El diputat Fermí Masot; el professor de la Universitat de Lleida i coordinador de la recerca, Xavier Miranda, i la professional de la Fundació Intress i membre representant de la Taula de Salut Mental Lleida-Segrià, Susanna Balvi, han presentat aquest dimecres la recerca realitzada sobre “La situació en l’àmbit de l’habitatge en el col·lectiu de persones amb problemes de salut mental”.
Fermí Masot ha destacat que “som plenament conscients que la salut mental només pot ser digna i accessible si es garanteixen condicions de vida justes i equitatives per a tothom. Per això, cal assegurar habitatge social per a les persones amb problemes de salut mental, perquè l’habitatge no és només un sostre, sinó també un espai d’estabilitat, seguretat i creixement personal”.
Entre els principals resultats, i segons ha explicat Xavier Miranda, en destaca l’alt nombre de persones afectades que continuen residint en el domicili familiar amb els seus progenitors, donada la dificultat que tenen per accedir al mercat privat de l’habitatge. D’aquelles que hi accedeixen, la majoria ho fan a través del lloguer per sobre de la propietat. Aquest accés es troba altament condicionat per les dificultats econòmiques i la precarietat. En aquest sentit, entre les principals problemàtiques que manifesten en destaca el deteriorament de l’habitatge i la necessitat de rehabilitació (47,8%), i el fet que aquest estigui situat en una zona deteriorada i conflictiva (20,3%).
En aquest sentit s’ha manifestat Susanna Balvi, que ha explicat que “ens vam posar en contacte amb les APIs, perquè ens vam trobar que quan les persones que cercaven habitatge havien de justificar els seus ingressos amb nòmines i en el moment en què manifestaven que la seva font d’ingressos és una pensió, i vitalícia, havien de donar més explicacions del compte i justificar d’on venia derivada”.
Un terç de la mostra expressa la necessitat de realitzar un canvi respecte del domicili en què viu. Com a principals motius d’aquesta necessitat s’assenyala que l’actual resulta inadequat a les seves necessitats, o bé que es vol independitzar del nucli familiar en què resideix. Tot i això, pràcticament el 90 % reconeix no tenir la capacitat per dur a terme aquest canvi.
Cal destacar que el 56 % de les persones enquestades han indicat haver-se sentit discriminades per la seva condició en relació amb algun aspecte vinculat amb l’habitatge. On es concentra la principal afectació és en la interacció amb persones de l’entorn comunitari i, en segon lloc, en el procés de cerca d’un immoble en el mercat privat.
L’interès de l’informe era:
- Caracterització del perfil sociodemogràfic de les persones que presenten una discapacitat derivada d’una malaltia mental al Segrià i la seva situació actual en relació amb l’habitatge.
- Descripció de les principals necessitats, problemàtiques i expectatives d’aquest grup de població vers aquest àmbit.
- Perspectiva que els principals agents professionals vinculats amb la temàtica presenten sobre la qüestió de l’habitatge en salut mental.
També destaca la inseguretat en la tinença de la llar com un dels components que es relacionen de forma directa amb l’empitjorament de la salut física i mental.
D’altra banda, es detecta que encara s’identifiquen diverses formes de discriminació en l’accés entre el col·lectiu. Les més habituals solen ser:
- Rebuig a mostrar o proporcionar informació sobre un habitatge disponible a una persona per causa de la seva discapacitat, en aquest cas mental.
- Negar l’accés a l’habitatge perquè la persona sol·licitant d’aquest ha estat integrada anteriorment en un centre residencial o una institució residencial.
- Establir condicions sobre el lloguer de l’habitatge, com podria ser una renda més alta o una assegurança deguda a una discapacitat.
- Rebutjar concedir adaptacions que siguin necessàries per a la persona.
- Fer preguntes sobre una possible discapacitat o malaltia mental durant el procés de sol·licitud d’accés a l’habitatge.
Aquest informe és fruit de la recerca promoguda per la Taula de Salut Mental de Lleida-Segrià, executada per la Universitat de Lleida (UdL), a través del Grup de Recerca i Anàlisi Social i Educativa (GRASE) i finançada per la Diputació de Lleida, i es va iniciar el setembre de 2023 i finalitzar el desembre de 2024.