L’Aplec del Caragol de Lleida manté la seva línia de continuïtat, però reforça enguany dues apostes clau: el públic infantil com a motor de futur i l’augment de visitants al recinte, segons ha explicat el president de la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida (FECOLL), Ferran Perdrix, en una entrevista sobre aquesta edició i l’evolució de la festa.
Continuïtat i essència de les colles
Perdrix ha definit l’actual edició com una proposta “amb molta continuïtat, dins la línia que portem des de la Junta”, subratllant que el model de festa es manté fidel a la seva essència. En aquest sentit, ha remarcat que les colles continuen sent “l’ànima de l’Aplec”, un element que, segons afirma, no s’ha perdut malgrat el creixement i els canvis organitzatius dels darrers anys.
Un dels punts centrals de la planificació d’aquesta edició és l'aposta pel públic infantil, amb una programació específica durant cada dia. “Volem que el públic infantil se senti reconegut dins la festa, que sigui el motor que garanteixi el relleu d'aquí a uns anys”, ha explicat el president, que veu en els infants la continuïtat natural del model de colles i de convivència festiva.
Aquesta estratègia busca consolidar la festa com un espai intergeneracional, on els més petits no només hi participin, sinó que també s’hi vinculin de cara al futur.
124 colles i récord de creixement en participants cada any
Pel que fa al creixement, la FECOLL admet que el límit de les colles ja està pràcticament assolit. “Les colles ja estan plenes i el recinte no dona per a molt més en collistes, però sí que tenim marge de creixement en visitants”, ha explicat. Actualment, la festa compta amb unes 124 colles i prop de 17.000 penyistes, una xifra que consolida l’Aplec com una de les trobades gastronòmiques i populars més multitudinàries de Catalunya.
La festa incorpora enguany tres noves colles que reforcen el creixement i la diversitat de la festa. Es tracta dels Emboirats, una colla de la ciutat de Lleida que s’afegeix al teixit local; els Caragolats, procedents d’Arbeca; i els Pirinencs, del Pallars.
Més experiència per al visitant i espais gastronòmics renovats
Davant d’aquest escenari, l’estratègia implica reforçar l’experiència dels visitants que no formen part de les colles, amb nous espais i activitats. S’han millorat les zones de restauració i la plaça central, amb una oferta gastronòmica més àmplia i espais pensats per afavorir l’estada i la participació del públic. “Volem donar una experiència de colla gran a la plaça central, amb activitats i escenari”, ha detallat Perdrix.
Un altre dels grans objectius a mitjà termini és la internacionalització de la festa. La FECOLL treballa per aconseguir el reconeixement com a festa d’interès turístic internacional, una fita que situaria l’Aplec en el mapa de grans esdeveniments festius europeus.
“És una fita que ens posaria encara més al mapa”, ha afirmat, explicant que el procés ja està encarrilat i que en els anys vinents es preveu presentar formalment la candidatura. En aquesta línia, enguany es repetirà el press trip amb periodistes internacionals, que viuran la festa per després explicar-la als seus països.
Impacte social i econòmic a Lleida
Més enllà del creixement i la projecció exterior, el president ha volgut reivindicar el paper social i cultural de l’Aplec a la ciutat de Lleida. Segons ha explicat, la festa ha esdevingut un espai clau de convivència entre generacions i un motor del teixit associatiu local. “És una festa que genera convivència entre padrins, pares i fills, i que es manté viva durant tot l’any a través de les entitats”, ha remarcat.
També ha defensat l’impacte econòmic de l’esdeveniment, que mobilitza empreses locals, productes de proximitat i patrocinadors.
Finalment, el president ha reivindicat la doble naturalesa de l’Aplec: una festa popular intensa i concentrada en tres dies, però també un fenomen social profundament arrelat a Lleida. “La gràcia de la festa és la intensitat, viure-la al màxim en tres dies”, ha conclòs, defensant que aquesta concentració és precisament part de la seva identitat i del seu èxit.