La Nau Central de la Seu Vella va acollir ahir al matí l’acte unitari de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Lleida. La celebració va estar presidida pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, Òscar Ordeig, acompanyat per l’alcalde, Fèlix Larrosa, el president de la Diputació, Joan Talarn, i la delegada territorial del Govern, Núria Gil.
Dos joves lleidatans, Jan Castells i Bernat Pedrós, estudiants de l'Escola Superior de Música de Catalunya, van obrir l’acte amb la interpretació d’una peça amb gralla i timbal de diferents fragments musicals entrellaçats del Llibre d'Orgue de Lleida, i la Coral Maristes Montserrat de Lleida ha interpretat D’un temps d’un país.
L’alcalde, Fèlix Larrosa, va defensar la cohesió ciutadana i la llibertat institucional. “La Diada Nacional de Catalunya ens recorda la importància de commemorar la història mirant al futur amb optimisme”, va dir. També va reivindicar el català, i en concret, el de Lleida “que ens defineix i ens diferencia” i va instar a “preservar-lo, parlar-lo i donar-lo a conèixer com a eina de creació d’oportunitats i integració”.
En aquest sentit, també va advicar per l’educació i la defensa del model lingüístic de l’escola catalana, i pel seu reconeixement a Europa: “Perquè en català vivim, ens entenem, ens trobem, aprenem i estimem”. Així mateix, va recordar que “Lleida és referent en el foment i la promoció de la llengua” a partir de diverses accions com el Pla d’Ús de la Llengua, i va avançar que Lleida s’adherirà al Pacte Nacional per la Llengua del govern de la Generalitat.
L’alcalde va reiterar el “Sí a la diversitat” que va manifestar l’any passat i va afegir un clar i rotund “no a la violència, i no a la vulneració dels drets humans”. “Condemnem el genocidi que s'està produint a Gaza i la crisi extrema de fam que s'en deriva. És una situació inhumana que no podem obviar de cap de les maneres", va dir, i va afegir: "Des de l’Ajuntament estem compromesos i compromeses amb la defensa dels drets de les persones, la pau i el respecte pel dret internacional”. Per acabar, va destacar la identitat lleidatana: “Fem-nos veure i escoltar, expliquem-nos i lluïm les nostres singularitats, utilitzem-les per avançar col·lectivament sense deixar ningú enrere”.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, va recalcar que un dia com aquest serveix per “saber d’on venim i cap a on hem d’anar”. També va reivindicar el paper de les institucions públiques i entitats socials que “treuen temps del seu dia per dedicar-lo al bé comú i fer un país i societat millor”. “Catalunya ha estat i ha de ser un exemple del teixit associatiu, del compromís social, de reafirmació nacional i de mirada endavant col·lectivament”, ha afegit. Per últim, va dedicar les seves paraules a “la defensa, de les persones que hi viuen i que la treballen, dels fruits i del món rural” i va posar en valor els símbols, la identitat i la senyera “que ens uneix a tots”.
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, l’alcalde, Fèlix Larrosa, el president de la Diputació, Joan Talarn, i la delegada territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil, van fer una crida a la justícia, la pau i solidaritat davant els conflictes bèl·lics actuals. També van fer incís en la importància d’unir esforços per a la defensa del català, perquè continuï sent una llengua transversal i inclusiva.
Entre els parlaments el Cor Tradicional i Popular de Lleida ha interpretat Cançons de pandero i El cant dels ocells i la Coral Maristes Montserrat El cant de la senyera i Els Segadors, que el director del cor, Gerard Rius, ha dedicat a Lluís Virgili.
Tot seguit, les autoritats van desplaçar-se al pont llevadís escortades per la Guàrdia Urbana de Gala, on van fer l’ofrena floral al monòlit en record dels lleidatans i lleidatanes víctimes de la Guerra de Successió. Un cant conjunt de l’Himne Nacional de Catalunya amb la Coral Maristes Montserrat va finalitzar l’acte.
Durant el matí van restar oberts els dos espais per a les ofrenes d'entitats i particulars: l’Edifici del Roser (Parador de Lleida) i el monòlit en record a les víctimes del 1707 (Seu Vella).