La tragèdia provocada per la DANA a València ha generat una alarma social en les diferents zones inundables de tot el país, on Lleida també presenta diferents nivells de perill en cas de crescuda de l’aigua.
Fins al novembre de 1982 hem d’anar per recordar l’últim desastre natural a la ciutat, quan el riu Segre i els seus afluents van arrasar amb tot al seu pas des del Pirineu a l’Aiguabarreig amb el Cinca i va provocar una vintena de morts i pèrdues de més de 270 milions d’euros en un centenar de poblacions. Les fortes pluges al Pirineu, amb registres de fins 323 litres per metre quadrat en 72 hores a Capdella, van desbordar el Segre, superant el metre d’altura a la zona més baixa de Lleida.
Davant la tragèdia al País Valencià, el govern també ha reaccionat i exigirà que tots els municipis de Catalunya tinguin fet o actualitzat un pla de protecció civil en un màxim de dos anys. A més, es revisaran les activitats –tant econòmiques com residencials– que es duen a terme en zones inundables de Catalunya. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’encarregarà d’actualitzar els mapes de risc de les zones inundables i delimitar les àrees més vulnerables.
Segons el mapa elaborat per Protecció Civil de Catalunya, les zones més grans afectades al territori lleidatà serien el nord de la comarca del Pla d’Urgell i l’oest de l’Urgell. Les àrees classificades com a T500, amb un període de retorn de 500 anys i una probabilitat anual del 0,2%, són considerades d’ocurrència molt baixa però amb conseqüències catastròfiques a causa de la seva magnitud. Aquestes zones inclouen tot el tram del riu Segre i els voltants (no urbans) de municipis com Bellvís, El Poal, Linyola, Ivars d’Urgell i Anglesola, afectant directament la part urbana de les poblacions de la Fuliola, Barbens i Tornabous.
D’altra banda, les zones classificades com a T100, amb un període de retorn de 100 anys i una probabilitat anual de l’1%, mantenen el risc per a aquestes mateixes poblacions, tot i que es tracta d’esdeveniments poc freqüents.
Finalment, les zones T10, amb un període de retorn de 10 anys i una probabilitat anual del 10%, afecten parcialment la part urbana de la Fuliola i Tornabous. Aquests esdeveniments relativament freqüents podrien passar una vegada cada dècada, de mitjana.
Pel que fa a Lleida ciutat, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) considera el barri de Cappont com a zona inundable amb un període de retorn de 100 anys, la qual cosa significa una probabilitat mitjana d’inundació. Es troba en risc a causa de la seva ubicació en una zona inundable al costat del riu Segre. També s’inclouen diverses zones més de la ciutat, com Pardinyes, el barri de Noguerola i voltants de l’avinguda Madrid de la ciutat.
Fins a 23 municipis de Lleida tenen un risc d’inundació “molt alt” i tres no tenen pla d’emergència
Segons dades de Protecció Civil de la Generalitat, un total de 23 municipis de la demarcació de Lleida tenen un risc d’inundació “molt alt”. Tres d’ells, però, no disposen d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM) d’inundació per fer front a aquesta situació. Es tracta de la Vall de Boí, el Pont de Suert i Bossòst, mentre que tretze municipis més de la vintena que tenen aquest grau perillós d’inundació tenen el pla caducat o no l’han revisat, entre ells Balaguer, Alcarràs, Massalcoreig, la Seu d’Urgell i Sort.
Per contra, la ciutat de Lleida també té un risc d’inundació molt alt, però en el seu cas sí que compta amb un pla d’emergència, que data de l’octubre del 2022 i, per tant, està vigent, ja que aquests plans municipals s’han de revisar cada quatre anys. Segons les mateixes dades de Protecció Civil, hi ha 37 municipis més de la demarcació en zones amb un risc d’inundació alt, dels quals quatre no han tingut mai un pla (Juneda, Lladorre, Omells de na Gaia i Vilaller) i una quinzena el tenen caducat, entre ells Tremp. 99 municipis de Lleida estan obligats a tenir un pla municipal d’inundació i 53 municipis no el tenen en funcionament. Senyalitzar i tancar passos inundables o rieres són exemples de mesures que preveuen els PAM per donar una resposta ràpida als episodis de pluges.
Obres a Lleida per “evitar la inundabilitat” de Cappont
La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) està actualitzant els mapes de les zones inundables, un procés que preveu tancar aquest any i que ha generat picabaralles amb els ajuntaments de Lleida i de Balaguer. “La Paeria és conscient de la situació i treballa des de fa anys en la millora de la seguretat de la ciutat”, va assenyalar l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, que va anunciar diverses actuacions amb la CHE per “evitar la inundabilitat de la zona de Cappont”. Així, a banda de la construcció del mur de Grenyana, de la qual està en tràmit l’adjudicacion del disseny, “es faran d’acord amb la CHE petites intervencions a les avingudes de Tortosa, de Tarradellas i de Blondel”, va dir.
