Demanen conservar i “contextualitzar” l’últim escut franquista de Lleida

L'entitat proposa que l'edifici de Capitania d'Infanteria aculli un centre d'interpretació de la Guerra Civil

L'escut franquista a l'antic edifici de Capitania d'Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida. ACN

L’Associació Cultural Castell de Gardeny insta la Paeria de Lleida a transformar l’antic edifici de Capitania d’Infanteria en un centre d’interpretació de la Guerra Civil, que serveixi de memorial de les víctimes de la repressió franquista. L’entitat considera que la caserna, que data dels anys quaranta, és l’espai idoni per explicar aquest període de la història moderna, i demana que l’edifici es rehabiliti mantenint la façana original, és a dir, conservant l’escut franquista que hi ha a la part central superior i que la Paeria ja ha anunciat en reiterades ocasions que té intenció de retirar. En aquest sentit, defensen que l’element s’ha de “contextualitzar”, “donar-li la volta”, per revertir el seu simbolisme antidemocràtic.

L’associació diu que la ciutat necessita tenir un centre d’interpretació de la Guerra Civil i afegeix que el lloc més adequat per ubicar-lo és a l’antic edifici de comandament de la caserna d’Infanteria, a escassos metres del castell de Gardeny. Consideren que això seria una manera de retre homenatge als republicans i víctimes del franquisme que van ser obligats a construir l’edifici després de la guerra, i que també representaria la “victòria de la democràcia sobre l’opressió”. “Seria una manera, des d’un estat democràtic, de girar la truita a un edifici que va néixer amb una idea franquista”, explica el membre de l’entitat Joan Ramon González.

Perquè l’edifici pugui explicar el context històric, però, defensen que cal preservar-lo tal com es va construir. Això inclou mantenir l’escut franquista que presideix la façana, el darrer que queda a la ciutat. Tot i admetre que es tracta d’un debat que genera controvèrsia, es mostren partidaris de conservar-lo per poder entendre la “força simbòlica” de tot el que representava l’autoritarisme. “Si es treu l’escut això es perd, ja que és l’única decoració que hi ha a la façana”, explica González.

L’entitat també defensa el valor “plàstic” d’aquest element. “Està ben elaborat i complementa la idea que l’edifici es va construir per demostrar qui havia guanyat la guerra i qui era l’autoritat”. Un altre motiu per mantenir l’escut, diu González, és el risc que es pugui trencar durant els treballs per retirar-lo.

Així doncs, el membre de l’associació diu que cal “mantenir els testimonis de la història” i evitar fer “revengisme històric”. “Sinó ja podem començar a eliminar restes del passat que no ens agraden fins a l’època prehistòrica”, ironitza. Per això, volen que la Paeria de Lleida reconsideri la seva intenció de retirar i traslladar l’escut a l’Arxiu Arqueològic Municipal en els mesos vinents. De moment, l’associació ja ha demanat poder mantenir una trobada amb l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, per transmetre-li el seu punt de vista.

L’Associació Cultural Castell de Gardeny va néixer el maig del 2019 amb l’objectiu principal de recuperar i difondre aquest conjunt monumental i el seu entorn. En aquest sentit, des de l’entitat reivindiquen que el Turó de Gardeny, amb el castell templer i la capitania, son dos monuments que expliquen 900 anys del passat militar de la ciutat.