Joan Talarn: “Lluitarem contra el despoblament i potenciarem les estructures turístiques”

Arribem a l’equador de mandat, un mandat protagonitzat per la pandèmia de la Covid-19. Com valora aquests dos primers anys de govern a la Diputació de Lleida?

Portava només 9 mesos a la Presidència quan vaig haver de decidir tancar les portes del palau de la Diputació i mantenir al màxim el servei que els ajuntaments ens demanaven més que mai. Ningú no sabia com actuar davant un escenari planetari que mai hauríem cregut que viuríem. 16 dels 24 mesos de l’actual mandat han estat condicionats per la pandèmia, els efectes de la qual s’estendran en el temps durant els anys venidors. Ha estat un fet estructural aquest, perquè els seus efectes han vingut per quedar-se. Crec que els hem pogut combatre gràcies a un altre factor estructural que defineix aquests dos anys: gràcies als principis de la governança republicana hem pogut actuar contra els efectes socioeconòmics de la pandèmia amb major celeritat, flexibilitat i eficàcia que si només disposéssim de l’antic mètode de les ajudes directes discrecionals. I ho hem fet posant especial atenció en la transformació del model econòmic de les terres de Lleida i el reforç de les estructures sanitàries, culturals i turístiques que ens ajudin a la futura recuperació post-COVID. Només un mes després de declarada la pandèmia, vam activar un primer pla de xoc de 15 milions d’euros per injectar-los als ajuntaments i consells comarcals.

Quan va entrar a la presidència de la Diputació es va marcar l’objectiu de posar els ajuntaments del territori en el centre de les polítiques, aplicant la governança republicana. Què implica aquest tipus de governanança? Quins han estat els canvis respecte de l’anterior governança?

La governança republicana es fonamenta en una gestió i repartiment dels fons públics sobre bases equitatives, públiques, transparents i objectivables. Destinem el 47% dels diners d’ajuts i subvencions, uns 60 milions d’euros, a ajuntaments i consells comarcals a través de Plans Econòmics dels que es beneficien tots els municipis. D’aquesta manera, a més, fem un reconeixement explícit de l’autonomia municipal a l’hora de decidir la destinació de la inversió a cada poble. Amb els plans econòmics, cada ajuntament sap el que rebrà de la Diputació en diferents conceptes, de manera que pot planificar quina és la inversió que la seva població realment necessita, no la que es decideix en un despatx. Això comporta, alhora, cercar una major eficàcia en la gestió d’una administració pública cada vegada més digitalitzada. Incorporarem nou personal a la Diputació que surt d’unes borses de treball convocades de manera pública i hem reforçat els mecanismes de control i fiscalització de la gestió amb la incorporació de funcionaris habilitats a Intervenció i Secretaria General. La implementació d’aquests principis de governança no ha estat fàcil, però sí definitiva. Difícilment alguna alcaldia desitjaria tornar al sistema antic.

Aleshores també es va marcar l’objectiu de transformar el model econòmic de les comarques de Lleida per evitar el despoblament. Què s’ha fet en aquest sentit i quins resultats està donant?

Les polítiques per combatre el despoblament són transversals. La de Lleida, Pirineu i Aran és la demarcació territorialment més extensa de Catalunya, però també la més despoblada. No només afavorirem el repoblament amb plans específics, que els tenim i aquest any hi dedicarem 4 milions, sinó que hem de gestionar grans diferències de concentracions poblacionals. Tenim la ciutat de Lleida, amb 139.000 habitats, i la resta del territori, que sumen 296.000. Apliquem criteris de discriminació positiva, de manera que una part dels diners que aboquem a la pràctica totalitat dels plans econòmics ‘bonifiquen’ el fet de ser un municipi en risc de despoblament o que pateix els efectes negatius d’un entorn de muntanya, des de Cooperació Municipal a Salut, passant per Camins i Cultura. Això suposa que un 20% dels diners dels plans econòmics de la Diputació han anat a aquests municipis, per garantir que puguin mantenir els serveis que els ajudin afixar la població. Si aquesta resposta és immediata, hi ha una altra més complexa i a llarg termini, que és la necessitat de transformar el model econòmic productiu de les terres de Lleida, Pirineu i Aran. L’actual, saturat les darreres dècades, ens condemna a una dinàmica de despoblament. L’objectiu que tenim és una Lleida competitiva i sostenible gràcies a l’economia verda, circular i altament digitalitzada, que reforci sectors estratègics i afavoreixi l’aparició de sectors emergents i nous models de negoci. En aquesta visió estem compromesos la Diputació i l’anomenat G-6, un grup de treball que inclou també a la Paeria de Lleida, la Generalitat, la Universitat de Lleida i les cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega. Aquest grup impulsem 8 projectes tractor que s’ajusten a la filosofia europea de garantir a les futures generacions les eines per viure al seu municipi. Aspirem a captar una inversió de 500 milions d’euros dels Fons Next Generation i propiciar la creació de 6.000 llocs de treball en els propers anys.

Un altre tema que es va fixar com a prioritat és la digitalització del territori. En quin punt està?

