Els socialistes lleidatans aspiren a recuperar un dels seus feus històrics. El seu candidat tornarà a ser l’exalcalde Fèlix Larrosa, que vol una “majoria sòlida” per a poder governar la capital del Segrià. El PSC reivindica la compatibilitat de Torre Sales i el Pla de l’Estació, tornar al projecte anterior de Torreblanca, un nou model per acollir els temporers i una “alternativa” en l’àmbit de la seguretat. Coneixem el projece del l’alcaldable socalista en aquesta entrevista per La Ciutat.
Fa quatre anys van perdre l’alcaldia Què creu que pot marcar la diferència per recuperar-la aquest 28M?
El govern ha demostrat una incapacitat de gestionar la quotidianitat de la ciutat. Ha estat deixada i s’ha notat en els espais verds, l’espai públic, la mobilitat, la manca de visió global i el patrimoni. La ciutadania vol trobar-se una Lleida endreçada, neta i segura.
Quins són els eixos principals de la seva proposta?
En l’àmbit de la ciutat verda i saludable, plantegem un pla de xoc per actuar en els parcs i jardins de la ciutat. Ho incrementarem fins a tenir un arbre cada 3 metres i un bosc urbà cada 300. Una ciutat més verda vol dir més amable i empàtica. En segon lloc, volem un veritable pacte pel civisme amb tothom implicat en el manteniment de l’espai públic i el sentiment d’orgull de Lleida. La tercera qüestió és la seguretat. Som l’únic partit que ha presentat un model de seguretat alternatiu al vigent. Aquest model passa per incrementar la policia de proximitat, tornar a la policia de barri i tornar a la relació d’estima i respecte que hi havia cap als agents.
Sobre la taula hi ha el nou contracte de neteja, quins són els canvis que es necessiten per tenir la ciutat més neta?
La neteja necessita més inversió i que sigui més eficaç. Hem de veure com avançar des del punt de vista de la planificació, la gestió i la tecnologia. Ara bé, hi ha el mateix contracte de neteja ara que fa quatre anys. Abans la neteja aprovava i ara suspèn. S’ha produït una desorganització interna. Hi ha hagut una guerra entre ERC i Junts perquè el contracte està repartit entre dues regidories de dos partits diferents. En aquests moments, els treballadors de la neteja van bojos.
Pel que fa a la recollida selectiva, quin model s’ha d’implantar a Lleida?
Sempre ha cregut que el sistema més eficient és el porta a porta. Allà on s’ha implantat, s’ha disparat la recollida selectiva. Es va posar en marxa un pla pilot per fer les valoracions oportunes. En aquest cas, jo no les tinc, les té el govern. Quan governem, analitzarem la valoració del porta a porta i prendrem les mesures més adequades. Tot i això, ha d’haver-hi un compromís global de la ciutadania en el sistema de recollida de residus. No pot ser que seguim com fa 20 anys.
Si vostè torna a l’alcaldia, reactivarà Torre Salses?
No he de reactivar res. El govern de la ciutat ha de ser respectuós amb les tramitacions i el compliment de les normes. El govern ha d’acompanyar les empreses que vulguin generar ocupació, riquesa i noves oportunitats. Això sí, ha de tenir clar el model comercial que vol. Fins ara, no he sentit quin és el model comercial dels partits que es presenten a les eleccions.
Quin és el seu model?
Hi ha tres qüestions. Primer, volem un comerç a escala humana. Hem de prioritzar la quotidianitat, que la gent pugui comprar el que necessita en el seu barri. Això vol dir una anàlisi de la presència de comerços de quotidianitat als diversos barris. Ho he dit en campanya, hi ha barris on no pots comprar el peix fresc. És impensable i ridícul! El govern ha d’analitzar-ho i fer un procés d’acompanyament per implantar aquests comerços.
En segon lloc, Lleida té dos eixos comercials que generen atracció supramunicipal: l’eix comercial i la zona alta. El que plantegem és reforçar-los i sobretot posar en marxa plans de dinamització comercial. Han de permetre que aquests eixos facilitin l’atracció comercial. Per exemple, el carrer Major i els carrers adjacents tenen establiments tancats i han perdut població. S’han de regenerar aquestes 7-8 àrees perquè hi puguin tornar a viure. Part de la solució està a recuperar la població. A més, s’han d’aprofitar els espais buits per donar-los-hi usos que contribueixin a la dinamització.
I la tercera qüestió?
La ciutat perd 450 milions d’euros anuals de fuga comercial. Quan s’analitza el perquè, resulta que busquen un tipus d’oferta que no tenim. Per això, volem ser respectuosos amb aquelles iniciatives que han de contribuir a la dinamització del comerç i facin de Lleida més capital comercial. Això passa per acollir espais de mitjanes i grans superfícies o altres iniciatives en format de centre comercial.
Pel que fa al model comercial, ERC i Junts contraposen el ‘model Torre Salses’ al ‘model Pla de l’Estació’. Pel que diu, entenc que són compatibles.
Sempre hem defensat que són compatibles. Un centre comercial és un espai de petites botigues i un parc comercial acull mitjanes i grans superfícies. Hi haurà comerços que no vindran a Lleida perquè no tenen espai per implantar-s’hi. No té res a veure amb el petit comerç, sinó amb la capacitat que té per competir en la seva àrea d’influència.
