La lluita de la pagesia catalana contra el franquisme i el seu paper en la recuperació de les llibertats democràtiques centren una nova exposició a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). La mostra, titulada ‘Pagesos contra Franco (1974-1979). La Unió de Pagesos i la construcció de la democràcia’, es pot visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al 5 de desembre.
La inauguració ha reunit el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el responsable sindical de la Pagesia Gran de la Unió de Pagesos, Salomó Torres, i el professor d’Història Contemporània i Món Actual i comissari de l’exposició, Guillem Puig.
L’exposició recupera la memòria d’un període clau per al món rural català, entre 1974 i 1979, quan els pagesos van començar a organitzar-se de manera unitària per defensar els seus interessos davant les dificultats del sector i el model sindical establert durant la dictadura franquista. En aquest context, la defensa de les reivindicacions agràries es va relacionar directament amb la demanda de llibertat sindical i democratització de les institucions agràries.
El recorregut està dividit en set àmbits temàtics que permeten conèixer l’evolució del món rural durant aquells anys, les primeres iniciatives d’organització independent i el naixement i consolidació de la Unió de Pagesos. La mostra també posa el focus en algunes de les mobilitzacions més destacades del període, entre elles la vaga dels tractors i el Manifest de Pontons, l’any 1974.
Durant l’acte d’inauguració, Joan Talarn ha reivindicat que la democràcia va ser fruit d’una conquesta col·lectiva en què la pagesia també hi va tenir un paper rellevant. En aquest sentit, ha posat en valor tant l’organització sindical com la defensa d’unes condicions de vida dignes per al sector agrari.
El president de la Diputació també ha establert un vincle entre aquella lluita i la situació actual de la pagesia. Ha assenyalat reptes com l’increment dels costos de producció, els preus injustos i el relleu generacional, i ha defensat la necessitat de garantir un futur digne per a les explotacions familiars.
Talarn també ha remarcat el paper de les terres de Lleida en la producció agrària catalana i ha reclamat un compromís ferm per part de les institucions que tenen competències en aquest àmbit.
Cinquanta anys després del Manifest de Pontons, l’exposició recupera la trajectòria del sindicalisme agrari durant els darrers anys del franquisme i la Transició. La proposta posa en valor la contribució de la pagesia al desmantellament de les estructures franquistes al camp i a la creació de nous espais de participació i representació col·lectiva.
Al mateix temps, la mostra planteja una mirada cap al present i convida a reflexionar sobre la continuïtat d’algunes de les reivindicacions del passat i sobre el valor de l’organització col·lectiva en la defensa dels drets.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat