.gif)
Preocupació al Soleràs, municipi de les Garrigues, després que aquesta mateixa setmana s’iniciés la liquidació per tancament de l’única botiga de queviures del poble. Les botigues dels pobles més petits tanquen i és una preocupació general que afecta molts pobles del territori lleidatà perquè amb el tancament del comerç local es debilita l’economia del poble.
És el cas de la històrica Cooperativa Agrícola del Soleràs, que des de fa anys s’utilitza com una ‘minibotiga’ de queviures amb productes diversos i de la que fins ara s’encarregaven uns propietaris que fa temps avisaven que havien decidit tancar les portes per motius personals i de salut, ja que no podien combinar aquest comerç amb una altra botiga que tenen a Juncosa, d’on són originaris.
Ara, però, l’Ajuntament del Soleràs té la voluntat de trobar un relleu que mantingui aquest establiment històric, ja que és l’única botiga on pot anar a comprar la gent del poble. A banda d’aquesta, el Soleràs també compta amb la pastisseria El desig més dolç i amb un bar que es troba just al costat de l’Ajuntament sota el nom “BAR CASAL EL SOLERÀS”.
Tal com informa el mitjà SomGarrigues, la botiga de queviures del Soleràs va iniciar aquest dilluns un període de liquidació de tot el seu estoc abans del tancament, que s’espera que tingui lloc durant les properes setmanes. Tot i que encara no hi ha data oficial per al tancament definitiu, l’Ajuntament ha mantingut contactes amb cadenes de supermercats i altres agents perquè donin relleu al comerç i que el poble no es quedi sense un punt de venda de queviures.
L’alcalde del Soleràs, Manel Marsan, mostrava el seu interès perquè la botiga continuï en marxa i confien a trobar un nou encarregat. La Cooperativa, que és propietària de l’espai, afirma que ofereix el local a un preu molt baix.
El Soleràs, un municipi amb una població de 317 habitants segons dades de l’Idescat l’any 2024, acusa una pèrdua significativa de població en els darrers anys. Amb l’objectiu d’evitar la pèrdua de població jove i frenar el declivi demogràfic, es proposa la creació d’habitatge social per a joves, com a mesura per donar resposta a les necessitats d’habitatge transitori de lloguer i fomentar l’arrelament al territori. Prova d’això és la rehabilitació de l’antiga casa del metge que es reconvertirà en dos pisos de lloguer social per a joves.
La Cooperativa
La Cooperativa Agrícola del Soleràs va ser fundada l’any 1919 per solucionar els problemes dels baixos preus, sempre lligats a interessos de tercers, que obtenien els pagesos en vendre les seves olives. La primera fàbrica d’oli, pròpiament dita, va començar a funcionar durant la campanya 1920-21, sota la presidència de Joan Tamarit Guiu.
L’edifici noucentista, inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, obra de l’aleshores jove arquitecte de vint-i-nou anys Cèsar Martinell i Brunet. És de planta rectangular, estava destinat a molí d’oli i allotjava sis premses. Està fet amb maó arrebossat i pedra vista per als llocs més destacats i rajola, quasi com a motius decoratius. El més característic de l’edifici són els grans finestrals allargats en arc de mig punt, dividits per pilars i impostes, i les línies ondulants del coronament de la façana. En l’actualitat ocupa una superfície d’uns 1500 m², repartida en dues plantes d’un sol bloc. A la planta baixa hi ha la fàbrica de l’oli, la zona dedicada a la disgregació i dessecació d’orujo, la sala d’extracció d’olis, un generador de vapor, magatzems d’orujo, d’expedició, una sala d’envasat, d’inferns. Al primer pis hi ha el magatzem, la recepció, els serveis, els vestuaris, la sala de productes fitosanitaris i les oficines.
Els Torms i Castelldans també tanquen botigues
A principis de gener l’única botiga de queviures que hi havia als Torms, Ca la Mireia, també va tancar les seves portes. L’augment de les despeses i el descens de la clientela van ser un dels principals motius per abaixar la persiana.
També a Castelldans, la botiga de queviures El Rebost, amb més de deu anys de trajectòria, va tancar abans de finalitzar l’any.
Aquestes botigues acostumen a ser petites però fan una gran feina. La botiga del poble és un punt de trobada per als veïns i d’informació turística per als visitants. Algunes segueixen obertes més per oferir un servei públic als seus veïns que per la rendibilitat del negoci, sobretot per aquells habitants que ho tenen difícil per agafar el cotxe per anar a comprar a la capital.
