La plaça Víctor Siurana de Lleida ha acollit aquest matí l’acte institucional del 25-N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la violència contra les dones. Un acte al qual han assistit els tinents d’alcalde Carlos Enjuanes, Cristina Morón, Carme Valls i els regidors Anna Miranda i Xavi Blanco, així com altres institucions o el mateix alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa.
El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981. En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
La regidora del PSC, Carme Valls, ha destacat que “estem aquí a la Plaça Siurana per manifestar un cop més el nostre rebuig a les violències masclistes que continuen atacant any rere any a totes les dones. Contra les violències masclistes l’única solució són les polítiques feministes, i en aquesta línia volem treballar a través de l’Ajuntament de Lleida a través de tots els mitjans, més tècnics d’inclusió, d’igualtat, hem millorat en el tema dels punts lila, i intentarem portar a terme un canvi al casal de la Dona que faci que les dones joves puguin vindre a treballar amb nosaltres. Jo crec que aquesta és la política que hem de fer. Hem d’educar a les dones i als homes en evitar aquestes violències masclistes”.
La línia d’atenció contra la violència masclista ha rebut fins a l’agost a Ponent 336 trucades, tres més que durant tot el 2022. En concret, la xifra suposa una mitjana d’1,4 trucades diàries i la majoria de les atencions són per casos en l’àmbit de la parella i vinculades a violència psicològica o física. Les dades s’han donat a conèixer aquest dijous durant l’acte per commemorar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, ha considerat que l’augment d’atencions registrades al telèfon 900 900 120 indica que “la gent el coneix” i això afavoreix que la “feina de prevenció està funcionant”.
Les diferents institucions, Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià, la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Subdelegació del Govern i la Universitat de Lleida, han fet una crida per treballar unides i amb tota la ciutadania a dos dies de la celebració del 25N. La Secretària de Feminismes, Montserrat Pineda Lorenzo, ha afirmat que el Govern ha impulsat tot un marc contra les violències masclistes, amb l’impuls del pla de prevenció i amb els punts liles habilitats en moltes zones. Un govern que vol ser un referent en aquest aspecte per a la transformació social per acabar amb la violència masclista. “La campanya del 25N ens crida a tothom a actuar, no només a les dones víctimes de violència masclista, sinó també a totes les dones que per situacions al carrer, al treball o a les xarxes socials, rebem violència masclista”, ha dit Pineda.
Cada hora els Mossos d’Esquadra reben dues denúncies per violència masclista de parelles o exparelles, una xifra que representa un increment d’un 10% respecte del mateix període de l’any passat. Fins a finals d’octubre s’han rebut més de 14.000 denúncies i s’han detingut 6.000 homes, un 13% més respecte del 2022. D’entre els detinguts, 130 són menors d’entre 14 i 17 anys. El delicte que més augmenta és l’assetjament, segons recorden els Mossos. Enguany, han estat assassinades 14 dones a Catalunya.
El moment àlgid d’aquesta commemoració ha estat la lectura del Manifest pel 25N que esdevé una Declaració Unitària Institucional i que ha estat llegida per Raquel Aznar. Supervivent de violència de gènere, fotògrafa de professió, també és tècnica d’igualtat i autora de l’exposició ‘Crits’ en què es fan visibles diferents situacions de violència masclista i es mostra la vulnerabilitat de les dones en aquestes situacions.
El Manifest unitari recorda que “cal prendre consciència del fet que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta institucional no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació envers les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor”.
A més, s’assenyala que “totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar els indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seva vida”. I conclou que “les institucions polítiques del país -Generalitat de Catalunya, administracions locals i entitats municipalistes- ens comprometem a dedicar tots els esforços i recursos necessaris per garantir el dret de les dones a una vida lliure de violències masclistes” i que “cal prendre partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta”.
