amb la salut, hem demanat als alcaldes que tinguin present que poden fer molta inversió pel que fa a la millora de les xarxes d’aigua potable de cadascun dels municipis. Estem també en conversacions amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), que ha fet una important subvenció per ajudar a cadascun dels nostres municipis.
En l’últim ple vau mostrar el vostre suport total a la pagesia pel seu paper fonamental en l’economia, fins a quin punt creus que és vital protegir la figura dels pagesos al territori lleidatà?
El sector primari, tant agricultura com ramaderia és fonamental. Com deia, els projectes econòmics de la nostra Diputació busquem els punts forts, que és l’agricultura. Tota la corporació està al costat de la pagesia, en unes reivindicacions que són més que lògiques i evidents.
Crec que des de l’àmbit europeu, que és qui té tota la responsabilitat en aquest espai, han de fer alguna cosa sobretot pel que fa a les importacions i després l’àmbit de la burocràcia. El control excessiu passa en totes les administracions, i ho hem d’evitar. Hem de trobar aquell punt en què la pagesia pugui viure, no només viure, sinó viure bé com qualsevol altre ciutadà.
La setmana passada vam parlar amb l’alcalde de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Raimat, Ivan Fernàndez, i entre les coses que reclamava era que els trens de la línia de Montsó paressin a Raimat i a Almacelles, que ja fa molts anys que hi passen, però no hi paren. Des de la Diputació heu tingut alguna reunió amb la consellera Ester Capella sobre el tema Rodalies i aquest assumpte?
Hem estat al capdavant de les reivindicacions de Rodalies Lleida, que no teníem i ara es comença a configurar. Hem parlat molt amb la consellera, Ester Capella, on fa poc inauguràvem l’augment de freqüències de la línia de Cervera, que era important, però no ens podem quedar aquí, i la consellera és conscient com nosaltres.
Continuarem reunint-nos en la taula de Rodalies fins que la resta de línies de la demarcació també tinguin les freqüències que es mereixen. Estem intentant establir contactes amb el govern d’Aragó perquè la línia de Montsó no només depèn de Catalunya, la quarta pota de Rodalies Lleida cal consensuar-la amb l’Aragó.
Has comentat diverses vegades que vens d’una casa amb persones represaliades per culpa del feixisme, quina opinió té en Joan Talarn com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre l’augment i l’aparició d’aquest nou feixisme?
Preocupat totalment. Soc antifeixista, moltíssim. Ho soc per tradició familiar. La meva família va ser represaliada en el temps de la república pel feixisme. I a més soc antifeixista perquè crec que el feixisme és el pitjor de les ideologies possibles. El feixisme, de vegades, pot ser dreta o esquerra, però continua sent feixisme. Crec que la llibertat del pensament de les persones de decisió és fonamental, que les societats estan basades en la democràcia.
Per sobre de totes les meves ideologies soc demòcrata. I defensaré poder opinar diferent de mi fins a l’extrem, això és fonamental. Creure que tinc la veritat absoluta, que és el problema que té el feixisme, és justament un dels problemes més grans que podem tenir com a societat. Hem de lluitar contra el feixisme, crec que a vegades hem de reconèixer que les persones que treballem per la democràcia segurament no hem sigut capaços d’explicar-nos bé, o no hem arribat suficient a la gent, però sense dubte el feixisme sigui d’un costat d’un altre, sigui que parlin català o castellà, és feixisme.
