L’Ideal ha presentat al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona el seu desè número, un monogràfic dedicat a la situació del català a Lleida. L’acte també ha servit per explicar el recorregut i la voluntat del nou projecte editorial, recuperat el desembre de 2023 sota una capçalera històrica vinculada al republicanisme, al debat públic i a una mirada pròpia sobre la ciutat.
La presentació ha comptat amb la intervenció de la portaveu d’Esquerra a la Paeria, Jordina Freixanet, que ha reivindicat L’Ideal com “una eina per parlar de Lleida amb profunditat, memòria i llibertat”. Freixanet ha subratllat que el projecte no neix de la nostàlgia, sinó de la voluntat de recuperar l’esperit d’una premsa que ajudava a entendre la ciutat, a debatre-la i a projectar-la cap al futur.
“L’antic L’Ideal va ser una capçalera republicana, progressista i combativa, que entenia la informació com una forma d’intervenir en la vida pública. Recuperar-ne el nom avui és assumir aquella herència: parlar de Lleida sense complexos, explicar-la amb context i no resignar-nos a mirar-la només des dels grans titulars”, ha defensat Freixanet.
Des de la seva posada en marxa, L’Ideal ha publicat continguts centrats en la història, la memòria democràtica, la cultura, els barris, l’Horta, la pagesia, la llengua i la vida quotidiana de Lleida. El número 10 ha arribat com una fita simbòlica per a un projecte que vol consolidar-se com a espai de reflexió i divulgació sobre la ciutat i les terres de Ponent.
El monogràfic dedicat al català ha abordat la realitat de la llengua des de diferents àmbits: l’escola, la cultura, el comerç, les pantalles, els joves i l’ús social. “Parlar de català és parlar de convivència, drets, futur i identitat”, ha assenyalat Freixanet.
La portaveu republicana ha remarcat que el català no pot ser només una llengua de commemoracions o discursos institucionals, sinó que ha de mantenir-se com una llengua viva, útil, compartida i present en la vida quotidiana. El dossier ha posat damunt la taula dades, experiències i mirades diverses sobre una qüestió que interpel·la tota la societat lleidatana.
Després de la presentació, la taula rodona —moderada per la regidora Anna Costa i amb la participació del sociolingüista i exalcalde de Lleida, Miquel Pueyo; la presidenta de l’Ateneu Popular de Ponent, Carmina Pardo; i el president de la Fundació Horitzons 50, Antoni Gelonch— ha abordat la situació actual del català des de perspectives diverses, amb especial atenció als usos socials de la llengua, la transmissió entre generacions i els espais on avui es juga bona part del seu futur: l’escola, el món audiovisual, les xarxes, el comerç i la vida quotidiana.
El debat ha coincidit a assenyalar que la realitat del català requereix menys discursos autocomplaents i més polítiques útils, capaces de reforçar-ne la presència sense convertir la llengua en un motiu de confrontació.
Els participants també han remarcat la necessitat de recuperar confiança i naturalitat en l’ús del català, especialment entre els joves i en entorns on sovint retrocedeix per inèrcia. La taula ha defensat que protegir la llengua no és només responsabilitat de les institucions, sinó una tasca compartida que implica mitjans de comunicació, escola, cultura, empreses i ciutadania.
“Ponent no és un marge del país. És una manera de mirar, de parlar, de treballar i de pensar-nos. L’Ideal vol ser una finestra per explicar-nos, però també un mirall per mirar-nos amb més coneixement, més exigència i més ambició”, ha conclòs Freixanet.