L’Audiència de Lleida ha absolt l’acusat d’haver suposadament abusat sexualment de la neta a Lleida durant dos períodes; quan la nena tenia 8 anys i ell 65 i posteriorment quan ella en tenia 11 i l’avi 69. La Sala considera que les proves són “dèbils” i que hi ha “seriosos dubtes” a l’hora d’acreditar el suposat delicte.
Conclouen que l’únic testimoni acusador és el de la nena i que el seu relat és “escàs” i amb “falta de concreció”. Per aquest motiu, la sentència recull que la Sala no ha aconseguir assolir la “convicció necessària” per condemnar l’acusat ja que la declaració de la menor és “clarament insuficient per descartar la presumpció d’innocència”.
Segons recull la sentència, la menor hauria incorregut en algunes contradiccions ja que en una primera declaració no va explicar algun episodi i després sí. A més, afegeixen que, tot i que les psicòlogues de l’EATAV van considerar el relat “creïble”, en un dels informes es recull que la nena “podia fer ús de la mentida perquè se sent molt sola i sent que no ha pogut confiar en ningú”.
Aquest extrem coincideix, segons la Sala, amb el fet que la família no la va creure en un primer moment i només la mare va arribar a dir al judici que la creia. La tieta, en canvi, va declarar al judici que és una nena “molt problemàtica i que menteix molt” i va afegir que no creia que el seu pare hagués fet el que denunciava.
Tot i que inicialment la fiscalia sol·licitava que es condemnés l’home per un delicte continuat d’agressió sexual, finalment va demanar que se’l condemnés a 12 anys de presó per un delicte continuat d’abusos sexuals, en no haver quedat provat l’ús de la violència ni la intimidació.
La defensa demanava l’absolució de l’avi en considerar que no havien quedat provats els fets, que hi havia contradiccions en les diverses declaracions de la menor i que, segons la família, la nena “acostuma a mentir”. Finalment, la Sala ha acceptat els arguments de la defensa i ha absolt l’acusat.
