La Paeria de Lleida, a través de la Mancomunitat d’Aigües de Pinyana ha demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica posar en funcionament una potabilitzadora d’aigua que es va construir el 2010 a la presa de Santa Anna amb un cost de prop de 5,5 milions d’euros i que no s’ha posat mai en funcionament.
Segons el tinent d’alcalde i president de la mancomunitat, Toni Postius, l’obra es va fer arran de la sequera de 2008 per evitar episodis de terbolesa d’aigua pels baixos nivells de l’embassament. Després d’anys en desús, s’ha encarregat un projecte per posar-la en marxa i es preveuen uns costos mínims. Pinyana preveu passar l’estiu en estat d’alerta i comença a aplicar restriccions al reg tot i que garanteix consum als municipis que se n’abasteixen.
La Mancomunitat d’Aigües de Pinyana es nodreix de l’embassament de Santa Anna, que pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana, gestionada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i quan el 2008 hi va haver la darrera gran sequera, hi va haver problemes de terbolesa amb l’aigua perquè les reserves van baixar molt.
Aleshores es va decidir construir una planta de filtratge que es va acabar el 2010 i que va costar prop de 5,5 MEUR, però com que l’episodi de sequera va finalitzar, la instal·lació no va entrar mai en servei. De fet, segons Postius, ara que n’han demanat la seva posada en marxa i també assumir-ne la gestió des de la mancomunitat, des del mateix ministeri “no eren conscients que s’havia dut a terme aquesta inversió”.
L’objectiu de poder disposar d’aquesta potabilitzadora en servei és tenir un control de la qualitat de l’aigua en capçalera per evitar episodis concrets de terbolesa com ja hi ha hagut en altres municipis l’estiu passat. Es tracta d’anticipar-se a les situacions de sequera, quan els cabals són baixos i els episodis de terbolesa són més freqüents.
Postius acusa el ministeri de “deixadesa” en aquest afer i per això remarca que han encomanat a l’empresa que fa la gestió de l’aigua, Aigües de Lleida, que es dugui a terme un projecte per posar en marxa la instal·lació. Es calcula que en uns 4 mesos ja podria entrar en funcionament, ja que cal fer una mínima inversió perquè alguns elements han quedat obsolets. Segons Postius, aquesta inversió es reclamarà també al ministeri, però ha mostrat predisposició d’avançar-la si es dona el cas perquè la situació no pot comportar “un perjudici per als veïns” que es nodreixen de la mancomunitat.
Dipòsit amb pèrdues reparat
El dipòsit principal d’abastament d’aigua de Lleida està format per dos vasos que sumen 75.000 metres cúbics que han de servir per garantir durant 3 dies el consum d’aigua de la ciutat de Lleida. Construïts l’any 2008, fins ara només funcionava un dels dos vasos, ja que l’altre tenia problemes d’assentament i filtracions.
Després de molts treballs amb els responsables de l’Estat que van construir la infraestructura, la Paeria ha aconseguit que s’acabin fent reparacions per evitar pèrdues d’aigua i això permetrà que aviat, durant el mes de maig, pugui entrar en funcionament el segon vas. Jordi Domingo, cap de servei de Serveis Urbans de la Paeria, ha explicat que el dipòsit es tornarà a omplir i es duplicaran les reserves actuals per donar servei a la ciutat de Lleida amb “garanties de reserva mínima”.
Situació d’alerta però reserves garantides
En relació amb la sequera, segons Postius les previsions de la CHE apunten que l’abastament d’aigua està garantit al 100% per tot l’any i per tant Pinyana no viu una “situació crítica” com l’Urgell o el Segarra-Garrigues. En aquest sentit, Jordi Domingo afegeix que els volums a la conca del Ribagorçana són suficients perquè no hi hagi restriccions a curt termini. Això no obstant, des de la mancomunitat s’ha començat a demanar als agricultors que deixin de regar cultius com el cereal per reservar aigua per als fruiters.
A Lleida ciutat s’ha fet inversió per tal que la xarxa tingui poques fuites amb un rendiment del 85%. També s’han adoptat mesures d’estalvi com la utilització d’aigua de la depuradora de Lleida per netejar i regar carrers; s’han tancat fonts ornamentals, s’han posat polsadors i s’ha reduït el reg. A més, s’ha iniciat una campanya de sensibilització entre la ciutadania.
