El sector de les cures afronta un futur marcat per l’escassetat de professionals a causa de l’envelliment de la població i del desinterès majoritari de la mà d’obra autòctona per ocupar aquests llocs de treball. Aquesta situació obligarà a incrementar la contractació de persones d’origen estranger, una realitat que ja és present i que s’intensificarà els pròxims anys.
Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada sobre la gestió dels fluxos migratoris, celebrada aquest dilluns a Lleida i organitzada per Pimec Lleida, amb la participació d’empresaris, sindicats, representants institucionals i experts en dret laboral. L’acte va analitzar com aprofitar l’aportació de les persones migrades al creixement social i econòmic de la ciutat i el territori.
Segons el president de Pimec Lleida, Borja Solans, la meitat de les persones que treballen en l’àmbit de les cures i del servei domèstic són nouvingudes, un percentatge que “no farà més que augmentar”. Solans va subratllar la importància d’una coordinació efectiva entre administracions per agilitzar els tràmits i facilitar la inserció laboral i social.
La vicepresidenta de Pimec, Emma Gumbert, va destacar que l’entitat aposta per la incorporació regulada de les persones migrades, buscant fórmules efectives que reduïsquen la burocràcia i combatin l’absentisme, i va fer una crida a la corresponsabilitat entre administració i agents socials per garantir la integració plena.
El catedràtic de Dret del Treball i Seguretat Social, Ferran Camas, va posar el focus en les limitacions administratives que dificulten la contractació en origen, com la situació nacional d’ocupació, que només permet incorporar treballadors estrangers quan no hi ha perfils disponibles al mercat intern. Camas també va destacar que un elevat percentatge de treballadors estrangers es concentra en el sector domèstic, l’hostaleria i l’agricultura, amb especial rellevància en la fruita dolça.
La realitat demogràfica reforça aquest escenari. El segon tinent d’alcaldia de la Paeria de Lleida, Carlos Enjuanes, va explicar que gairebé un 19% de la població té més de 65 anys, i que aquesta xifra podria arribar al 28% d’aquí a una dècada, generant noves oportunitats laborals i d’integració social per a les persones migrades.
Migració circular i agricultura
Més enllà del sector de les cures, la mà d’obra estrangera és majoritària en sectors com l’agricultura (70%) i l’hostaleria (més d’un terç dels treballadors). En el cas de l’agricultura, els empresaris segueixen amb atenció l’evolució de la migració circular, basada en contractes temporals en origen d’una durada màxima de nou mesos.
Camas va explicar que la nova regulació estatal prevista per al 2026 hauria de simplificar la gestió col·lectiva d’aquestes contractacions, tot i que manté obligacions per a les empreses, com facilitar allotjament, garantir continuïtat laboral, oferir orientació i proporcionar informació en la llengua dels treballadors.
Un altre punt de debat va ser la lentitud dels processos de regularització per arrelament, que continua generant terminis de resolució molt llargs, tot i que la llei ha reduït el període de permanència requerit de tres a dos anys.
Impacte econòmic i drets laborals
Els sindicats UGT i Comissions Obreres van subratllar que la contribució de la població migrada és essencial i estructural per al mercat de treball, però van reclamar més protecció dels drets laborals, especialment en sectors amb precarietat, temporalitat i subcontractació.
El subdelegat del Govern, José Crespín, va valorar l’impacte econòmic de la immigració, amb una taxa d’activitat propera al 70% i un 10% de contribució a la Seguretat Social, mentre que només representen l’1% de la despesa, contribuint així al PIB i al sistema de pensions.
La jornada va comptar també amb la participació de l’alcalde Fèlix Larrosa i la delegada del Govern Núria Gil i va concloure amb una taula rodona amb sindicats, administració i empresariat, que va posar de relleu la importància de polítiques públiques integrals i coordinació entre agents socials per aprofitar el talent migrat i reforçar sectors clau a Lleida.