El termini per enviar a l’Aragó les 111 obres de la Franja del Museu de Lleida venç aquest dilluns

El tribunal adverteix de "mesures" en cas que els bens no s'entreguin en la data fixada

El termini per enviar a l’Aragó les 111 obres originàries de parròquies de la Franja del Museu de Lleida venç aquest dilluns. Si divendres passat al matí, en un escrit adjunt a la resolució de la magistrada del jutjat de primera Instància número 1 de Barbastre, Pilar Juste, s’admetia la Generalitat en el procés d’execució provisional dels béns i es parlava “d’un nou calendari d’entrega”, poques hores després, una nota d’aclariment del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó mantenia el calendari inicial, fixat en el 15 de febrer. El tribunal també advertia de “mesures” en cas que els bens no s’entreguin en el termini establert.
Segons han informat fonts del govern aragonès a l’ACN, el Museu Diocesà de Barbastre-Montsó està “llest” per rebre les obres i procedir a exhibir-les. “Dilluns serem al museu per esperar-les, tal i com han dictaminat els tribunals”, asseguren les mateixes fonts.

La magistrada del jutjat de primera Instància número 1 de Barbastre, Pilar Juste, va admetre aquest divendres a tràmit la intervenció de la Generalitat en el procés d’execució provisional sobre el lliurament dels béns. Alhora, s’ajornava el lliurament de les obres fixat per aquest dilluns fins que no es resolguessin les al·legacions presentades per les parts, moment en què s’havia de fixar una nova data en el calendari. La jutgessa va acceptar la intervenció del Govern perquè, tot i que les obres estan “en poder del Bisbat de Lleida”, no es pot menystenir que la Generalitat “té competència exclusiva en matèria de cultura”.

La magistrada concretava que la “competència exclusiva en matèria de cultura” de la Generalitat és el motiu pel qual s’admetia la seva part al procés principal que va concloure amb el judici celebrat al jutjat de Barbastre el maig de 2019 i la sentència provisional del qual ordena el lliurament de les obres que hi ha al Museu de Lleida. La jutgessa considera que com a “part condemnada i executada”, el Govern té un “interès directe”. L’executiu ja va confirmar a l’ACN que hi presentaria al·legacions en els cinc dies següents a la publicació de l’escrit.

Una execució provisional dictada al desembre de 2020

L’auto d’execució provisional es va dictar el passat 17 de desembre de 2020 i fixava que el lliurament dels béns de la Franja havia de fer-se el 15 de febrer. El document assenyalava que no es podia interposar recurs tot i que si que es podien presentar escrits d’oposició a l’execució provisional dictada. Uns escrits presentats per la part catalana que això no obstant, també va iniciar el procés per complir l’execució provisional amb la convocatòria d’un concurs per adjudicar a una empresa el procés de trasllat de les obres.

En concret, a l’execució provisional s’hi han oposat el Bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida. Segons el comunicat del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, abans que el responsable judicial de l’òrgan pogués respondre aquests escrits d’oposició, la Generalitat va demanar la seva adhesió al procés d’execució i així s’ha resolt ara de forma favorable per la jutgessa amb l’auto que ha dictat aquest divendres.

Un litigi iniciat els anys 90

El litigi va començar el 1995, moment en què les 43 parròquies de la Franja d’Aragó (entre les quals hi ha les de Buira, Bafaluy, Ardanué, Benavent de Ribagorça, Eixea, Fraga, Roda d’Isàvena, Montsó i Tamarit de Llitera) que havien pertangut a la Diòcesi de Lleida, van passar a formar part de la de Barbastre-Montsó, creada feia uns mesos, a Osca. Les parròquies van moure’s de diòcesi, però no ho van fer els bens que havien passat al Museu Diocesà, tot i les reclamacions als jutjats eclesiàstics. La part catalana defensa que els papers n’acrediten la compra als responsables de les parròquies, mentre que la part aragonesa defensa que només hi són en dipòsit i que han de tornar al seu lloc d’origen, una tesi que va avalar el jutjat de Barbastre, una sentència de primera instància que no és ferma.

Entre les obres més destacades hi ha els frontals d’altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa (segle XIII) i de Sant Vicenç Treserra d’Areny (segle XIII), l’arqueta de Buira de Bonansa (segle XIV), el retaule de Sant Cristòfor de Lícia (segle XV), la Verge Maria amb el Nen, de Saidí (segle XIV), la pintura sobre taula de Sant Martí Bisbe (segle XV), una creu processional en plata (segle XVI), un Naixement i Adoració dels pastors (segle XVI), una pintura Santa Eulàlia i Santa Madrona (segle XVI) i el bol de Benavent (segle XIV), entre altres.