Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La Nau Central de la Seu Vella va acollir divendres passat, 11 de setembre, l’acte institucional unitari de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. La celebració va estar presidida pel conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, que va estar acompanyat per l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; i la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil.
Durant el seu parlament, l’alcalde Fèlix Larrosa va definir Catalunya com “un país plural i divers”, format per persones amb procedències, trajectòries, sensibilitats i maneres de pensar diferents, però unides també per una societat construïda al voltant de la democràcia, les llibertats, les institucions i la voluntat de progrés.
Larrosa va recordar especialment la Diada de 1976, ara fa 50 anys, quan milers de persones van sortir al carrer per reclamar llibertat, democràcia i el reconeixement de Catalunya després de la dictadura. En aquest sentit, va remarcar que “els drets i les llibertats s’assoleixen, però també s’han de cuidar, exercir i defensar cada dia”.
L’alcalde també va posar l’accent en la responsabilitat compartida de construir una Catalunya cohesionada, solidària i amb oportunitats per a tothom. Una Catalunya que garanteixi drets, però que també exigeixi responsabilitats, que protegeixi els serveis públics i que faci de la diversitat una fortalesa i de la convivència un patrimoni col·lectiu. “I aquesta Catalunya també la construïm des de Lleida”, va afegir.
En el seu discurs, Larrosa va reivindicar igualment la defensa de la pau, la memòria i els valors democràtics, que, segons va assenyalar, s’han de treballar cada dia a través de l’educació, el respecte i el diàleg. També va defensar la necessitat de respectar les persones que pensen diferent i no convertir ningú en enemic pel seu origen, la seva llengua, les seves creences o la seva manera de pensar.
Finalment, l’alcalde va reivindicar una Lleida oberta al món, culturalment viva, socialment cohesionada i compromesa amb la democràcia i la llibertat, una ciutat capaç de fer compatibles identitat, diversitat, drets i responsabilitats.
Per la seva banda, el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, va destacar Lleida com una “terra de treball, d’esforç i de solidaritat” i va recordar dues figures destacades de la cultura lleidatana i catalana: Josep Vallverdú, amb motiu de la seva mort, i Ricard Viñes, coincidint amb el 150è aniversari del seu naixement. Moreno va defensar una Catalunya plural i amb un estat del benestar fort, capaç d’acollir, protegir i avançar en cohesió, solidaritat i drets, amb l’objectiu que ningú quedi enrere.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va dedicar una part del seu parlament a la figura de Josep Vallverdú i va recuperar una de les seves frases més conegudes: “Ens salvem pels mots”. Talarn també va defensar la sobirania i el dret a l’autodeterminació, així com la democràcia i la confiança en Catalunya com a país.
La delegada del Govern a Lleida, Núria Gil, va posar en relleu la importància de continuar treballant per la pluralitat, la integració i la diversitat com a eines per reforçar la cohesió social. “Catalunya serà més forta com més fort sigui cadascun dels seus territoris, i més propera com més compartit sigui el seu progrés”, va concloure.
Música i literatura per commemorar la Diada
La part cultural de l’acte va començar amb la interpretació de Soc de l’Oest, a càrrec de la Coral Maristes Montserrat, i va finalitzar amb El Cant de la Senyera.
Entre els diferents parlaments, l’Orquestra Julià Carbonell va interpretar En Verlaine mineur, de Ricard Viñes; Sant Martí del Canigó, de Pau Casals, i Cançó del Solveig, de Peer Gynt. L’actriu i escriptora Nú Miret també va recitar diversos textos de Josep Vallverdú, a cura de Francesc Canosa.
Un cop finalitzat l’acte institucional, les autoritats es van desplaçar fins al pont llevadís de la Seu Vella, escortades per la Guàrdia Urbana de Gala, on van participar en l’ofrena floral al monòlit en record dels lleidatans i lleidatanes víctimes de la Guerra de Successió.
L’acte va concloure amb el cant conjunt de l’Himne Nacional de Catalunya, interpretat per la Coral Maristes Montserrat.
Durant el matí de l’11 de setembre també van romandre oberts els dos espais habilitats per a les ofrenes d’entitats i particulars: l’Edifici del Roser, actual Parador de Lleida, i el monòlit de la Seu Vella en record de les víctimes del 1707.