Com s’ha de reordenar la mobilitat de Lleida?
No s’ha pres cap decisió per planificar la mobilitat. No hi ha un Pla Director de Mobilitat urbana i no sabem com va la jerarquia. Nosaltres defensem una jerarquia de mobilitat on en primer lloc va el vianant. Quan parlem una ciutat a escala humana, és perquè pots fer tota la teva activitat al voltant dels 15 minuts. A més, pots passejar més i gaudir de l’oferta comercial i l’oci. Després haurem de treballar el transport urbà col·lectiu. És importat que puguem implantar un sistema de llançadores des dels barris perifèrics. En tercer lloc, hem d’analitzar la mobilitat personal que s’està implantant cada vegada més i com fer-la conviure amb la resta. I, finalment, parlem de la mobilitat en vehicle. Per un costat, hi ha els subministradors i, per l’altra, el vehicle personal. El govern no té visió global de la mobilitat.
Plantegen un nou model d’habitatge. En què es basa?
Si tinguéssim en marxa un nou Pla d’Ordenació Urbanística, hauríem desplegat els escenaris de creixement, sobretot en habitatge de protecció pública i lloguer social. Quan parlem de lloguer social, també parlem de joves i gent gran. Hauríem de buscar un nou model habtiacional per a persones grans, en què poguessin conviure amb altres persones grans i tenir un espai adequat a les seves necessitats. Per exemple, espais residencials compartits. Plantegem quatre miniresidencials perquè, en un format de petits apartaments, puguin seguir vivint en el seu barri.
Sobre l’ECMU, ha dit que no es farà si és alcalde. Aleshores, es perdria la subvenció.
Quan la Generalitat dona una ajuda a un Ajuntament per fer un edifici amb vocació de serveis socials, hi ha molts serveis socials que podrien rebre aquests recursos. Defensem un altre model per l’acollida de temporers i, si aquests diners es poden mantenir, es podrien dedicar a fer un altre equipament pensant en joves o famílies.
Quin és el seu model d’acollida de temporers?
El més racional, que demanen les entitats del tercer sector i les organitzacions professionals agràries. Volem la modificació de les normes urbanístiques per a poder incorporar allotjaments en les explotacions agràries. La Generalitat ha llançat una sèrie d’ajudes per reformar espais de les explotacions agràries per acollir temporers i urbanísticament no es poden fer aquestes actuacions a Lleida. També s’ha de resoldre el fet que puguis evolucionar el teu magatzem cap a un espai d’allotjament per tenir els teus treballadors. Això ara no es pot fer.
D’altra banda, hem d’incrementar la dotació de pisos en el parc municipal de l’habitatge per posar-los a disposició de les persones que ho necessiten. Si malgrat tot això encara necessitem més espais, hem de valorar la possibilitat de tenir petits equipaments per acollir-los. Si després de tot això, encara no poden treballar, pot ser per dues raons: perquè no tinguin papers o no siguin temporers. Si no són temporers, necessiten una altra línia de suport i no tenen res a veure amb la campanya. En cas que no tinguin papers, nosaltres vam elevar al govern d’Espanya la possibilitat que es puguin dotar de permisos temporals per fer front a la campanya de la fruita. Lleida acull 20.000 temporers i parlem d’un equipament de 130 places. La diagnosi està mal feta. A més, altres poblacions de la zona no tenen aquests albergs públics.
Critiquen el replantejament del polígon Torreblanca. S’ha de tornar a l’antic?
Demanem que es recuperi el projecte inicial de 240 hectàrees, que ja es van comprar per part de l’alcalde socialista i una Generalitat socialista. És un projecte de fa molts anys i ha estat aturat per la incapacitat de la Generalitat de planificar el país com cal. El que es plantejava s’ha desvirtuat. Es vol ampliar el polígon atansant-lo a Magraners i la Bordeta, cosa que ha generat temor. Però també ha generat pànic quan hem vist que es plantejava arrasar la partida de Quatre Pilans, on avui mateix es cullen carabassons i es dona menjar als animals. És increïble. Per una banda s’omplen la boca per defensar l’activitat agrària i, d’altra banda, arrasen partides senceres. La solució és recuperar el projecte inicial i, si necessitem més sòl industrial, tenim les Canals (finques annexes al polígon industrial del Segre i Camí dels Frares) que permetrien el creixement d’un milió de metres quadrats.
Quins aliats té el PSC per tornar a l’alcaldia?
Parlarem de pactes quan toqui. Confiem a tenir una majoria sòlida que permeti una governabilitat, encara que sigui en minoria i amb acords puntuals. Amb qui no pactarem serà amb VOX. El seu model i el nostre són diferents. Qui es vulgui sumar a la nostra agenda, serà benvingut.
Es pot trobar en la situació de guanyar i no governar?
Apel·lo a la responsabilitat dels partits polítics. Si hi ha una força majoritària, té sentit que se li permeti liderar el govern municipal.
Podria arrossegar al Comú al seu espai?
El Comú va cometre un error de plantejament claríssim. Els seus electors li recordaran. Va pactar amb la dreta catalana. Han de valorar com s’han sentit tractats.
