.gif)
La Federació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de les Comarques de Lleida, Pirineu i Aran i l’Agrupació del PSC de Lleida ha celebrat aquest matí el tradicional esmorzar de Nadal i Any Nou que ha tingut lloc al restaurant de la Fecoll amb presència de diferents representants institucionals i representants orgànics de la federació socialista, encapçalats pel president de la Federació i exalcalde de Lleida, Antoni Siurana, juntament amb l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, entre d’altres.
Per la seva part, el conseller d’Agricultura ha volgut agrair la feina dels diferents mitjans de comunicació i ha compartit diverses reflexions després d’uns mesos d’exigent treball, ja que Òscar Ordeig va ser escollit nou conseller d’Agricultura el passat mes d’agost i des de llavors, ha dit, que “han sigut mesos de non-stop i Nadal ha anat bé per descansar una mica”. Ordeig s’ha referit al 2024 com l’any “en què va haver-hi més eleccions al món” i “l’any del canvi”.
En aquest sentit, s’ha referit al fet que hi ha hagut uns canvis que no van molt en la línia de donar estabilitat “o d’enfortir les posicions socialdemòcrates o de progrés. O l’any d’incerteses amb el canvi climàtic, no només la dana, no només guerres, incerteses, encariments de matèries primeres i aquest és el món que ens ha tocat viure”.
També s’ha referit al 2024 com l’any del canvi, ja que “per fi hem aconseguit entrar al govern de la Generalitat amb el canvi a Catalunya, que era el nostre objectiu i que també pot enfortir el nostre suport al govern de Pedro Sánchez”.
De cara al 2025, Òscar Ordeig ha demanat “front comú pel nostre territori” i què necessitem a nivell d’administració local, a nivell de Generalitat i a nivell de Govern de l’Estat, o fins i tot del Parlament Europeu. En aquest sentit, ha reclamat abordar el pressupost del 2025. “Al 2025 no hi ha previst que hi hagi eleccions, i no en volem. El que necessitem és estabilitat, bon govern i pressupostos a Catalunya i a Madrid. El que necessitem ara és que la Generalitat i l’Estat abordin uns bons pressupostos, amb més recursos i que han d’abordar algunes inversions estratègies pel nostre territori”. Així doncs, ha dit que “molta gent ja ha notat el canvi, però el canvi s’ha de consolidar amb uns pressupostos i amb un any 2025 on ho puguem desplegar”.
De cara a les línies centrals que han d’abordar els pressupostos de la Generalitat i que volen defensar en els propers anys estan relacionades amb:
- La crisi de l’habitatge, tant a les zones rurals, urbanes i a les grans àrees metropolitanes o zones despoblades
- Desenvolupament econòmic i suport a l’empresa: “No estem en contra de grans empreses, però hem d’ajudar a les petites. No totes les empreses han d’anar a la gran capital, sinó que ha d’estar la riquesa repartida”, ha dit Ordeig.
- La seguretat: “Ens preocupa la seguretat. L’espai públic és patrimoni de tots, i la política de seguretat és una política progressista, de garantir que tots ens podem moure lliurement per l’espai públic i que el conjunt de la societat se senti segura”. El conseller s’ha referit en aquest punt a l’Horta de Lleida i les zones rurals, així com la mobilitat.
- Infraestructures: Tecnològica, viària, les hidràuliques, etc. “Les inversions han d’anar més acord amb la població que tenim i l’extens territori que tenim. Hem d’augmentar el percentatge de diners destinats a les infraestructures de casa nostra”.
Finalment, el conseller ha volgut fer una dedicació especial per al sector agroalimentari i del món rural, on ha tret pit de ser “el primer sector de l’economia a Catalunya, sector que genera més activitat econòmica, sector exportador, sector innovador, sector que fa recerca, modern i de futur. I per tant, sector que si fa la feina no ha de tenir por del que pugui fer altres països com el Marroc o altres països europeus, asiàtics o americans”.
