Dos anys d'alcaldia a la Seu d'Urgell: Joan Barrera i un govern en minoria

Valoració dels dos primers anys de mandat de Compromís x La Seu amb l'obligació de pactar els pressupostos amb la CUP, la promesa reiterada de la construcció de la residència per a gent gran, més habitatge i dignificar el centre de la ciutat com a reptes

16 de juny de 2025 a les 19:12h

El 17 de juny de 2023 el cap de llista de Compromís x LaSeu-Candidatura de Progrés (CxLS-CP), Joan Barrera, era investit nou alcalde de la Seu d'Urgell pels 8 regidors de la candidatura guanyadora en les eleccions municipals del passat 28 de maig. Cal recordar que anteriorment a la Seu els socialistes havien guanyat totes les eleccions des del 1983 fins al 2007, quan CiU va agafar el relleu.

Els socialistes, amb Compromís, van guanyar el 2019 amb Òscar Ordeig al capdavant, ara conseller d'Agricultura a la Generalitat, però un acord alternatiu entre Junts i ERC el va deixar a l'oposició, amb Junts (Jordi Fàbrega) i ERC (Francesc Viaplana) repartint-se l'alcaldia fins a l'arribada de Joan Barrera.

Des de llavors, Joan Barrera iniciava un mandat en minoria amb l'obligació de bastir ponts amb els partits de l'oposició per tirar endavant el seu pla de govern, amb qüestions com la neteja, la residència de gent gran, l'hospital o la dinamització econòmica com les principals prioritats del seu executiu en el primer tram de mandat.

Un dels primers missatges com a nou alcalde, va ser l'aposta de fer de la Seu d'Urgell la capital del Pirineu i durant els dos primers anys ha mostrat una gestió activa en àmbits com l'habitatge social, la cultura i la reorganització municipal. Tot i això, les mesures fiscals adoptades per equilibrar les finances municipals han generat polèmica i controvèrsia, i els reptes en seguretat ciutadania i neteja urbana continuen sent qüestions pendents. 

Grup municipal Compromís X la Seu Grup municipal Compromís X la SeuOposició Ajuntament la Seu d'Urgell Oposició Ajuntament la Seu d'Urgell; a dalt Junts; al mig la CUP; i a baix ERC.

La Seu d'Urgell és capital formatgera com així ho demostra celebrar anualment la Fira de Formatges Artesans del Pirineu o la capitalitat de l'Alt Urgell, comarca amb una alta densitat de ramaders de llet i de formatgeries artesanes.

Pel que fa als pressupostos del 2025, aquests es van tirar endavant gràcies a Compromís X la Seu i el Grup municipal de la CUP la Seu amb un pressupost de 33,5 milions d'euros en compartir el model de gestió de la sanitat i de la residència de la gent gran, així com les polítiques a favor de l'habitatge i la pacificació del trànsit al centre de la ciutat i entorns escolars.

Principals polítiques i iniciatives a la Seu d'Urgell: la neteja, la residència de gent gran o la dinamització econòmica

Pel que fa a les principals polítiques o iniciatives que ha dut a terme el govern socialista de Joan Barrera, podem parlar de diferents punts clau a la Seu d'Urgell, coneguda com la capital del formatge:

Habitatge i serveis socials: S'ha prioritzat la construcció d'una nova residència per a la gent gran, amb una inversió de 3 milions d'euros per part de l'Estat. El projecte executiu està en marxa, amb l'objectiu que les obres comencin durant el 2026.

A més, també s'ha apostat per la creació d'un parc públic d'habitatges i la promoció de 130 habitatges de lloguer assequible durant la legislatura, per afrontar la pressió immobiliària derivada de l'augment de població procedent d'Andorra. L'oferta d'habitatge a preus raonables és limitada, i l'Ajuntament ha advertit que un increment important de població podria generar més tensions.

Els pisos per a joves de Cal Pensament, l’adquisició d’immobles de la ciutat avui propietat de la Sareb i la promoció d’habitatges a l’Horta del Valira, amb l’ajut de la Generalitat, ho faran possible.

Cultura i equipaments municipals: L'Ajuntament va presentar el Pla Estratègic de Cultura 2025-2023 que inclou la creació d'un espai escènic, el Centre d'Art Cal Pensament i l'Escola Municipal de les Arts, amb la finalitat de millorar l'oferta cultural i garantir l'accés de tota la ciutadania.

