Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Més de 5.400 persones van perdre la vida lluny de Catalunya després d’haver fugit de la Guerra Civil i de la repressió franquista. Ara, una nova eina digital vol ajudar a recuperar les seves històries i, sobretot, els seus noms. ‘Morir a l’exili’ és la nova pàgina web presentada divendres passat a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), a Lleida.
La plataforma recull els resultats d’una investigació que busca identificar les persones mortes a l’exili entre el 1936 i el 1945 i posar aquesta informació a disposició de les famílies i de la ciutadania. En la presentació hi van participar el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i els historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas, responsables del projecte.
Talarn va reivindicar la importància de posar identitat a unes víctimes que durant dècades han quedat en l’anonimat. El president de la Diputació també va defensar el paper de les institucions en la recuperació de la memòria democràtica i va remarcar que conèixer les injustícies del passat és també una manera de defensar la democràcia actual.
La recerca específica sobre la mortalitat a l’exili va començar el 2020, en el marc dels treballs del projecte ‘Cost humà de la Guerra Civil’. Segons van explicar els investigadors, fins aleshores hi havia estimacions sobre el nombre de morts, però no una relació nominal sistemàtica.
Actualment, l’equip treballa amb una base d’unes 5.600 víctimes, mentre que el nou web incorpora inicialment 1.650 registres ja revisats i contrastats. La voluntat és anar ampliant la informació a mesura que avanci la investigació.
Un dels punts destacats de la plataforma és precisament la possibilitat que les famílies aportin documentació o informació sobre els seus avantpassats. El web disposa d’un formulari de contacte amb els investigadors, de manera que la ciutadania també pot contribuir a completar els registres.
L’origen de la investigació es remunta a una troballa documental de Martí Picas, que va localitzar en butlletins oficials digitalitzats de 1940 una relació de més d’un miler de persones mortes a l’exili. Aquella documentació va obrir la porta a aprofundir en una línia de recerca que també ha comptat amb la col·laboració d’entitats de la Catalunya del Nord.
Amb ‘Morir a l’exili’, la investigació fa ara un pas més enllà dels arxius i arriba al públic. L’objectiu és continuar identificant víctimes, difondre els resultats i recuperar la memòria de persones que van morir lluny de casa.