Lleida defensa aquest dijous a Brussel·les la seva candidatura a Capital Europea del Voluntariat 2028 amb una proposta que vol situar les persones, les entitats i la participació ciutadana al centre de les polítiques públiques. El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat del regidor de Participació, Roberto Pino, presenta la iniciativa a partir de les 19.30 h davant del jurat internacional, amb l’objectiu d’aconseguir un reconeixement que posi en valor la trajectòria associativa de la ciutat.
La proposta es basa en la capacitat de mobilització del teixit social lleidatà i en la voluntat de consolidar el voluntariat com una eina de cohesió social, inclusió i construcció comunitària. Més enllà de l’obtenció del títol, la candidatura planteja una estratègia a llarg termini per reforçar la participació ciutadana i reconèixer el paper de les entitats i les persones voluntàries.
Sota el lema «El voluntariat de totes per a totes», el projecte s’articula al voltant de quatre eixos: la identitat associativa de la ciutat, les cures i el suport comunitari, el reconeixement de les persones voluntàries i la millora del model de participació a partir del coneixement i les dades. La candidatura s’emmarca en els acords assolits en el pacte pressupostari municipal amb Junts per a l’any 2025.
850 entitats i prop de 3.000 persones voluntàries
Un dels principals arguments que Lleida presenta davant del jurat és la dimensió del seu teixit associatiu. Segons l’estudi elaborat per la Universitat de Lleida (UdL) i l’Ajuntament de Lleida, la ciutat compta amb 850 entitats registrades, una ràtio aproximada de sis entitats per cada mil habitants. La xifra se situa per sobre de la de Barcelona, on hi ha al voltant de tres entitats per cada mil habitants.
La radiografia associativa ha analitzat 30 entitats de voluntariat, 60 associacions, 400 persones voluntàries i 120 socis i sòcies. L’estudi ha permès identificar les fortaleses i les oportunitats de millora del model lleidatà, així com aprofundir en el funcionament d’un ecosistema que abasta àmbits com l’acció social, la cultura, l’educació, l’esport, la cooperació internacional i el medi ambient.
Pel que fa a la mobilització ciutadana, Lleida compta amb prop de 3.000 persones voluntàries actives i un teixit associatiu que implica unes 27.000 persones, gairebé el 20% de la població. A més, les entitats de voluntariat atenen anualment al voltant de 25.000 persones, segons les dades de la candidatura.
La Casa de les Entitats, un dels projectes estratègics
La candidatura també posa en valor els espais de participació i governança compartida que funcionen a la ciutat, des dels consells de barri fins al Consell de Ciutat, així com els diferents òrgans sectorials. L’objectiu és reforçar el paper de les entitats en la vida comunitària i en la definició de les polítiques públiques.
Entre els projectes destacats hi ha la transformació del Palau de Vidre en la nova Casa de les Entitats. L’equipament, de més de 4.600 metres quadrats, està concebut com un espai de trobada, cooperació, formació i treball compartit per al conjunt del teixit associatiu. La iniciativa vol facilitar la col·laboració entre organitzacions i impulsar nous projectes comunitaris.
La capitalitat es decidirà al desembre
El jurat internacional anunciarà al desembre quina ciutat serà la Capital Europea del Voluntariat 2028, un cop escoltades i valorades les candidatures presentades. Lleida competeix amb Odder, a Dinamarca; Pilsen, a la República Txeca, i Reggio Emilia, a Itàlia.
L’obtenció del reconeixement permetria situar el model associatiu lleidatà en l’àmbit europeu i reforçar la projecció de les iniciatives de voluntariat i participació ciutadana que es desenvolupen a la ciutat.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat