Lleida fa un pas endavant pels drets LGBTI amb polítiques municipals i suport integral

El regidor d’Igualtat, Roberto Pino, destaca que el Servei d’Atenció Integral ha atès 259 persones i registrat 905 atencions des del 2021, mentre es formen gairebé 1.000 treballadors municipals en matèria LGBTI

22 de gener de 2026 a les 09:50h
Actualitzat: 22 de gener de 2026 a les 09:53h

La Sala Paulo Freire ha estat l’escenari, aquest dimecres, del plenari del Consell Municipal per als Drets de les Persones LGBTI i contra l’LGBTI-fòbia, una sessió en què s’ha fet una valoració global del primer Pla Municipal de Polítiques LGBTI (2021-2024), que s’ha mantingut vigent fins al 2025.

Durant la trobada s’ha posat en relleu la consolidació del Servei d’Atenció Integral (SAI), un recurs clau que, al llarg d’aquests cinc anys, ha acompanyat 259 persones i ha registrat 905 atencions.

En aquest període s’han desplegat prop de seixanta accions orientades a reforçar la igualtat i garantir els drets de les persones LGBTI. Entre les mesures destacades hi ha la incorporació del gènere no binari i del nom sentit als formularis municipals de diversos departaments de la Paeria, d’acord amb el que estableix la nova Llei 13/2025 sobre els drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia. També s’ha impulsat de manera significativa la formació del personal municipal, tal com ha explicat el regidor d’Igualtat i vicepresident del Consell, Roberto Pino.

En total, s’han realitzat 35 accions formatives, que han permès formar gairebé un miler de treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Lleida, així com càrrecs electes i personal vinculat a empreses amb conveni municipal, en matèria de diversitat afectiva, sexual i de gènere.

El pla també ha inclòs nombroses iniciatives de sensibilització i visibilització, com ara campanyes informatives sobre la legislació que protegeix els drets del col·lectiu LGBTI, activitats adreçades a infants i joves, la compra de 16 contes per a les Escoles Bressol Municipals i les Ludoteques, així com la programació de cinc espectacles al Teatre de l’Escorxador i a l’Animac.

Un altre aspecte rellevant ha estat la integració de la perspectiva LGBTI als Punts Lila-Rainbow durant les festes majors de la ciutat i altres celebracions com Carnaval o la nit de Cap d’Any, a més de la posada en marxa del Protocol d’actuació davant les violències sexuals i LGTBI-fòbiques.

En l’àmbit esportiu, el Pla Estratègic de l’Esport ha incorporat una línia transversal LGBTI, que contempla accions com la formació d’esportistes, equips tècnics i directives, l’adequació dels formularis d’inscripció, la promoció del llenguatge inclusiu, la visibilització de referents esportius LGBTI i l’impuls de lavabos sense gènere als equipaments esportius municipals.

Roberto Pino ha reconegut que es tractava d’un pla molt ambiciós, fet que ha comportat que algunes actuacions quedessin pendents, les quals es revisaran en la propera etapa. En aquest sentit, durant el plenari s’ha informat que la Comissió Permanent ja treballa en l’elaboració del 2n Pla Municipal de Polítiques LGBTI (2026-2029).

A més, al llarg del 2026 està previst aprovar el Reglament del Consell Municipal LGBTI, que establirà els objectius, funcions i mecanismes de funcionament del Consell amb la voluntat de reforçar-ne el paper com a òrgan consultiu i propositiu.

El Consell Municipal per als Drets de les Persones LGBTI i contra l’LGBTI-fòbia, creat l’any 2016, està integrat per representants dels grups municipals, entitats locals que treballen amb el col·lectiu, el Servei d’Atenció Integral de la Generalitat, el Servei Trànsit de Salut i la Universitat de Lleida, entre d’altres. La seva missió principal és garantir la plena igualtat de drets, combatre qualsevol forma d’estigmatització i promoure la visibilització i la sensibilització de la diversitat afectiva i sexual com a base de la convivència.