La pandèmia, amb la generalització del teletreball, ha fet més necessari que mai el desplegament de l’alta velocitat de les telecomunicacions, l’anomenada autopista del segle XXI. Admetem el retard en el desplegament de la fibra òptica neutra, un projecte molt ambiciós per a tota Catalunya i que ara entrarà en la fase que la ciutadania podrà veure. Ha passat el mateix a Tarragona i Girona, no és un problema només de Lleida. Cal tenir present que per a tenir més velocitat virtual a cada llar cal fer obres presencials al territori, i no tenim una orografia fàcil que ajudi a fer projectes de manera ràpida. Hem pressupostat 10 milions d’euros per assolir aquest objectiu, del qual confio que abans que acabi l’any 2021 ja veurem obra física a les nostres vies.

Una altra de les mancances de la demarcació la trobem en les infraestructures. Sempre s’ha dit que la província de Lleida no ha estat ben tractada pel govern de l’Estat. Què es pot fer des de la Diputació en aquest sentit?

Més enllà de posar de manifest un dèficit històric en la inversió pública estatal a Lleida i l’infrafinançament del propi Estat a la Generalitat, que també força un índex baix d’inversió, des de la Diputació podem ajudar a posar ordre especialment en les vies de comunicació. Per això estem treballant un Pla Zonal, una radiografia que ens indiqui quina és l’administració titular de cada via terrestre i quines possibilitats disposa de finançar els manteniments. Amb aquest Pla Zonal podrem fer una proposta, si cal, de traspassos de titularitats per a garantir una millor conservació de les carreteres de tota la demarcació. En paral·lel, hem multiplicat per quatre el Pla de Camins, aportant als ajuntaments fins a 5,4 milions d’euros per ajudar a arranjar les seves vies locals. I com que també la Diputació és titular de carreteres, en concret de 825 kilòmetres, hem incrementat fins a 6,7 milions la dotació per millorar alguns trams.

La defensa de la identitat cultural a través de l’Institut D’Estudis Ilerdencs és un altre dels objectius que es va marcar. Quines accions s’han dut a terme en aquest àmbit?

Som un territori ric en cultura, que el conreen des de noms de prestigi internacional com el mateix Josep Vallverdú a entitats que mantenen viva la cultura popular de cada un dels municipis. L’Institut d’Estudis Ilerdencs és com la regidoria de Cultura de tota la demarcació, i també ha actuat en clau de governança republicana. Ha donat suport els creadors, especialment afectats en temps de pandèmia, però no donant ajuts sinó promovent la contractació dels nostres artistes ja sigui directament o a través dels ajuntaments. Ha implementat nous projectes, com el Festival Errant, que de manera itinerant porta la cultura més actual fora del cercle urbà. Enguany fem al Solsonès la segona edición i la primera va ser l’any passat a l’Alta Ribagorça. I, finalment, fent del propi edifici de l’IEI protagonista d’accions culturals agosarades que han tingut una gran acceptació popular. L’aposta de llum de l’IEI ha marcat els darrers dos Nadals a Lleida, com aquest Sant Jordi ho ha estat la instal·lació amb la que s’ha defensat que el drac és el bo.

Vostè governa amb majoria absoluta, gràcies al pacte entre ERC i Junts per Catalunya, però ha parlat sempre de la necessitat de teixir amplis consensos amb tots els grups polítics de la Diputació de Lleida, també de l’oposició. Ho està aconseguint?

Quan l’objectiu que marca els nostres esforços és el benefici del territori i es fa amb honestedat, transparència, equitat i respectant l’autonomia municipal es poden generar sinèrgies de treball que superin les diferències partidistes sense necessitat que ningú no renunciï als seus principis ideològics, però sí prioritzant el reforç de la capacitat financera dels municipis. Miri, vaig ser investit amb els vots del meu partit, ERC, i del grup amb el qual compartim govern, Junts per Catalunya. Però el pressupost de l’any 2020 van sumar el vot favorable del grup d’Unitat d’Aran. I el següent pressupost, l’actual, va suposar ampliar el consens amb el grup del PSC, que amb l’aplicació dels romanents encara va suposar la suma del grup d’En Comú Podem al principal expedient polític que podem aprovar. I cal destacar també que, tot i des de la crítica, el grup de Ciutadans no va votar en contra. I entre mig, la immensa majoria dels plans econòmics han estat aprovats per unanimitat o sense vots en contra. Sí, crec sincerament que estem aconseguint una gran complicitat política.

Quines són les accions prioritàries per a la segona part del mandat?

A nivell estructural, consolidar el desplegament irreversible de les polítiques basades en la governança republicana que li descrivia a l’inici d’aquesta entrevista. I, passant a la concreció, les accions prioritàries seran aquelles que ajudin a transformar el nostre model econòmic per lluitar contra el despoblament, potenciar les estructures turístiques, promoure un pacte sostenible per les energies renovables, fomentar accions en favor de la igualtat de gènere als consistoris, ajudar a afrontar la necessitat d’habitatge social i invertir en modernitzar els ajuntaments per a convertir-los en les autèntiques administracions electròniques del segle XXI.