Organització municipal i transparència: S'ha reorganitzat l'estructura municipal en tres grans àrees (Urbanisme i Medi Ambient; Finances i Promoció Econòmica; Cultura, Educació i Acció Social.

Aspectes crítics i la necessitat d'aconseguir més ingressos

Si parlem dels aspectes crítics que més s'han parlat als carrers i han generat un gran malestar ciutadà, podem dir que des de l'entrada de Joan Barrera com a alcalde s'han aprovat pujades en diverses taxes municipals com són la de l'aigua, escombraries, IBI o menjador escolar per tal d'equilibrar les finances municipals.

Així es va acordar en l'aprovació de les ordenances fiscals pel 2025, on Joan Barrera va assegurar que "no hi ha cap altra manera i necessitem aconseguir més ingressos" tenint en compte que dels cinc milions d’euros de romanent (beneficis obtinguts per l’Ajuntament) l’equip de govern actual els ha gairebé exhaurit provocant alhora un fort increment de l’endeutament.

Pel que fa a la seguretat ciutadana i neteja urbana a la Seu, en els últims temps s'ha registrat un augment de robatoris i actes vandàlics en establiments comercials, amb una sensació d'inseguretat entre la ciutadania. Respecte a això, des de l'Ajuntament s'ha donat més presència policial al carrer amb patrulles mixtes i coordinació setmanal entre Policia Municipal i Mossos. També es va crear quatre noves places al cos policial per reforçar la plantilla i es van incorporar nous vehicles i motocicletes.

D'altra banda, també s'han col·locat càmeres de videovigilància en zones estratègiques com el carrer Canonges, la Palanca i el polígon industrial per millorar la vigilància i la detecció de possibles actes delictius.

Respecte a la neteja, un dels reptes i objectius del govern municipal ha estat dignificar el centre de la ciutat, incloent-hi la neteja de grafits i la millora de la imatge urbana. S'ha implementat un sistema de recollida de residus intel·ligent que requereix identificació per dipositar la brossa. No obstant això, aquesta mesura ha estat criticada per part de la ciutadania, mentre que l'alcalde assegura que és una política acordada amb l'anterior govern i necessària per a l'eficiència del servei.

Actuacions de restauració i gestió ambiental

Quant a les millores urbanes i la pacificació del trànsit esmentada abans, estan previstes actuacions de restauració dels porxos de la plaça Catalunya i del carrer Canonges, així com la millora de l'enllumenat pública. A més, es preveu la pacificació del trànsit en zones com el carrer Sant Ot i la plaça Catalunya, amb la finalitat de millorar la seguretat viària i fomentar l'activitat econòmica al centre urbà.

Pel que fa a la gestió ambiental i educació ciutadana, s'han organitzat activitats de sensibilització ambiental, com el BioBlitz al riu Segre, per conèixer la biodiversitat local i promoure la implicació en la conservació del medi ambient. També s'han impulsat altres iniciatives d'educació ambiental i sensibilització sobre el canvi climàtic, amb l'objectiu de fomentar la participació ciutadana.

La millora de la qualitat urbana, amb més neteja, millor manteniment, mobiliari urbà, entre d’altres accions, també són preocupacions que preveu el pressupost d’enguany.

Cal remarcar també les actuacions a favor de l’estalvi energètic, amb el canvi de calderes de gasoil per biomassa en equipaments municipals i millores en l’enllumenat públic.

En definitiva, durant els dos primers anys de mandat (2023-2025), Joan Barrera i el grup Compromís X La Seu-Candidatura de Progrés, ha impulsat iniciatives amb l'objectiu de revitalitzar la ciutat i millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Alguns valoren positivament les iniciatives per millorar la neteja i l'espai públic, així com les mesures per fomentar l'habitatge i la cohesió social. D'altra banda, altres accions com el sistema de recollida de residus o les modificacions fiscals han estat objecte de crítiques. Ara, veurem si en els propers dos anys l'Ajuntament de la Seu reflecteix el compromís de Joan Barrera amb el desenvolupament i la modernització de la ciutat, o si, en tot cas, els ciutadans decideixen un canvi de rumb en les properes eleccions. Podeu recuperar aquí l'entrevista que vam fer a Joan Barrera en l'inici del seu mandat.

Sobre l'autor
Daniel Hurtado foto
Daniel Hurtado
Veure biografia
El més llegit