El conseller també ha valorat les dades d’ocupació d’aquest mes de desembre i ha assegurat que “són excel·lents i les millors dades del desembre des del 2007, fa gairebé 20 anys. Crec que estem sobre els 4,7 milions d’ocupats, i l’atur baixa a tots els sectors. Estem en un bon moment, tot i que alguns deien que s’havia d’acabar el món si es feia segons què, doncs estem demostrant que es pot créixer econòmicament i podem fer que baixi l’atur”.
Fèlix Larrosa situa el PSC en l’espai central de la política catalana i ja negocia els pressupostos a Lleida
En el seu torn de paraula, l’alcalde de Lleida Fèlix Larrosa també ha volgut fer diverses reflexions i ha afirmat que “el PSC s’ha convertit en l’espai central de la política catalana i lleidatana. Ens he consolidat com la primera força política a Lleida, en diferència respecte a la segona força”.
Gràcies a això, segons Larrosa, s’ha aconseguit donar “estabilitat” a la Paeria de Lleida, una estabilitat que els permet arribar a pactes i enteses amb diferents grups polítics. “La clau és que no fem res que no hàgim dit que faríem. Hem normalitzat la política i ho hem fet de forma democràtica pensant amb la institució i amb la ciutadania”. En aquest sentit, Larrosa s’ha referit a la “transparència absoluta” també amb els mitjans de comunicació i les diferents aliances.
Larrosa ha parlat de “temes claus” que estan en mans del govern d’Espanya, com per exemple la inundabilitat del Riu Segre al seu pas per Lleida. “És important avançar amb aquest sistema d’aliances, des del punt de vista institucional i polític. S’ha vist amb el cas de Junts amb el tema de les ordenances i els pressupostos, hi ha un projecte col·lectiu que es diu Lleida”. En aquest moment, Larrosa ha avançat que ja s’han assegut amb ERC a la Paeria de Lleida per negociar els pressupostos i en unes hores ho farien amb els populars per tirar endavant uns pressupostos que es debatran al ple divendres vinent.
L’alcalde de Lleida també ha parlat d’un desig personal i obsessió perquè la Paeria guanyi sobirania des del punt de vista de la gestió i “això vol dir entrar al Parlament la llei de municipi de gran població de la ciutat de Lleida. És l’objectiu per l’any 2025, això ens dota d’eines perquè la nostra gestió diària sigui més àgil i eficaç”.
Finalment, ha desitjat també que “la Generalitat tingui pressupostos i que el govern d’Espanya tingui pressupostos” i ha considerat essencial millorar el finançament dels ens i entitats locals i s’ha queixat que el 23% de la despesa de la Paeria es destini a Educació, que és una competència “impròpia”. Ha posat d’exemple l’Escola d’Art Municipal, que ha dit que té un 40% d’alumnes que no són de la ciutat, però “presta serveis com una escola pròpia pagada per les lleidatanes i els lleidatans”.
Lleida cobreix la inseguretat a l’Horta posant unitats policials treballant més hores
Els robatoris a l’Horta de Lleida i la inseguretat que viuen els veïns és una de les grans preocupacions actuals. Larrosa ha assegurat que “hi ha hagut intents” de reunió amb la consellera d’Interior Núria Parlon, i que el dia 7 de gener es fixarà una data per la Junta Local de Seguretat, on el paer espera rebre bones notícies.
“Hem tingut moltes converses amb els comandaments del Departament d’Interior. Jo mateix amb la Cristina (Morón) vam reunir-nos. Mai s’havia fet un dispositiu tan bèstia com s’ha fet aquests dies a l’Horta de Lleida, amb més agents i especialment amb més hores extres. Hem cobert les necessitats posant unitats policials a treballar més hores. I això s’ha de resoldre i s’ha de plantejar. Volem ser líders de la solució al problema”. Finalment, ha dit, que “la solució és la implantació d’intel·ligència artificial i noves tecnologies amb caràcter preventiu”.
